currènte 1 , nf, agt: currenti Definitzione
cosa chi passat, chi curret, nau mescamente de bentu, abba, elétricu, o fintzes àteru; nau de cosas chi podent passare, chi funt de como, de su tempus presente; nau de nodu, chi no abbarrat firmu istrintu, ma chi est sugetu a si istrínghere cantu prus si tirat / su significau de s'itl. contro corrènte = a ribissusu
Sinònimos e contràrios
bentu
/
currentina
/
elétricu
/
curréntile
Maneras de nàrrere
csn:
segàreche sa c. a unu, a una domo = istacai is filus de sa currenti; c. bassa, arta = cun paga, cun meda tensione; muneda currenti = sa chi balet como; contu c. = númeru de su contu chi unu tenet in banca o in posta e pabilu de cumpilare pro mandhare dinari a unu númeru de contu de ccn.
Frases
tontonancedha cussa fentana, ca nc'est currenti!
2.
atentu in su riu, no ti che trazet sa currente! ◊ me in su mari dhoi at currentis mannas acoment'e arrius ◊ sa currenti de su frúmini est trulla
3.
cun sa currente bi at pagu de brullare, ca fúrminat! ◊ oe sa currente est manchendhe meda: totora si che andhat
Tradutziones
Frantzesu
courant
Ingresu
current,
running
Ispagnolu
corriente
Italianu
corrènte,
scorsóio
Tedescu
Strom,
laufend.
fluminàda , nf: fruminada Definitzione
undha manna de abba chi calat in is errios bogaos
Sinònimos e contràrios
frumenarja
Frases
sa filatrota est s'anguidha chi sa fluminada portat a su stàinu e a mari
2.
lassa iscúrriri immoi sa fruminada de is arregordus!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
courant
Ingresu
swollen river
Ispagnolu
riada
Italianu
fiumana
Tedescu
Flut.
prèsa , nf Definitzione
in is impiantos elétricos, aparíciu a ue lompent is filos (línia) e faet a pigare sa currente / fai p. (fuedhendi de ciumentu impastau) = intostare, essire forte
Tradutziones
Frantzesu
prise de courant
Ingresu
plug,
setting
Ispagnolu
toma,
enchufe
Italianu
présa
Tedescu
Steckdose.
saniète , nm Definitzione
fragu bonu de papares, o in cobertantza légiu; in cobertantza e prus comunu, araxi, ispera frida, bentu de nie, mescamente cussu chi intrat in is filiduras de gennas e fentanas
Sinònimos e contràrios
abra,
abrina,
araghe,
atza 1,
frina
/
cdh. spunzina
2.
sos muros los aiant arrebbussaos a ludru pro reparare assumancu su saniete chi intrabat incanalau ◊ sa cussorja abbarrabat istrempada dae sos sanietes ca fit in bassura ◊ za ifriscat in cussu saniete chi est tirandhe!…
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
spn.
sainete
Tradutziones
Frantzesu
courant d'air,
vent glacial
Ingresu
draught,
cold wind
Ispagnolu
corriente
Italianu
spìffero,
vènto gèlido
Tedescu
Luftzug,
Durchzug.
traconàrja, traconàrza , nf: tragonàgia,
tragonàglia,
tragonaja,
tragonaza,
tregonaja,
trogonaja Definitzione
erriu de abba chi curret asuta de terra, próina manna, istrasura de abba; nuu de bentus, temporada de bentu forte meda chi faet arrores: trogonaja est fintzes su surcu chi faet s'abba in is logos de monte e tregonaja dhu narant fintzes a sa mància chi faet s'abba in is muros de is domos calandho a trísinu
Sinònimos e contràrios
dragonera,
frusa 1,
furione,
tragonada,
turbiana
/
abbísciu,
istrasura
/
iscarafossu
/
ttrs. tragunaja
Frases
chimentat in sa cabertura s'abba chi est proindhe a tragonaza ◊ carros e tragonajas de abba ant isforradu su caminu
2.
candho ischintiridhat sa linna fachet traconarja ◊ est betendhe sentza pasu dogni nue tragonàgias de nie a frocos lentos ◊ sa tragonaja mi at fatu dannu meda in binza: sa bide fit presa epuru che ndh'at betadu meda ◊ custu bentu est una traconarza chi astrat sas funtanas ◊ fateit abba a trechetu: iscurigheit e, a sa tragonaja, tota sa bidha si tremeit
3.
in su golfu portàt magras cant’e sa tregonaia chi ndi calàt in su muru de sa cannitzada in sa domu de ajaja
Tradutziones
Frantzesu
courant d'eau souterrain,
tempête
Ingresu
groundwater stream
Ispagnolu
agua subterránea,
borrasca
Italianu
corrènte d'àcqua sotterrànea,
fortunale
Tedescu
Grundwasserstrom,
Sturm.