pèdra , nf: pelda,
perda,
petra,
preda,
preta Definizione
ammesturu de minerales, grae e po su prus tostau meda, chi format is orrocas, sa parte prus a pígiu de sa Terra, frida, nau pruschetotu in su sensu de orrugu (upm), parte pitica, deasi comente si ndhe agatat e comente si bogat de is perderas po fàere muros, incodaos, imprènnere, fàere a giarra po istradas o ammesturare cun ciumentu: si pentzat coment'e cosa chi no tenet sentidu perunu e po cussu fai a prangi o arriri is perdas serbit po nàrrere cantu ccn. cosa movet bene bene su sentidu de su cristianu / genias de pedra: p. de benimindhe (calamida); p. de calchina (carcària o tàchina); p. crobina = pedra de vulcanos, genia de imbidru niedhu, itl. ossidiana; p. ferrina (pedra tostada meda chi bogat orruina); p. fúmiga o spòngia (p. tosca, agghespada, totu tuvuda, pertunta, percolatza, sa chi faent a mola, fintzes bona po arrasigare pedhes conciadas); p. bàina (pedrabbàina)= pedra niedha chi essit a tellas; pedra pretziada = calidade de pedra bella e bona meda po fràigos (o partes) e fintzes po isculturas e trebballos de bellesa (es. màrmuri, granitu, trachite, basaltu); p. elighina (pedrellinna, truncos de matas fossilizadas); p. bianca (lumen de roca); p. de dentes (immartu); p. niedha (basaltu); p. biaita (predabbrava, sorfatu de arràmene); p. foghera, catzavogu, p. bianca, p. de atzàrgiu, p. arba, p. sitzia (pedra po allúere fogu); p. bia, p. morta (pedra tostada meda, pedra modhe coment'e cosa irfata); p. de acutare, acutadolza (genia de pedra chi faent a orrodas po acutzare, a granighedhos minudedhedhos, fines e paríviles); p. modhe (sinnadorza, tarcu); pedra tziporra = genia de pedra chi essit a pígios piticos; àtera calidade modhe: pedrasealza, cantone (prus che àteru bianca, itl. tufo), iscarratzana; perda burda = foedhandho de pedra metallífera, chi no portat metallu, itl stèrile; p. de arzola, de alzolare o treulare (orrugu mannu de pedra, longu de dhu pòdere acapiare e pigare a tragu in pitzu de su laore àrridu); p. de sassu (de erriu, po fàere incodaos); p. calaminària (intinghet s'arràmene a grogo); p. siporra (genia de pedra chi essit a orrugos lados, tostada meda); p. de budhu, de bullu (tundha, de erriu, sa chi poniant in su late imbudhidada po dhu fàere budhire in istrégiu de ortigu)
Sinonimi e contrari
códua,
crastu
Modi di dire
csn:
perd'e sali, de túcaru = rena de sale, túcaru a cantu mannitu tostu (ranza) fatu apostadamente; p. patilla = de bullu, pedra de riu lísia, de imbudhighinare a betare a su late pro lu còghere; p. de arrodu = pro arrodare ainas; perda matzagani o conca de cane = perda chi no tenit sétiu, de malu sétiu; p. razonina = chi essit a cantighedhos, chi si segat a bículos; perdas de ogus malus = zenia de predighina de zúghere in dossu a zisa de breve; tostau che perda = tostu che balla, tostu meda; èssere cotu che preta = imbriagu pérdiu; solu chei sa preta secata, sou coment'e sa perda = solu solu; èssere pedra sulda = betàresi a surdu, èssere de mal'intesa, chi no cheret iscurtare; bogare pedra = segare, fàghere pedra in sa cava; manigàresi sas pedras de su caminu (irrocu) = no lassai nudha, papai birdi e sicau; no lassare pedras in su caminu = furai cantu si agatat, de totu; fàghere a ríere sas pedras = fai arriri meda; fàghere a prànghere sas pedras = secare su coro a sa pedra, fai prangi a totus; b'at de ndh'àere dolu sas predas = zente de lastimare abberu (sa pedra no zughet coro modhe!); su male de sas pedras = pedra chi si bi faghet in su fele, in sos runzones, itl. calcolòsi; nàrrere de sa pedra pane = fai passai una cosa po un’àtera, fai a crèiri su malu po bonu; coru de perda = de coro malu, chi no tenet dolu; circai a perdas pesadas, a p. furriada, istovecada = chircare totue, meda, a pilighísciu; pedra de assentu = pedra de contonada; perdas fitas = pedras de s’antigóriu, unu pagu a zisa de figura de carchi cosa e postas ficadas ritzas; èssere sas pedras in abba = in logu de rocas, essire s'abba in sas pedras de cantu at próidu meda; abbarrare a pedra de cadhigare, de sètzere = abbarrai po pedra de fundamentu, po sempri; grai che perda = pesosu meda; dare pedra ’e pistare a unu = pònnereli dificurtades, dàreli it'e fàghere meda a inzotu, a cadha (mescamente andhèndheli in contràriu); iscúdere a preda moindhe = frusiendi, de cantu o pro comenti benit iscuta
Frasi
triballu malu est a bogare pedra! ◊ beneico sas pretas chi at secatu babbu meu pro pesare a mie (P.Dui)◊ no iscudas a pedra, ca est chei sa balla! ◊ su muru fràigu a pedra est forte ◊ sa preda in s'aronzu si collit a muntonedhos ◊ s'impedrau in bidha fut fatu a pedra lisa de frummi
2.
un'amigu bonu no dh'agatas mancu a perda furriada ◊ est sempri currendu infatu de su sodhu a perdas pesadas ◊ as incontradu una pedra de tocu chi no la movent sisias ne bentos! ◊ fit fitzu únicu, éniu, solu chei sa preta secata ◊ si no ses pedra sulda già as intesu! ◊ no castis cussas piciocas: lah ca ti tocu de perda! ◊ ma cale mascatzu, cussu, si no betat pedra a pudha?! ◊ cuss'àcua furiat bona po su mali de is perdas ◊ at a mòrrere isse puru, no at a abbarrare a preda de cadhigare! ◊ mi at postu in sa perda de sa bregúngia, ca mi parit ca portu unu facili in faci! (A.Murru)◊ "Su Para e Sa Mòngia" funt duas perdas fitas intermesu de Santuanni e Santantiogu
3.
sa pipia si est posta a suncuai e a prangi de fai piedadi a is pedras
Cognomi e Proverbi
smb:
Perda
Terminologia scientifica
mnr
Etimo
ltn.
petra
Traduzioni
Francese
pierre
Inglese
stone
Spagnolo
piedra
Italiano
piètra
Tedesco
Stein.
