Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

addoliméntu , nm Sinònimos e contràrios dabori, dólima, dolímine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu douleur Ingresu ache Ispagnolu dolor, pena Italianu dolóre Tedescu Schmerz.

atzànu , nm Sinònimos e contràrios cària, matana, múngia, pista Frases malu atzanu si ndh'est leanne! Tradutziones Frantzesu peine Ingresu pain Ispagnolu ansiedad, pena Italianu affanno, péna Tedescu Sorge.

contrapàssu , nm Definitzione su currespòndhere giustu giustu de una pena a sa curpa Tradutziones Frantzesu peine du talion Ingresu retaliation Ispagnolu pena de talión Italianu contrappasso Tedescu Wiedervergeltung.

dolentía , nf: dolintia Definitzione genia de dispraxere chi si sentit po un'àteru / àere dolentia = tènnere dolu Sinònimos e contràrios dabori, dispiachere, dolénsia, dolu, làstima Frases dendhe ti sunt sa morte sentza ispada, mancu sos tuos ndhe ant dolentia ◊ pro peus disastru e dolentia a mama no bidesi ◊ mísera e pòvera in pannos chi ndhe càusat dolentia ◊ a su mancare tuo, Elena mia, mi est mancada sa lughe e prus no miro che umbra acant'a mimmi e dolentia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chagrin Ingresu grief Ispagnolu pena, pesar Italianu dispiacére, dolóre, péna Tedescu Leid.

doliméntu , nm Sinònimos e contràrios addoloramentu, indolimentu / dabori, dólima / dispiachere 2. cussu bantzigonzu li cajonaiat dolimentos mannos ◊ a mie s'iscola mi faghet a dolimentu de mata 3. cun meda dolimentu dh'iat contau su fatu ◊ totu Su Burgu ndh'est in dolimentu ca si ndh'est andhadu su preíderu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regret Ingresu regret Ispagnolu pena (f), pesar Italianu indoliménto, rammàrico Tedescu Betrübnis.

iscàdha , nf, nm: iscadhu, scadhu Definitzione su ischedhare, s'abba chi si ponet a ischedhare su pane, s'ischedhadura; genia de imparu po àere provau unu male, unu dannu Sinònimos e contràrios iscadhada, iscadhura, iscalmentu, ischedhadura Maneras de nàrrere csn: fàghere in i. = ischedhare; pane de iscadha = pane ischedhadu; linna de i. = linnighedha fine pro ischedhare Frases si cheres unu tzichi, ndh'apo fatu in iscadha 2. ischis pro cale iscadhu ponent sa bríglia a su cadhu! ◊ cun sos iscadhos chi apo tentu so cuntentu su matessi ◊ prite no andhas a istudiare? iscadhu ti ant fatu, cantecante! ◊ no lu torrat a fàghere ca n'at leadu iscadhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûlé Ingresu price, scalding Ispagnolu agua para dar brillo al pan, pena Italianu scòtto Tedescu Zeche.

pèna , nf Definitzione css. sufrimentu chi no siat pigau a bonugoro, po male chi ndhe benit chentza dhu bòllere, fintzes pentzamentu, dispraxere; su pl., is dolores de s'illieróngiu e fintzes dolores a bentre po maladia; su chi si betat a pagare o iscontare a cundenna po dannu o male chi unu at fatu Sinònimos e contràrios dolorias, pispinidura / cundenna | ctr. conciolu, cuntentesa, gosa, prégiu Maneras de nàrrere csn: bènnere sas penas = comintzare sos dolores de s'illieronzu; èssiri in penas de fogu = sufrindhe meda, de no ndhe pòdere istare; pònnere sa p. = betare su de pagare, a cundenna; pagare, smarigai sa p. = iscontare sa cundenna, dare su chi ant betadu a pagare pro su dannu fatu; addulchire sas penas = allebiai su sunfrimentu, su disprexeri Frases no ti lees pena pensendhe a mie! ◊ candho ti lasso, su coro intendho in pena ◊ bois chi bidides sos males nostros, abbrandhade sa pena! ◊ dia chèrrere su consolu chi apàsigat sa pena ◊ mi picant a dischíssiu sas penas de s'amore ◊ fui in penas de fogu: mairu miu s'intendiat mali e guidendi circhendi su dotori! 3. cun pena de sa vida, custu lu depes fàghere! ◊ pensa a sos innotzentes chi sufrint penas! ◊ santa Nostasia a manu sua s'at giau sa pena ◊ li at postu pena de sa vida si no ndhe batiat sa prus bella Ètimu ltn. poena Tradutziones Frantzesu peine, chagrin Ingresu pain, punishment Ispagnolu pena Italianu péna Tedescu Leid, Sorge, Strafe.

regíru , nm: reziru Definitzione su regirare, genia de ammàchiu, de dispraxere mannu, de pentzamentu chi no lassat asséliu po ccn. cosa chi si disígiat o chi no est andhada bene (pruschetotu in chistiones de amore) Sinònimos e contràrios dellíriu, dischíssiu / cdh. riciru Frases a fortza de preguntas, prenetas e regiros so reséssidu a bídere ue fint ◊ pupa, candho naras "Mamma!" pones a mamma in regiros! (G.Raga)◊ cun totu no mi atrivo, bell'e chi vivo cun tantu regiru ◊ tue ses cudha chi at postu in regiros a mie! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chagrin d'amour Ingresu pang Ispagnolu cuita, pena Italianu spàsimo Tedescu Qual.

tàca , nf, nm: tacu Definitzione logu artu e in paris in pitzu, mescamente orroca sola, logu de orroca arta totu a inghíriu Sinònimos e contràrios giara, gollei, ibba, pranedha 1 / tecu, toneri, texile Frases sas abbas a bàsciu terra falant dae sos tacos de Diosa ◊ su tacu ainca funt is domus de gianas est unu pranu calcàriu assurcau de is errius Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu petit plateau rocheux Ingresu small rocky tableland Ispagnolu pequeña meseta rocosa, peña llana Italianu tacco, pìccolo tavolato roccióso Tedescu felsiges Tafelland.