Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apenétu , nm: penetu* Sinònimos e contràrios lambrighitu, póleu, pibia, piugnu, tziunzu Tradutziones Frantzesu pleurnicherie, regret Ingresu regret, wailing Ispagnolu lloriqueo, queja Italianu piagnucolìo, rammàrico Tedescu Gewimmer, Klage.

dispiachère , nm: dispiaghere, displaxeri, dispragere, disprageri, disprasere, dispraxere, dispraxeri, disprexere, disprexeri Definitzione genia de sufrimentu de s'ànimu po calecuna cosa de malu, de dannu, o chi no est andhada o no andhat comente si bolet, o a géniu / dispiaghere serradu = chi no s'iscít bèni mancu poita Sinònimos e contràrios afannu, agiu, apensamentu, tristesa | ctr. piachere Frases disprexeri est candu unu ndi arruit de campanibi! ◊ pariat chi iat pérdiu su sentidu, po su disprexeri de èssi pérdiu unu fillu ◊ sunt tuos totu sos dispiagheres candho caminas contra a sa rejone ◊ su disprasere fiat mannu e mannu su pistighíngiu ◊ a babbu no dhi bògio nàrrede nudha po no dhi giare dispraxere Tradutziones Frantzesu chagrin Ingresu regret Ispagnolu pesar Italianu dispiacére Tedescu Leid.

dobidòri , agt, nm: dolidore, dolidori, dolirori Definitzione chi o chie sentit làstima o dolore, si ponet is cosas a coro, faet sa caridade; is parentes de unu mortu, is chi ant tentu su dannu (in dibbatimentu, sa parte dolidora = sa persona oféndhia); genia de bregúngia chi si sentit, una genia de timoria o dispraxere a fàere calecuna cosa / sos coros dolidores = cussus chi sentint dolori po ccn. Sinònimos e contràrios dispiàchidu, dolentziosu, dolimentosu, dolimorjosu, dolorzosu, dolosu / duritu, regrésciu Frases so forsis su revudu de custa umanidade dolidora? 2. candu no nci at dobidori in sa famíglia est unu disisperu! ◊ totu sas dolidores retzint sos acunnoltos e gighent sos fiores a sos moltos issoro 3. seis malus chi apetigais is deretus de is pòberus chena de nisciunu dolidori! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désolé, regret Ingresu afflicted, regret Ispagnolu dolido, doliente, remordimiento, pesar Italianu dolènte, rammàrico Tedescu betrübt, Betrübnis.

doliméntu , nm Sinònimos e contràrios addoloramentu, indolimentu / dabori, dólima / dispiachere 2. cussu bantzigonzu li cajonaiat dolimentos mannos ◊ a mie s'iscola mi faghet a dolimentu de mata 3. cun meda dolimentu dh'iat contau su fatu ◊ totu Su Burgu ndh'est in dolimentu ca si ndh'est andhadu su preíderu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regret Ingresu regret Ispagnolu pena (f), pesar Italianu indoliménto, rammàrico Tedescu Betrübnis.

impúdu , nm: imputu 1 Definitzione su s'impudare, su abbarrare dispràxios coment'e candho si dhue torrat a pentzare, a una cosa, e méngius s'iat a bòllere de no dh'àere fata Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudonzu, indolimentu, penetimentu, penetu, pílicu / storru Frases lassa su binu, mih chi ndhe as a tènnere impudu! ◊ bastat chi apas impudu de su male chi as fatu ◊ s'imbrenucabat e torrabat gràssias a Deus chin orassiones de impudu ◊ no ndh'epas impudu de sos agiudos chi nos as dadu! ◊ fatu su dannu, a nudha balet s'imputu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remords, regret, réflexion Ingresu regret, reflection Ispagnolu remordimiento, reflexión, viraje Italianu rimòrso, rammàrico, rimpianto, ripensaménto Tedescu Gewissensbiß, Bedauern, Besinnung.

incrudèschere , vrb: incruèschere Definitzione provare dolore, dispràxere, fàere o essire peus, prus dolorosu; nau de cosas coendho o faendho, chi no coent o no essint bene / i. su male = impeorai Sinònimos e contràrios dòlere, dispiàchere, incrèschere, rànchere / incalèschere, incancheriare Frases si pecadu no atrogas su coro incrueschet ◊ cantu martirizu: su patire tou est piús incruéschidu! 2. l'incrudeschet sa cundanna chi at iscontau 3. su màndhicu at incrudéschiu ◊ sa pasta si est incrudéschia (G.F.Sedda) Ètimu spn. encrudecer Tradutziones Frantzesu regretter, aigrir Ingresu to regret, to grow worse (harsh) Ispagnolu doler, exacerbar, encrudecer Italianu rincréscere, incrudire, inasprire Tedescu leid tun, sich verschlimmern.

surrúgnu , nm: surrúngiu Definitzione no própriu murrúngiu, ma calecuna cosa coment'e duda, chèscia e dispraxere totu impare, ammentu de cosa chi dispraxet Sinònimos e contràrios impudu Frases tui as tentu custu dannu e immoi ti abarrat custu surrúngiu de no èssi pótziu fai nudha ◊ is surrúngius de tantis tristuras, su grajori de tantis buconis marigosus si fiant assacaus asuba de is palas suas ◊ mi berrinat in conca s'ispédhiu e su surrúngiu de is cosas chi fiant e no funt prus ◊ si passat innoe dh’at a bíncere su surrugnu Tradutziones Frantzesu regret Ingresu regret Ispagnolu nostalgia, arrepentimiento Italianu rimpianto Tedescu schmerzliche Erinnerung.

surrungiài , vrb Definitzione coment'e murrungiare, ma nau in su sensu de si dispràxere, impudare Sinònimos e contràrios dispiàchere, morrugnare Frases "Pobidhu miu mi at lassau!", surrúngiat a tretus, fadendusí su signali de sa gruxi ◊ ma dh'apu surrungiau, lah, a si ndi èssi sicada cussa mata de figu! ◊ su chi surrungiàt fiat de no ai pótziu istruncai su vítziu intragnau in cussus logus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regretter Ingresu to regret Ispagnolu lamentar, sentir Italianu rimpiàngere Tedescu beweinen, nachtrauern.

«« Torra a chircare