acantighédhu , nm Definitzione
min. de acantu 1
Sinònimos e contràrios
acodedhu,
arroghedhu,
incuedhu,
mingulitu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
petit morceau
Ingresu
little piece
Ispagnolu
trocito
Italianu
pezzettino
Tedescu
Stückchen.
acàntu 1 , nm: cànciu,
ecante Definitzione
parte de una cosa, unu bículu, unu pagu (fintzes de tempus), unu tanti pagu / min. acantedhu
Sinònimos e contràrios
arrogu,
arruncu,
bículu,
filchinida,
istallada,
pitzuedhu,
rúgiu 1,
strónciu,
tancu,
ticu
/
iscuta
/
agimmai
Frases
at postu in sa cassarola un'acantu de abba ◊ no ti movet acantu mancu su prantu de fizos tuos! ◊ bae a frundhagu e ndhe pigas un'acantu de pisu sicu!
2.
su binu est acantu durci ◊ iseta acantedhu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
morceau
Ingresu
piece
Ispagnolu
trozo,
pedazo
Italianu
pèzzo
Tedescu
Stück.
achipíre, achipíri , vrb Definitzione
fàere meda in pag'ora; fàere a ora, a tempus
Sinònimos e contràrios
achivire,
aciviri,
acodie
Maneras de nàrrere
csn:
a. bisonzu = resèssere a fàghere; a. a su dovere = atèndhere a su dovere, fai unu doveri
Frases
chie est lestru e cabosu achipit in su tribàgliu ◊ a cosire a màchina s'achipit prus chi no a manu ◊ pro achipire faghide cun ambas manos! ◊ tocat de achipire si cherimus cumprire su tribàgliu! ◊ triballu inzotosu no si ndhe achipit ◊ si s'achipit de coro su dovere che passat su tempus prus serenu
2.
chi ia achípiu a su pulma no ndhe fui torrau a pei ◊ su tempus est lestru e deo no poto achipire: lu giuto a tretu e mi at bell'e sighidu (N.Pianu)◊ oe no dh'achípio a fàere custa faina: che dh'acabbo cras ◊ candu est meda, in logu de asfaltu s'àcua no benit achipia
Ètimu
itl.
accivire
Tradutziones
Frantzesu
faire vite,
travailler efficacement
Ingresu
to get through a big piece of work,
to work with efficacy
Ispagnolu
despachar
Italianu
sbrigare mólto lavóro in pòco tèmpo,
lavorare con efficàcia
Tedescu
leisten,
schaffen.
acodèdha, acodédhu , nm: ancodedhu,
codedhu Definitzione
unu bículu piticu / min. acodedhedha
Sinònimos e contràrios
acantighedhu,
arroghedhu,
arróncinu,
bículu,
bucone,
incodedhu,
incuedhu,
mingulitu,
pitzuedhu,
tanchedhu,
uchedhu
Frases
chi portas una pinna e un'acodedha de paperi t'iscrís s'indiritzu ◊ furànt trigu po si podi fai un'acodedhu de pani ◊ de sa buciachita ndi at bogau un'acodedhu de zigarru ◊ si fiat fatu unu bistiri cun ancodedhus de arrobba ◊ apu allichidiu un'acodedhu de arruga ◊ dhi donat su pani po andai a trabballai ma dhi arrecumandat de ndi torrai un'acodedhedha
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
petit morceau
Ingresu
little piece
Ispagnolu
trocito
Italianu
pezzettino,
mozzicóne
Tedescu
Stückchen,
Stummel.
apetzài, apetzàre , vrb Definitzione
segare a orrugos, pruschetotu foedhandho de linna; foedhandho de gente, iscabbúllere ccn. cosa, arrennèscere a ndhe bogare calecuna cosa, a cumbínchere s’àteru; si narat fintzes in su sensu de ischire o de cumprèndhere
Sinònimos e contràrios
arrogai,
chimentare,
ispetzare,
segai
Frases
seco sas cambas sicas de s'éliche, las apetzo e mi las gàrrigo ◊ si as idea de bi apetzare linna, in s'àlvure mia, cheret chi isetes! ◊ ti giamo pro mi apetzare un'àrbure a su fogu ◊ candu apetzas sa linna beni po ti abasiai
2.
no lu chirches prus, a isse, tantu no ndhe apetzas nudha ◊ e bae e apetzabbei in cosas gai mannas, tue!…
Tradutziones
Frantzesu
tronçonner
Ingresu
to piece together
Ispagnolu
cortar madera
Italianu
appezzare
Tedescu
in Stücke zerscheiden.
arrógu , nm: orrogu Definitzione
donniuna de is partes de una cosa segada, crantu, bículu, ma fintzes parte de unu totu intreu / min. arroghedhu, arroghedhedhu, arroghixedhu; un'arrogu mannu = rujone; arrogu de… = nadu cun arrennegu o a menisprésiu de cosa intrea, de ccn.
Sinònimos e contràrios
arruncu,
bículu,
cabone,
cànciu,
filchinida,
istallada,
pitzuedhu,
rucru,
strónciu,
tancu
/
palte,
tretu
Maneras de nàrrere
csn:
tiraindi arrogu = fàghere sa cosa chentza delicadesa peruna; andaisindi a arrogus = nadu de cosa, isparfaruzàresi, andhàreche, istacàresi a cantos; calai a arrogus = nadu de bestimenta, èssere irfata, betza meda, a cantos, cossumida; fai cosa a arrogus e a mússius = a tretos, a iscutas, no totu pínnigu
Frases
papai un'arrogu de pani, de petza, de casu ◊ poni duus arrogus de linna a su fogu! ◊ pigu un'arrogu de giornali po allúiri su fogu
2.
ant bombardau s’arrogu de mari ananti de sa citadi ◊ po unu bell'arrogu sa costera àrtziat cun d-unu péndinu longu e addasiau (R.Spissu)◊ de su contu nd'apu inténdiu un'arrogu ◊ cun custus arrogus de iscedas si podit fai un'istória ◊ de sa ventana si bit un'arrogu de sa pineta
3.
apu a arrespundi a cust'arrogu de paperi chi mi ant presentau ◊ arrogu de molenti, baidindi! ◊ si dha portamu dèu cuss'arrogu de divisa biat ca si pinnigànt, is itzaracus!…
4.
fai abbellu, ca ndi tiras arrogu! ◊ cussu narat fuedhus chi ti ndi tirant s'arrogu! ◊ a giovunedhu at lassau s'ànima a arrogus me in sartu, pascendi crabas
Tradutziones
Frantzesu
morceau
Ingresu
piece
Ispagnolu
trocito,
pizca
Italianu
pèzzo,
brandèllo
Tedescu
Stück.
bículu , nm: bícuru,
pículu Definitzione
parte, minore, de una css. cosa prus manna: a bortas podet èssere no parte ma totu, pentzau a dónnia modu coment'e parte de calecuna cosa prus manna; a bortas si narat de persona a disprétziu
Sinònimos e contràrios
acantu 1,
arrogu,
arróncinu,
arruncu,
bucone,
cànciu,
filchinida,
friginida,
istallada,
moróculu,
pitzuedhu,
strónciu,
tancu,
túturu
| ctr.
totu
Frases
a tàpulu bi at postu unu bículu de robba diferente ◊ zughiat unu bículu de casu e de pane a manigare ◊ amos lígidu unu bículu de lítera ◊ cussu terrinu no est unu bículu, ma una tanca! ◊ triballaiat a sa zoronada, ca teniat petzi carchi bículu in fatore a mesapare
2.
bículu de ómine, frade tou, a no nos dare una manu bidíndhennos goi in apretu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
morceau,
bout
Ingresu
piece
Ispagnolu
pedazo
Italianu
pèzzo
Tedescu
Stück,
Teil.
cànciu , nm: acantu 1,
cante 1,
cantu 1,
cantzu,
crantu,
ecante Definitzione
parte de una cosa, unu pagu, unu bículu / min. cantedhu, cantighedhu
Sinònimos e contràrios
arrogu,
arruncu,
bículu,
filchinida,
istallada,
pitzuedhu,
rúgiu 1,
strónciu,
tancu
/
agimmai
| ctr.
totu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere a cantos = arrogai; dare cosa a cantu in manu = manera de fai de chini pigat is àterus acomenti e pipius mancu bellus a si pigai sa cosa de passei etotu
Frases
est orrostindhe sartitzu e dolandhe a cantzu a cantzu dae s'ispidu! ◊ ses tentu in forte a névrios e miudhu ca su cantzu prus bonu ti as papau (L.Loi)◊ cun cantos de carvone iscriia subra de sas rocas ◊ candho isparabant sas minas, sos cantos de sa preda bolabant e falabant allargu ◊ sa tancadura si podet apèrrere cun unu crantu de ferru ◊ carchi unu andhet a vatire cante de abba!
2.
restant de afidare luego, cun pagu frazu, ca, tantu, sa picioca puru est cant'e sola, chena parentes
3.
mere limidu, lampu: a sos teracos lis daet su casu a cantu in manu! ◊ lassa chi si lu leet isse etotu su chi li serbit, no li dias sa cosa a cantu in manu, za est mannu!
Ètimu
ltn.
canthus
Tradutziones
Frantzesu
morceau
Ingresu
piece
Ispagnolu
trozo
Italianu
pèzzo,
segménto
Tedescu
Stück.
pétzu , nm Definitzione
truncu mannu de linna, longu e no tanti grussu, pruschetotu segau a serra, chi ponent po agguantare ccn. cosa grae meda o de pòdere pigare pesu grae (es. teulada, intaulau)
Sinònimos e contràrios
biga,
trae
/
terrinu
Maneras de nàrrere
csn:
p. de terra = terrinu; petzus lauraus = terras prenas; èssiri p. de furca = malu, trassosu, malafatore; petzu de giòvunu, de ómini = zòvanu, ómine mannu meda; petz'e ogu che pira = ogros maduros
Frases
si at béndhidu totu, finas tàulas e petzos de sa domo ◊ l'ant àpidu impicadu a unu petzu ◊ ballendhe si àlciat e si pesat fin'a tocare su petzu: est a bídere lezeresa! ◊ sa barraca fiat fata totu a petzus mannus de tziníbiri
2.
gràscias a Deus so como betzu mannu, sempre, però messendhe in petzu meu ◊ in su petzu chi bi ponzo trigu, ista seguru chi trigu bi ponet!
3.
nci at petzu de giòvunu artu cantu su campanili
Ètimu
itl.
pezzo
Tradutziones
Frantzesu
poutre,
pièce de terre
Ingresu
gilder,
piece of ground
Ispagnolu
viga,
parcela
Italianu
trave,
appezzaménto
Tedescu
Balken,
Grundstück.
pétzu 1 , nm Definitzione
donniuna de is partes intradas apare po cuncordare una màchina, unu machinàriu, unu trastu
Tradutziones
Frantzesu
pièce
Ingresu
piece
Ispagnolu
pieza
Italianu
pèzzo
Tedescu
Stück.
pillítu , nm Definitzione
unu de is tantos númenes in cobertantza po nàrrere sa natura de sa fémina
Sinònimos e contràrios
brodho,
budhudhu,
cunnu,
nicu,
pilicarju,
pinnàciu,
piricochedhu,
piricocu,
porposeo
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pillittu, Pillitu
Terminologia iscientìfica
ssl
Tradutziones
Frantzesu
con (vulg.)
Ingresu
piece of stuff
Ispagnolu
coño
Italianu
fica
Tedescu
Feige,
Futze.
pitzuédhu , nm Definitzione
orrughedhu piticu, un'apenas de cosa
Sinònimos e contràrios
arrogu,
bículu,
bucone,
cànciu,
pítzia,
tancu,
túturu
Frases
depu aciungi unu pitzuedhu de craboni a su fogu
Tradutziones
Frantzesu
petit morceau
Ingresu
small piece
Ispagnolu
trocito,
pedazo
Italianu
pezzétto
Tedescu
Stückchen.
rúcru , nm: arruxu,
rugru,
rúgiu 1,
rugu,
ruju 1 Definitzione
donniuna de is partes de una cosa segada; una parte (pitica) de su bestiàmene, de su tàgiu
Sinònimos e contràrios
acantu 1,
arrogu*,
bículu,
cabone,
istallada,
orrogu,
pitzuedhu,
tancu
/
fiotu,
grústiu,
rucrada,
tropedhu
Maneras de nàrrere
csn:
lassare una cosa, una faina, unu triballu a rugos = a mesincumentu, chentza agabbadu; faedhare a rugos = male, de no si cumprèndhere bene su chi si narat; marghinare sa cosa a ruju, mastigare a rugos = male, a cantos russos
Frases
altzat sa lepa unta a una manu e l'abbassat punghindhe faca a terra su rugu mezus ◊ fit mastighendhe calchi ruju de zigarru
2.
unu rugu de sa robba si est iscambadu
3.
sa muzere lassaiat sa faina a rúgios e leaiat sos fizos a bídere su babbu chin sos boes
Tradutziones
Frantzesu
morceau,
partie
Ingresu
piece
Ispagnolu
trozo
Italianu
spezzóne,
pèzzo
Tedescu
Stück,
Teil.
strónciu, strónciulu , nm: strúnciu,
strúnciulu,
trónciu* Definitzione
bículu, orrugu de cosa, prus che àteru pane, segau a manos / segai a strónciu = nau de manera de fàere a sa grussera, chentza delicadesa e ne crabbu
Sinònimos e contràrios
acantu 1,
arrogu,
bículu,
istallada,
rúgiu 1,
tancu
| ctr.
totu
Frases
donaisidhu unu strúnciu de pani! ◊ unu strónciu de pani e saludi po bivi in allirghia! ◊ giaunàt candu no agatàt a nemus de dhi donai unu strónciu de pani ◊ su malassortau est cumossendu ferenu po unu strónciulu de civraxu
Tradutziones
Frantzesu
morceau,
bout
Ingresu
piece
Ispagnolu
trozo
Italianu
pèzzo
Tedescu
Stück.