àbba , nf: àcua Definitzione
est su lícuidu prus connotu in sa Terra, arregortu in cantidade manna in mares, lagos, errios, astraos, benos: cumpostu de duos àtomos de idrògenu e unu de ossígenu (H2O), est necessàriu po sa vida de animales e matedu, bisòngiat e s’impreat po medas fainas; su calare de s'abba de is nues candho iscàrrigant, s'abba chi serbit po giare una samunada a calecuna cosa; in cobertantza, s'ispurgadura chi ndhe bogant is errigos de su sàmbene / min. abbighedha, abbita / zenias de abbas: abba neta, bruta, trulla, frisca, caente, próina, prótzia, púdida, morta, frimma, currindhe; àcua dulci o de biri = abba durche, de funtana, de riu, de lagu, projana, chi zughet pagos sales e mescamente pagu croruru de sódiu (ctr. abba salida, de mare, salamata); àcua vitània = funtana chi no benit mai mancu; abba de vívere = bona a bufare; abbas luadas = incuinadas; abba soloca = froca sorta, abba de nie; àcua froca = abba astrada, frita meda; abba de càgliu = su càgiu iscagiau ammesturau cun abba, po mòrrere su late
Sinònimos e contràrios
pioa,
pióida
/
orina,
písciu
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere in s'abba (nau de erbas o matas) = crèsciri in mesu de s'àcua, aundi dhoi at àcua; fàgheresi, irfàgheresi in abba = furriaisí in àcua; abba de… (+nm. de erba) = decotu fatu cun cuss'erba; segàreche s'abba a unu = serrai o pigaindi s'àcua (de s'acuedotu, de s'arriu); tènnere sas abbas = fàghere carchi cora, canale e gai a manera de collire s'abba projana o àtera chi no fetat dannu, de no sumire; abba russa = tretu de mare o riu inue s'abba est arta; porcu de a. = tzurru, abba chi essit a bullu; corpu de abba = nue o bírridu de abba; àcua sullena = abba chi proet lena, fine, pàsida; betare s'abba a mojos, a cartos = pròiri a meda, ghetai àcua a cadinus, a màrigas; èssere in abba = (nau de su tempus), èssiri sempri pruendi; no meressire mancu abba bruta = èssere própiu indignu, malu; bufare abba de imméntiga mundhos = iscarèsciri totu, èssiri conca scheréscia; s'abba de s'ogru = zenia de lícuidu chi bi at intro de s'ogru; abbanasu = su mucu isabbisabbi chi faghet su nasu refriadu; sas abbas de un'animale anzendhe, de sa partera = su lícuidu de sa burba ue creschet su fedu, itl. lìquido amniòtico; sa mama de sas abbas = itl. caduca o decìdua, genia de pilloncu de sa madri chi dónnia mesi s'isfait si sa fémina no benit príngia; segai is àcuas = fàgherendhe sas abbas, comintzare a anzare, a s'illierare, candho si segat su sacu prenu de abbas ue est su fedu; pàrrere faghíndhendhe sas abbas = tènniri sempri pressi meda; àcua maba = su suore, suerada chi si faghet fàghere pro sanare carchi maladia; s'àcua ferrada = male chi benit a su bestiàmine chi at manigadu férula ifusta; zúghere sos cherbedhos in abba = èssere macu, badhinosu; ómine de bon'abba = bonu; trabballai asuta de àcua = fàghere sas cosas a s'acua, unu pagu a traitoria; aciúngiri àcua a mari = dare cosa a chie ndhe tenet meda, azuare a chie no ndhe at bisonzu; no dare abba a Cristos = èssiri susuncu ispaciau; no segare mancu s'abba (nau de aina) = èssiri ingurdada meda, no èssiri bella a segai nudha; pistare abba = fai cosa pro debbadas; ischire una cosa chei s'abba = isciri sa cosa bèni meda; agatàresi, èssere in malas abbas, a s'abba leada = èssiri in dificurtadi manna, a barca pérdia; èssiri ancora a is primas àcuas = tènnere pagu pràtiga, pagu isperiéntzia; ifúndheresi a sa prima abba = pèrdiri su coràgiu e lassai a pèrdiri totu a sa primu dificurtadi (ma, nau de fémina cojada noa, tènniri fillu luegus apustis cojada); cabertura a duas abbas = chi (candu proit) ghetat s'àcua a duas partis; èssiri totus a un'abba = totus a un'origa, de sas matessi ideas; samunare in d-una, duas, tres abbas = samunare una, duas, tres bortas sempre cun abba càmbia; samunare in sete abbas = meda (nau pruscatotu de sa menti, a manera de cambiai s'identidadi, is ideas de unu); èssere passau in noe abbas = èssere cosa de meda; fàghere abba (nau de gente)= in cobertantza, orinare / erba de àcua = Callitriche palustris, coa de àcua = Ceratophyllum demersum
Frases
a mi das unu ticu de abba frisca, ca so sididu? ◊ in cussa funtana bi essit unu brussu de abba ◊ bi at cristianos chi no meressint mancu abba bruta ◊ s'abba de sa funtana si che est sica ◊ cheret prenu abba a isterzos ca como la serrant! ◊ nessunu neat de cust’abba non bibo! ◊ s'abba budhit a 100 grados a livellu de su mare
2.
annada de sicore, at fatu pagas abbas ◊ s'abba che at fatu in montes, in campu, in mare ◊ at fatu unu bellu corpu de abba, e bella séria! ◊ immoi est giai duus annus chi no iscapant àcua is àiris ◊ a sas abbas de s'atunzu essit su cugummedhu ◊ in caminu mi at sighidu s'abba e mi at ifustu ◊ abbigedha at betau, oe!…
3.
in cumpagnia s'ischiat fagher cherrer bene, ca fit zòvanu de bona abba ◊ prima de operare, lea s'abba dai sa vena!
4.
si bi aimus postu su mantessi tempus pro zogare e pro istudiare filosofia, aimus ischidu a Kant chei s'abba
5.
fimus in malas abbas e no s'ischiat in cale mare fimus navighendhe…◊ comintzeit a si agatare in abbas malas, chentza laore e cun su maridu in sa gherra ◊ si est ifustu a sa prima abba e si ndh'est andhadu ◊ sa cojada noa si est ifusta a sa prima abba ◊ fintzas sos arados noos sunt in abbas malas: che los lassant consumare de ruinzu
6.
in abba russa de mare mi arrisco e in s'ària ti marco dogni nue
7.
s'isterzu l'apo samunadu in tres abbas pro mi essire netu ◊ in sete abbas lis sàmunant sa mente, chi siant in Sardinna furisteris!
8.
dhi fiant segadas is àcuas e sa criatura fiat essida a sa luxi
Sambenados e Provèrbios
smb:
Abba, Abbas, Acquas
/
prb:
abba in su pistone pista, abba est e abba s'istat ◊ s'abba che catzat totu, foras de su machíghine ◊ mellus a furriae de s'abba fini ci non de s'abba grussa
Terminologia iscientìfica
mnr
Ètimu
ltn.
aqua
Tradutziones
Frantzesu
eau,
pluie
Ingresu
water,
rain
Ispagnolu
agua,
lluvia
Italianu
àcqua,
piòggia
Tedescu
Wasser,
Regen.
abbasànta , nf: acuasanta Definitzione
abba beneita chi si leat de su lacu isciundhendho sa punta de is pódhighes in s'intrada de is crésias o chi su preide betat a ispergiadore beneighindho
Sinònimos e contràrios
abbeneita
Maneras de nàrrere
csn:
betare s'abbasanta = fai una cosa isfuisfuis, abarrai tropu pagu in domu de unu; betada de a. = in cobertantza, cosa lestra
Frases
intrendhe a crésia sa zente si sinnat cun s'abbasanta ◊ pro batizare sas criaduras si lis pàspiat abbasanta a conca ◊ su pride at babbiscau s'abba santa a su pitzinnu pro lu batizare
Terminologia iscientìfica
prdc
Ètimu
ltn.
aqua sancta
Tradutziones
Frantzesu
eau bénite
Ingresu
holy water
Ispagnolu
agua bendita
Italianu
acquasanta
Tedescu
Weihwasser.
abbasantèra, abbasantéri , nf, nm: acuasantera Definitzione
lacu inue ponent s'abbasanta in is crésias / buca de a. = bucàcia
Frases
in chida santa sas abbasanteras sunt líchidas ◊ de custa roca ant fatu abbasanteras ◊ po s'incrésiu mi seo imbenugada in s'abbasanteri ◊ si acóstiat a s'acuasantera, s'infundit sa punta de is didus e si fait sa gruxi ◊ canno intrat a créjia s’ifunnet sa manu in s’abbasanteri
2.
muda tue, buca de abbasantera: ti cheria a muzere e no mi as chélfidu!
Terminologia iscientìfica
pdrc
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bénitier
Ingresu
stoup (holy water)
Ispagnolu
pila de agua bendita
Italianu
acquasantièra
Tedescu
Weihwasserbecken.
andaciàna , nf: andanciana Definitzione
bobboitedhu chi curret lestru lestru a dónnia bandha in pitzu de s'abba firma: dhi narant fintzes spigadrixi o messadori e a logos dhi narant bandhidu soldadu, grori caninu
Sinònimos e contràrios
culifúrriu,
dantzana,
giogantzinu,
gioguana,
guadambidha,
pischeri
Terminologia iscientìfica
crp, hydrometra stagnorum, velia currens, gerris lacustris, gyrinus natator
Tradutziones
Frantzesu
hydromètre stagnant
Ingresu
water measurer
Ispagnolu
chinche acuática,
escribano del agua
Italianu
gèrride
Tedescu
Wasserläufer,
gemeiner Teichläufer.
cadànsu , nm: cadassu Definitzione
ammesturu de pódhine e de ógiu po únghere is litzas de su telàrgiu; ammesturu de cosa modhe modhe de giare a papare a is pudhas / fàghere una cosa a c. = istrecai, arrogai
Sinònimos e contràrios
cola
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
apprêt,
pâtée
Ingresu
mash
Ispagnolu
salvado y agua
Italianu
bòzzima
Tedescu
Webeschlichte,
Hühnerfutter.
castragànes , nf: crastacanes Definitzione
gentilledha de àcua, erba de anadis, lentígia de abba; nau in cobertantza e a befa, gurtedhu malu, chi no segat
Terminologia iscientìfica
rba, Lemna minor
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lentille d'eau
Ingresu
duckweed
Ispagnolu
lenteja de agua
Italianu
lentìcchia d'àcqua
Tedescu
kleine Wasserlinse.
dragonèra , nf Definitzione
erriu de abba chi curret asuta de terra
Sinònimos e contràrios
tragonaja
Ètimu
itl.
dragone
Tradutziones
Frantzesu
cours d'eau souterraine
Ingresu
subterranean water flow
Ispagnolu
curso de agua subterráneo
Italianu
flusso d'àcqua sotterràneo
Tedescu
Höhlenfluß.
iscàdha , nf, nm: iscadhu,
scadhu Definitzione
su ischedhare, s'abba chi si ponet a ischedhare su pane, s'ischedhadura; genia de imparu po àere provau unu male, unu dannu
Sinònimos e contràrios
iscadhada,
iscadhura,
iscalmentu,
ischedhadura
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere in i. = ischedhare; pane de iscadha = pane ischedhadu; linna de i. = linnighedha fine pro ischedhare
Frases
si cheres unu tzichi, ndh'apo fatu in iscadha
2.
ischis pro cale iscadhu ponent sa bríglia a su cadhu! ◊ cun sos iscadhos chi apo tentu so cuntentu su matessi ◊ prite no andhas a istudiare? iscadhu ti ant fatu, cantecante! ◊ no lu torrat a fàghere ca n'at leadu iscadhu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
brûlé
Ingresu
price,
scalding
Ispagnolu
agua para dar brillo al pan,
pena
Italianu
scòtto
Tedescu
Zeche.
isciaculài, isciaculàre , vrb: iscioculare,
isciuculare,
issuculare,
sciaculai Definitzione
mòvere a iscutuladura, nau mescamente de abba aintru de istrégiu po giare una samunada; passare cosa in s'abba a forte de un'ala a s'àtera po dhi giare una samunada; pigare a iscutuladura / giúghere a ccn. isciúcula isciúcula = aguantai a unu sentz'e siguresa, de una cosa a s'àtera
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
iscioriare,
isciucare,
sciampuinai
/
sachedhare
Frases
s'abba issúculat ◊ sa pobidha dhu tzérriat, dhu fúrriat brente a susu, dh'issúculat cricandho de dh'ischidare ◊ seo issuculanno is tassones
2.
isciàculat su carru de su viagiadore ◊ che barigheit sa vida isciaculendhe in pojos de ludu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clapoter
Ingresu
to paddle
Ispagnolu
mover agua en un recipiente para limpiarlo
Italianu
guazzare
Tedescu
planschen.
padúle , nf, nm: paoi,
paule,
pauli Definitzione
abba apojada, paule manna de abba, giubbu, mescamente in is errios mannos
Sinònimos e contràrios
gurgu 1,
lacone,
lacuedha,
làcuna,
pógiu,
trógliu
Frases
brintat in sa pauli, nci afundat e mortu! ◊ a unu poju mannu de su riu li namus "Paule lada"◊ cussa funtana paret unu padule de arana ◊ funt paois de àcuas mortas ◊ in sa paule bi at tzinnia ◊ adoru de su paoi est totu cannisoni
2.
bi est chie no si cunfundhet in custu paule de ódiu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Paulis
Ètimu
ltn.
padule(m)
Tradutziones
Frantzesu
point le plus profond (d'un fleuve)
Ingresu
big pool
Ispagnolu
gran poza de agua en los ríos
Italianu
grande pózza d'àcqua nei fiumi
Tedescu
große Wasserlache in Flüssen.
ruspièdha , nf Definitzione
saliedha chi essit in buca candho si pentzat a calecuna cosa de papare licàngia, chi praghet
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
eau à la bouche
Ingresu
mouth water
Ispagnolu
boca agua (hacérsele la)
Italianu
acquolina
Tedescu
Wasser das im Mund läuft (Appetit).
salibèdhas , nf pl Definitzione
salias longas, sa salia chi essit pentzandho o castiandho cosas bonas de papare
Tradutziones
Frantzesu
eau à la bouche
Ingresu
mouth water
Ispagnolu
saliva,
agua
Italianu
acquolina (in bócca)
Tedescu
Speichel im Mund zusammenlaufen) (Wasser).
traconàrja, traconàrza , nf: tragonàgia,
tragonàglia,
tragonaja,
tragonaza,
tregonaja,
trogonaja Definitzione
erriu de abba chi curret asuta de terra, próina manna, istrasura de abba; nuu de bentus, temporada de bentu forte meda chi faet arrores: trogonaja est fintzes su surcu chi faet s'abba in is logos de monte e tregonaja dhu narant fintzes a sa mància chi faet s'abba in is muros de is domos calandho a trísinu
Sinònimos e contràrios
dragonera,
frusa 1,
furione,
tragonada,
turbiana
/
abbísciu,
istrasura
/
iscarafossu
/
ttrs. tragunaja
Frases
chimentat in sa cabertura s'abba chi est proindhe a tragonaza ◊ carros e tragonajas de abba ant isforradu su caminu
2.
candho ischintiridhat sa linna fachet traconarja ◊ est betendhe sentza pasu dogni nue tragonàgias de nie a frocos lentos ◊ sa tragonaja mi at fatu dannu meda in binza: sa bide fit presa epuru che ndh'at betadu meda ◊ custu bentu est una traconarza chi astrat sas funtanas ◊ fateit abba a trechetu: iscurigheit e, a sa tragonaja, tota sa bidha si tremeit
3.
in su golfu portàt magras cant’e sa tregonaia chi ndi calàt in su muru de sa cannitzada in sa domu de ajaja
Tradutziones
Frantzesu
courant d'eau souterrain,
tempête
Ingresu
groundwater stream
Ispagnolu
agua subterránea,
borrasca
Italianu
corrènte d'àcqua sotterrànea,
fortunale
Tedescu
Grundwasserstrom,
Sturm.
umpridórzu , nm Definitzione
istrégiu po umprire
Sinònimos e contràrios
conchedha 1,
gupu,
opia,
trobia,
upu
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
puisette
Ingresu
pail
Ispagnolu
acetre,
recipiente para sacar agua
Italianu
attingitóio
Tedescu
Schöpfgefäß.