cànciu , nm: acantu 1, cante 1, cantu 1, cantzu, crantu, ecante Definitzione parte de una cosa, unu pagu, unu bículu / min. cantedhu, cantighedhu Sinònimos e contràrios arrogu, arruncu, bículu, filchinida, istallada, pitzuedhu, rúgiu 1, strónciu, tancu / agimmai | ctr. totu Maneras de nàrrere csn: fàghere a cantos = arrogai; dare cosa a cantu in manu = manera de fai de chini pigat is àterus acomenti e pipius mancu bellus a si pigai sa cosa de passei etotu Frases est orrostindhe sartitzu e dolandhe a cantzu a cantzu dae s'ispidu! ◊ ses tentu in forte a névrios e miudhu ca su cantzu prus bonu ti as papau (L.Loi)◊ cun cantos de carvone iscriia subra de sas rocas ◊ candho isparabant sas minas, sos cantos de sa preda bolabant e falabant allargu ◊ sa tancadura si podet apèrrere cun unu crantu de ferru ◊ carchi unu andhet a vatire cante de abba! 2. restant de afidare luego, cun pagu frazu, ca, tantu, sa picioca puru est cant'e sola, chena parentes 3. mere limidu, lampu: a sos teracos lis daet su casu a cantu in manu! ◊ lassa chi si lu leet isse etotu su chi li serbit, no li dias sa cosa a cantu in manu, za est mannu! Ètimu ltn. canthus Tradutziones Frantzesu morceau Ingresu piece Ispagnolu trozo Italianu pèzzo, segménto Tedescu Stück.

cànciu 1 , nm: cantzu 1, gànciu* Definitzione orrugu curtzu de cosa mescamente de ferru) fata a unchinu, atrotigada a cancarrone in punta a manera de intrare in d-una lóriga o agganciare calecuna cosa / min. cantzitu; càncios de frenu = genia de prendha po agganciare duas partes de unu bestimentu (es. de su mucadore, de su cosso), a costúmenes Frases su palu chin sos ferros de sa mina mi ant fatu s'ischina a unu cantzu Sambenados e Provèrbios smb: Canzittu.

«« Torra a chircare