àbba , nf: àcua Definitzione
est su lícuidu prus connotu in sa Terra, arregortu in cantidade manna in mares, lagos, errios, astraos, benos: cumpostu de duos àtomos de idrògenu e unu de ossígenu (H2O), est necessàriu po sa vida de animales e matedu, bisòngiat e s’impreat po medas fainas; su calare de s'abba de is nues candho iscàrrigant, s'abba chi serbit po giare una samunada a calecuna cosa; in cobertantza, s'ispurgadura chi ndhe bogant is errigos de su sàmbene / min. abbighedha, abbita / zenias de abbas: abba neta, bruta, trulla, frisca, caente, próina, prótzia, púdida, morta, frimma, currindhe; àcua dulci o de biri = abba durche, de funtana, de riu, de lagu, projana, chi zughet pagos sales e mescamente pagu croruru de sódiu (ctr. abba salida, de mare, salamata); àcua vitània = funtana chi no benit mai mancu; abba de vívere = bona a bufare; abbas luadas = incuinadas; abba soloca = froca sorta, abba de nie; àcua froca = abba astrada, frita meda; abba de càgliu = su càgiu iscagiau ammesturau cun abba, po mòrrere su late
Sinònimos e contràrios
pioa,
pióida
/
orina,
písciu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere in s'abba (nau de erbas o matas) = crèsciri in mesu de s'àcua, aundi dhoi at àcua; fàgheresi, irfàgheresi in abba = furriaisí in àcua; abba de… (+nm. de erba) = decotu fatu cun cuss'erba; segàreche s'abba a unu = serrai o pigaindi s'àcua (de s'acuedotu, de s'arriu); tènnere sas abbas = fàghere carchi cora, canale e gai a manera de collire s'abba projana o àtera chi no fetat dannu, de no sumire; abba russa = tretu de mare o riu inue s'abba est arta; porcu de a. = tzurru, abba chi essit a bullu; corpu de abba = nue o bírridu de abba; àcua sullena = abba chi proet lena, fine, pàsida; betare s'abba a mojos, a cartos = pròiri a meda, ghetai àcua a cadinus, a màrigas; èssere in abba = (nau de su tempus), èssiri sempri pruendi; no meressire mancu abba bruta = èssere própiu indignu, malu; bufare abba de imméntiga mundhos = iscarèsciri totu, èssiri conca scheréscia; s'abba de s'ogru = zenia de lícuidu chi bi at intro de s'ogru; abbanasu = su mucu isabbisabbi chi faghet su nasu refriadu; sas abbas de un'animale anzendhe, de sa partera = su lícuidu de sa burba ue creschet su fedu, itl. lìquido amniòtico; sa mama de sas abbas = itl. caduca o decìdua, genia de pilloncu de sa madri chi dónnia mesi s'isfait si sa fémina no benit príngia; segai is àcuas = fàgherendhe sas abbas, comintzare a anzare, a s'illierare, candho si segat su sacu prenu de abbas ue est su fedu; pàrrere faghíndhendhe sas abbas = tènniri sempri pressi meda; àcua maba = su suore, suerada chi si faghet fàghere pro sanare carchi maladia; s'àcua ferrada = male chi benit a su bestiàmine chi at manigadu férula ifusta; zúghere sos cherbedhos in abba = èssere macu, badhinosu; ómine de bon'abba = bonu; trabballai asuta de àcua = fàghere sas cosas a s'acua, unu pagu a traitoria; aciúngiri àcua a mari = dare cosa a chie ndhe tenet meda, azuare a chie no ndhe at bisonzu; no dare abba a Cristos = èssiri susuncu ispaciau; no segare mancu s'abba (nau de aina) = èssiri ingurdada meda, no èssiri bella a segai nudha; pistare abba = fai cosa pro debbadas; ischire una cosa chei s'abba = isciri sa cosa bèni meda; agatàresi, èssere in malas abbas, a s'abba leada = èssiri in dificurtadi manna, a barca pérdia; èssiri ancora a is primas àcuas = tènnere pagu pràtiga, pagu isperiéntzia; ifúndheresi a sa prima abba = pèrdiri su coràgiu e lassai a pèrdiri totu a sa primu dificurtadi (ma, nau de fémina cojada noa, tènniri fillu luegus apustis cojada); cabertura a duas abbas = chi (candu proit) ghetat s'àcua a duas partis; èssiri totus a un'abba = totus a un'origa, de sas matessi ideas; samunare in d-una, duas, tres abbas = samunare una, duas, tres bortas sempre cun abba càmbia; samunare in sete abbas = meda (nau pruscatotu de sa menti, a manera de cambiai s'identidadi, is ideas de unu); èssere passau in noe abbas = èssere cosa de meda; fàghere abba (nau de gente)= in cobertantza, orinare / erba de àcua = Callitriche palustris, coa de àcua = Ceratophyllum demersum
Frases
a mi das unu ticu de abba frisca, ca so sididu? ◊ in cussa funtana bi essit unu brussu de abba ◊ bi at cristianos chi no meressint mancu abba bruta ◊ s'abba de sa funtana si che est sica ◊ cheret prenu abba a isterzos ca como la serrant! ◊ nessunu neat de cust’abba non bibo! ◊ s'abba budhit a 100 grados a livellu de su mare
2.
annada de sicore, at fatu pagas abbas ◊ s'abba che at fatu in montes, in campu, in mare ◊ at fatu unu bellu corpu de abba, e bella séria! ◊ immoi est giai duus annus chi no iscapant àcua is àiris ◊ a sas abbas de s'atunzu essit su cugummedhu ◊ in caminu mi at sighidu s'abba e mi at ifustu ◊ abbigedha at betau, oe!…
3.
in cumpagnia s'ischiat fagher cherrer bene, ca fit zòvanu de bona abba ◊ prima de operare, lea s'abba dai sa vena!
4.
si bi aimus postu su mantessi tempus pro zogare e pro istudiare filosofia, aimus ischidu a Kant chei s'abba
5.
fimus in malas abbas e no s'ischiat in cale mare fimus navighendhe…◊ comintzeit a si agatare in abbas malas, chentza laore e cun su maridu in sa gherra ◊ si est ifustu a sa prima abba e si ndh'est andhadu ◊ sa cojada noa si est ifusta a sa prima abba ◊ fintzas sos arados noos sunt in abbas malas: che los lassant consumare de ruinzu
6.
in abba russa de mare mi arrisco e in s'ària ti marco dogni nue
7.
s'isterzu l'apo samunadu in tres abbas pro mi essire netu ◊ in sete abbas lis sàmunant sa mente, chi siant in Sardinna furisteris!
8.
dhi fiant segadas is àcuas e sa criatura fiat essida a sa luxi
Sambenados e Provèrbios
smb:
Abba, Abbas, Acquas
/
prb:
abba in su pistone pista, abba est e abba s'istat ◊ s'abba che catzat totu, foras de su machíghine ◊ mellus a furriae de s'abba fini ci non de s'abba grussa
Terminologia iscientìfica
mnr
Ètimu
ltn.
aqua
Tradutziones
Frantzesu
eau,
pluie
Ingresu
water,
rain
Ispagnolu
agua,
lluvia
Italianu
àcqua,
piòggia
Tedescu
Wasser,
Regen.
abbacràsta , nf: abbagrasta,
acuagrasta Definitzione
s'abba chi portat s'olia e chi, candho est mólia, si ndhe iscèberat e si fúliat po chistire s'ógiu límpiu; s'abba de su giodhu, sa chi s’iscèberat faendho su butiru; nau in cobertantza, cosa de pagu valore, machine
Frases
pro chirriare bene s'ozu dae s'abbagrasta a sos isportinos lis cheret betadu abba budhindhe
2.
tue in conca bi giughes abbagrasta, bellu meu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
eau restante du procéde de préparation des olives
Ingresu
water remnants of olives processing
Ispagnolu
oleaza
Italianu
àcqua residuata dalla lavorazióne delle olive
Tedescu
nach der Bearbeitung von Oliven oder Milchprodukten entstandene Flüssigkeit.
abbasànta , nf: acuasanta Definitzione
abba beneita chi si leat de su lacu isciundhendho sa punta de is pódhighes in s'intrada de is crésias o chi su preide betat a ispergiadore beneighindho
Sinònimos e contràrios
abbeneita
Maneras de nàrrere
csn:
betare s'abbasanta = fai una cosa isfuisfuis, abarrai tropu pagu in domu de unu; betada de a. = in cobertantza, cosa lestra
Frases
intrendhe a crésia sa zente si sinnat cun s'abbasanta ◊ pro batizare sas criaduras si lis pàspiat abbasanta a conca ◊ su pride at babbiscau s'abba santa a su pitzinnu pro lu batizare
Terminologia iscientìfica
prdc
Ètimu
ltn.
aqua sancta
Tradutziones
Frantzesu
eau bénite
Ingresu
holy water
Ispagnolu
agua bendita
Italianu
acquasanta
Tedescu
Weihwasser.
brodaròla , nf Definitzione
brodighedhu de pagu sustàntzia
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
eau de vaisselle,
lavasse
Ingresu
slops
Ispagnolu
bodrio
Italianu
brodàglia
Tedescu
fade Brühe.
càntaru , nm Definitzione
vena de abba chi essit in artu e orruet a ispéndhula, in logu de orroca, de costa; cannedha o tubbighedhu de abba in is funtanellas (grifone púbblicu)
Sinònimos e contràrios
spéndula
/
cona 1,
grifone 1
Frases
tres càntaros giughiat sa funtana: como sunt totos tres iscannedhados ◊ s'abba fit falendhe dae sa roca in d-unu cantaredhu ◊ at postu sa broca a prenare suta de su càntaru ◊ sas feras current a su càntaru a si abbare ◊ de càntaros in sas carrelas bi ndh'at caligunu pro bellesa
2.
zuchet una boche crara che de abba de càntaru a denote ◊ ballendhe li falaiat su suore a càntaru!
Ètimu
ltn.
cantharus
Tradutziones
Frantzesu
eau de roche
Ingresu
spring of water falling from the top
Ispagnolu
manantial
Italianu
véna d'àcqua che cade dall'alto
Tedescu
hinunterfallende Wasserader.
pioànu , agt: pioiganu,
piopanu,
projanu,
proghijanu Definitzione
nau de tempus, chi istat proendho dónnia tanti, fatuvatu; nau de abba, chi est de sa chi at própiu
Sinònimos e contràrios
pioinosu,
pióinu,
proidore,
proigiosu,
proíxinu,
prótinu
| ctr.
sicu
Frases
fit un'atunzu pioanu: pioiat dogni die un'abba serena ◊ ocannu at fatu unu bellu zerru projanu, ma beranu assutu ◊ die piopana, oe!◊ s'annu fit un'ijerru piopanu e fritu meda
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pluvieux,
eau de pluie
Ingresu
rainy
Ispagnolu
lluvioso,
pluvial
Italianu
piovóso,
piovano
Tedescu
regnerisch,
Regen.
pioínu, pióinu, pioíu , agt: plóinu,
próghinu,
proinu,
próinu,
prúinu 1 Definitzione
nau de abba, chi est de sa chi at própiu, sa chi proet (a logos est própriu s'abba chi proet)
Sinònimos e contràrios
pioanu,
pioile,
pioinosu,
proíxinu,
prótinu
/
pióida,
pruina
Frases
zuchiat sos ocros lúchidos che abba próghina ◊ aciò, aciò ite abba pioia chi est fatendhe!
2.
arregolliant s'àcua de proinu in is gisterras
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
eau de pluie
Ingresu
rainwater
Ispagnolu
pluvial
Italianu
piovano
Tedescu
Regen.
ruspièdha , nf Definitzione
saliedha chi essit in buca candho si pentzat a calecuna cosa de papare licàngia, chi praghet
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
eau à la bouche
Ingresu
mouth water
Ispagnolu
boca agua (hacérsele la)
Italianu
acquolina
Tedescu
Wasser das im Mund läuft (Appetit).
salibèdhas , nf pl Definitzione
salias longas, sa salia chi essit pentzandho o castiandho cosas bonas de papare
Tradutziones
Frantzesu
eau à la bouche
Ingresu
mouth water
Ispagnolu
saliva,
agua
Italianu
acquolina (in bócca)
Tedescu
Speichel im Mund zusammenlaufen) (Wasser).