sabidoría , nf: sabiduria,
sapidoria Definitzione
su èssere sàbios, capacidade de pentzare e fàere totu is cosas cun cunsideru, abbaidandho su prus giustu, su prus méngius, su necessàriu
Sinònimos e contràrios
gusàriu,
sabine,
sabiore,
sapidóriu
| ctr.
locura,
macheine
Frases
"Iscurta, abbàida e càglia" fut cumandhamentu de sabidoria chi sos mannos ammentaiant a sos chi funt creschendhe ◊ sa sapidoria animaiat sos printzípios giurídicos de sa Carta de Logu ◊ in su mundhu, de sabidoria bi ndh'at pagu meda
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
sagesse
Ingresu
wisdom
Ispagnolu
sabiduría
Italianu
saggézza
Tedescu
Weisheit.