Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
isciaculài, isciaculàre , vrb: iscioculare,
isciuculare,
issuculare,
sciaculai Definitzione
mòvere a iscutuladura, nau mescamente de abba aintru de istrégiu po giare una samunada; passare cosa in s'abba a forte de un'ala a s'àtera po dhi giare una samunada; pigare a iscutuladura / giúghere a ccn. isciúcula isciúcula = aguantai a unu sentz'e siguresa, de una cosa a s'àtera
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
iscioriare,
isciucare,
sciampuinai
/
sachedhare
Frases
s'abba issúculat ◊ sa pobidha dhu tzérriat, dhu fúrriat brente a susu, dh'issúculat cricandho de dh'ischidare ◊ seo issuculanno is tassones
2.
isciàculat su carru de su viagiadore ◊ che barigheit sa vida isciaculendhe in pojos de ludu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clapoter
Ingresu
to paddle
Ispagnolu
mover agua en un recipiente para limpiarlo
Italianu
guazzare
Tedescu
planschen.
sciaculài , vrb: isciaculare* Definitzione
mòvere a forte abba aintru de istrégiu po dhi giare una samunada; passare cosa in s'abba a forte de un'ala a s'àtera po dhi giare una samunada; pigare a iscutuladura / andai sciàcula sciàcula = a s'assuca assuca, a sachedhadas
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
isciucare,
sciampuinai,
tzaculedhare,
tzuculai
/
sachedhare
Tradutziones
Frantzesu
clapoter,
ballotter
Ingresu
to jolt (about),
to paddle
Ispagnolu
sacudir,
bazucar (para enjuagar)
Italianu
guazzare,
sballottare
Tedescu
plätschern,
hin- und herwerfen.
sciampugiài , vrb: isciampugliai,
sciampugliai,
sciampulai,
sciampullai Definitzione
iscutulare, fàere mòvere cun fortza de un'ala a s'àtera, nau mescamente de s'abba aintru de un'istrégiu, pigare a iscutuladura
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
isciaculare,
isciucare,
sciampuinai,
sucariare
Maneras de nàrrere
csn:
andai sciàmpula sciàmpula = a s'assuca assuca; sciampulaisí in su letu = istare corcados gai, ca piaghet, chentza bisonzu
Frases
su mari sciampullat àcua ◊ s'abba in su mari est sempri sciampullendu
2.
si ndi fiat istesiau sciampullendi sa conca
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clapoter,
ballotter
Ingresu
to swash
Ispagnolu
agitar,
remover
Italianu
sciabordare
Tedescu
umrühren,
schütteln.
sciampuinài , vrb: isciamponiai,
sciampullinai Definitzione
iscutulare a forte un'istrégiu cun abba aintru po dhu samunare, o fintzes un'istrégiu cun cosa aintru po chi ammesturet bene; giare una passadedha de abba coment'e samunadura a sa bona
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
isciaculare,
isciucare,
sciampugiai,
sucariare
Frases
sciampuina s'ampudhita innantis de dh'imperai ca sa mexina est pasiada in su fundu!
2.
apu sciampullinau s'istrexu ca fut brutu ◊ ant sciampullinau s'istrexu, dhi ant donau una passaredha de àcua
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clapoter,
ballotter
Ingresu
to dabble
Ispagnolu
agitar,
bazucar
Italianu
diguazzare,
sciaguattare
Tedescu
rühren,
schwappen.