Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acúgia , nf: acúglia, acúlgia, acúllia, acuza, agúglia 1, agúlgia, agulla, aguza, aúcia, auza Definitzione genia de agu pitica, ma cun sa concutzedha a una parte, impreada prus che àteru po mantènnere firma s’orrobba, unu trastu o àteru; fritza de arrellórgiu, de sa pesa / min. acuzita Sinònimos e contràrios frícia Maneras de nàrrere csn: sas aguzas de su nasu = càrica, nàstula; aguzas de Nostra Segnora = auzas de N.S., zenia de erba; aguza de mesu ’e dentes = binzias tra dente e dente; aguza de sas orijas = itl. trago; erba de agullas = arrelògius (Erodium botrys, e. ciconium, E. cicutarium), filavila (Erodium malacoides, E. moschatum), erba de fogu (Geranium robertianum), furchetas (Scandix pecten-veneris) Sambenados e Provèrbios smb: Augias, Auzas, Auzzas Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. aculea Tradutziones Frantzesu épingle, aiguille Ingresu pin, hand (of a watch) Ispagnolu alfiler, aguja Italianu spillo, lancétta dell'orològio Tedescu Stecknadel, Uhrzeiger.

auzadipéru , nf Definitzione genia de agúgia po is pilos Sinònimos e contràrios frocheta Tradutziones Frantzesu épingle à cheveux Ingresu hairpin Ispagnolu horquilla Italianu forcina Tedescu Haarnadel.

bròscia , nf Definitzione prendha de oro, a ispilla, po aguantare s'isciallu o de pònnere in su pannu de petorras Sinònimos e contràrios fermàlliu Frases portat giunchíglius, fermàglius, bròscias e anedhus ◊ no ischias inue pònnere pitu pro cudha bròscia antiga de oro infustu (A.Spano) Terminologia iscientìfica prd Ètimu itl. broscia Tradutziones Frantzesu épingle Ingresu brooch (big) Ispagnolu agujón Italianu spillóne Tedescu große Anstecknadel.

frochèta , nf Definitzione aguxi, orrugu de cosa fine addopiau in duos coment'e a frochidha po intrare in pilos po dhos mantènnere Sinònimos e contràrios auzadiperu Ètimu itl. forchetta Tradutziones Frantzesu épingle à cheveux Ingresu hairpin Ispagnolu horquilla Italianu forcina Tedescu Haarnadel.

ispílla , nf Definitzione agúgia fata a lóriga in mesania, cun sa punta a un'ala, e a s'àtera una genia de conca ue intrat sa punta arreschendho po serrare; fintzes una genia de prendha de intrare a punghiduta in su bestimentu che un'ispilla Ètimu itl. spilla Tradutziones Frantzesu épingle Ingresu pin Ispagnolu alfiler Italianu spillo Tedescu Stecknadel.

«« Torra a chircare