aferritàre , vrb Definitzione
fàere su marcu a ferru abbrigau a su bestiàmene maduru
Sinònimos e contràrios
marcare
Frases
in sos beranos pigaiant a montes pro aferritare su bestiàmine
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
marquer le bétail au fer rouge
Ingresu
to brand
Ispagnolu
marcar,
herrar
Italianu
marchiare
Tedescu
kennzeichnen.
beltiàmene, beltiàmine , nm: bestiàmene,
bestiàmine,
bestiàmini,
bistiàmene,
bistiàmini Definitzione
animales, mescamente mannos e pesaos po totu su chi podent produire / b. grussu = pegos mannos (boes, bacas, cuadhos); b. minudu = pegos de carena minore; b. rude = chentza domadu; min. bestiamenedhu = b. pagu, minudu / pesare, tènnere, contivizare, fàere, pastorigare b.; iscussuai su bestiàmini = suguzare, bogare a pàschere
Frases
tra bestiàmine e terras tenet intradas bonas ◊ s'ortu cheret serradu no b'intret bestiàmine ◊ su bestiàmini in s'ierru istràgiat su logu ◊ a pasci óminis nci bolit prus passiénzia chi non a pasci bestiàmini ◊ a fàere bestiàmene dhue cheret triballu e ogos apertos ◊ su bestiaminedhu suo: pacas pudhas e una crapa
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
bétail
Ingresu
cattle
Ispagnolu
ganado
Italianu
bestiame
Tedescu
Vieh.
carnanséri, carnasséri, carnatzéri , nm: carniceri,
carnitzeri,
carranasseri,
carronasseri,
cranatzeri,
crannatzeri,
crannetzeri Definitzione
chie faet e bendhet sa petza; chie còmporat e bendhet bestiàmene po sa petza
Sinònimos e contràrios
bancalaju,
bangadore,
bangàgiu,
caitzeri,
caitzu,
faturanti,
macedhaju,
petzàrgiu
Frases
bandu anca ’e su crannatzeri e ti pigu duas bistecas po ti dhas fai arrustias ◊ su crannatzeri nostu bendit petza de angioni de callu ◊ candu su bòi est làngiu, su carnatzeri est tristu
2.
cussus no funt dotoris: funt crannatzeris!…
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
ctl.
carnicer
Tradutziones
Frantzesu
boucher,
commerçant de bétail
Ingresu
butcher,
cattle merchant
Ispagnolu
carnicero
Italianu
macellàio,
commerciante di bestiame
Tedescu
Metzger.
contrasinnàre , vrb Definitzione
cambiare is sinnos (mescamente de is animales po dhos cunfúndhere, si funt furaos)
Tradutziones
Frantzesu
modifier la marque du bétail pour tromper
Ingresu
to falsify the signs
Ispagnolu
cambiar la marca de las reses
Italianu
falsare i ségni
Tedescu
die Zeichen entstellen.
faturànte, faturànti , nm Definitzione
chie còmporat bestiàmene po dhu torrare a bèndhere
Sinònimos e contràrios
carnanseri
Tradutziones
Frantzesu
marchand de bétail
Ingresu
cattle dealer
Ispagnolu
comerciante de ganado
Italianu
commerciante di bestiame
Tedescu
Viehhändler.
fiàdu , nm, nf Definitzione
css. animale mannu de petza (baca, brebè, cuadhu, e àteru); nau in cobertantza (fintzes fiadedhu), una calesiògiat persona, nau unu pagu a disprétziu, bolendho nàrrere chi no est tanti persona bona, e si narat fintzes de bobboi (unu pagu a brulla, po erríere)/ min. fiadutzu
Sinònimos e contràrios
animabi,
pecus
Maneras de nàrrere
csn:
malu fiatu = fiadu malu, cristianu pagu bonu; fiadu berbeghinu, béchinu, bulu, fiadu minudu (animali piticu); fiadu russu = animali mannu
Frases
ite bella fiadu, cussa baca! ◊ su pastore deviat dare contu a unu fiotedhu de fiados berveghinos ◊ li ant regaladu fiados minudos e fiados russos ◊ in su saltu paschiat paritzos fiadutzos ◊ fia teracu anzenu ma mi ndhe essei e mi ponei abbandha cun fiados mios
2.
arratza de fiadu chi at buscadu, a maridu, Fulana: mandrone de prima calidade!
Tradutziones
Frantzesu
bête,
pièce de bétail
Ingresu
beast,
head (of cattle)
Ispagnolu
cabeza de ganado,
res
Italianu
béstia,
capo di bestiame
Tedescu
Vieh,
Tier.
ròbba 1 , nf Definitzione
su bestiàmene bastat chi siat, pigau totu a unu, coment'e tàgiu: dhu narant sing. ebbia / min. robbita, tàgiu de pagos pegos
Sinònimos e contràrios
bama,
bestiàmine,
tàgiu
Maneras de nàrrere
csn:
r. istella = su mardiedu chi dhi anti bociu s'angioni; r. anzonada = su mardiedu chi portat s'angioni avatu; èssere, o èssereche, in sa r. = èssiri castiendi su bestiàmini; segaresiche una punta ’e r. = bèndheresi una parte de su bestiàmine; r. istraca (nadu in suspu) = fémina mala, bagassa; (nau de ccn.) èssereche in sa chida de sa r. = faendho sa chida chi dhi tocat de atèndhere su bestiàmene, candho dhu contivígiant a chida chida
Frases
su pastore est immandrendhe sa robba ◊ sa robba in maju cheret tusa ◊ tenet sa robba in sa cussòrgia de fúrriu ◊ s'intendhet sa robba gramuzandhe a trachedhu ◊ maridu meu ch'est in sa robba ◊ una punta de robba mi che sego, ca mi bisonzat dinari ◊ Fulanu tenet in pastore sa robba de frades Piras ◊ fit tempus malu e sa robba morta de fàmine fit dendhe pagu late
Tradutziones
Frantzesu
bétail
Ingresu
livestock
Ispagnolu
ganado
Italianu
bestiame
Tedescu
Vieh.
signàre , vrb: sinnai,
sinnare Definitzione
fàere su singiale de sa grughe; fàere is sinnos a su bestiàmene in is origas; pònnere o lassare singiale, marcu de calecunu cropu o istrúpiu, fintzes sestare sa tula arandho o semenandho
Sinònimos e contràrios
malcare
Frases
a su mortu l'ant bestidu e sinnadu a corpus fritu ◊ candho s'intrat a crésia si sinnat ◊ m'imbenujo e mi ponzo a mi sinnare ◊ tràtalu cun pitzinnas, ca s'ides nuda a mie ti ndhe sinnas! ◊ eo ti sinno in lúmene de su Babbu, de su Fizu e de s'Ispíridu Santu!
2.
s'anzone fit sinnatu: zuchiat una grunninina in sa punta de s'oricra ◊ sas anzonedhas pesadas cherent sinnadas ◊ depiant aproillai unus cantu cumpàngius ca depiaus sinnai is angionis
3.
in su sentidu meu sa bértiga de s'istadea àsciat e falat ca no lu sinnat su pesu de sas dudas! (F.Múrtinu)◊ li fit assénnita chin su chicaju e si no si fit reminata a nche brincare sa gianna l'aiat sinnata male
Ètimu
ltn.
signare
Tradutziones
Frantzesu
faire le signe de la croix,
marquer le bétail au feu rouge
Ingresu
to countermark,
to cross oneself
Ispagnolu
persignarse,
santiguarse,
marcar
Italianu
fare il ségno della cróce,
contrassegnare
Tedescu
das Kreuzzeichen machen,
kennzeichnen.