Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

boltàda , nf: bortada, bortata, bostada Definitzione su boltare, cambiare filada o àteru; tretu de un'istrada o camminu chi faet a cuidu e girat a un'àtera bandha Sinònimos e contràrios furriada, mujada, strissiada, torrada, zirada Maneras de nàrrere csn: in d-un'ostada de oju = in unu sinnu, in una furriada de ogus; bortada ’e die = merí; fàchere sa bortada de s'ógliu (foedhandho de s'erba noa chi naschet a is primas próinas passandho s'istade) = sicare chentza crèschere (si no sighit a pròere) Frases carchiunu, a sa bortata de s'ocru de su ventuleri, ghetaiat manos lestras e si nche prischiaiat carchi cosa 2. sos ciclistas comintzant sa falada e leant sas bostadas de su Domàniu ◊ arribbo a sas bortadas de Mughina e nche bio custos pinnones de fummu 3. est isparida in d-un'ostada de oju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu virage Ingresu turn Ispagnolu giro, viraje Italianu svòlta Tedescu Abbiegen, Wende, Biegung.

bòrta 1 , nf Definitzione acabbu o furriadura de una sumana de tempus, de unu fatu, de unu caminu (vida, die, caminu) Sinònimos e contràrios furriada, masciada Maneras de nàrrere csn: èssere in bolta de dies = èssere antzianu; dare borta = girai, furriai, cumentzai a isparèssiri, abblandai; èssere, istare a borta códia = coment'e oretendhe pro fàghere male a ccn.; andhare, torrare a borta códia = torrare in àteru mamentu a unu logu, a s'acua, pro bi fàghere dannu, a ndhe furare cosa, e gai; dàresi bolta in d-una cosa = impitzaresindhe Frases in sas istradas si agatant bucos, ribbas e bortas ◊ su carru si est acadhighinadu in d-una pigada totu bortas ◊ est arreadu firmu finas chi no nche l'at bidu isgheladu in s'úrtima borta de su caminu 2. passadu mesudie daet borta su sole ◊ cun sa cura chi so faghindhe su male at dadu borta ◊ ndhe so dadu bolta in custas alas (Còntene)◊ su sole che at dadu bolta a cudh'ala de monte ◊ sa ferida est dendhe bolta in cancrena ◊ cue su caminu daet borta a manu manca 3. in cosa chi no t'importat mancu ti bi dies bolta! Ètimu ltn. *volta Tradutziones Frantzesu tournant, virage Ingresu bend, turning Ispagnolu viraje Italianu svòlta, curva Tedescu Wendepunkt, Biegung, Kurve.

carronàda , nf: corronara, garronada* Definitzione tretu inue unu caminu, un'orruga o àteru, girat a un'àtera bandha; fintzes buturinu, orruga istrintedha e chentza essia Sinònimos e contràrios furriada / botorinu Frases arribbada passilla passilla fintzas a sa carronada de predi Carta (B.Lobina)◊ in sa carronada de s'istradone si torreit a boltare a mi saludare ◊ est abetendu de biri su trenu passendinci in sa carronada Terminologia iscientìfica bdh Tradutziones Frantzesu virage Ingresu winding Ispagnolu viraje Italianu tortuosità, curva di strada Tedescu Gewundenheit.

cúida , nf Definitzione su tretu comente girat un'orruga, un'istrada, unu camminu, ue faet a cuidu; coment'e misura, su tanti de unu bratzu; manera de fàere Sinònimos e contràrios cuidada, furriada Frases Toniedha fit abbaidandhe a sa cúida de s'istradone si podiat bídere s'ómine suo torrandhe 2. cussas si pigant tropu s'ampramanu: de unu prammu una cúida! 3. custas sunt cúidas de matzone! Terminologia iscientìfica bdh Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu virage Ingresu turning Ispagnolu viraje Italianu svòlta, curva Tedescu Kurve.

dadaòlta, dadaòrta , nf Definitzione tretu inue un’orruga, unu camminu, un'istrada leat a un'àtera bandha, càmbiat filada; cambiamentu mannu mescamente in malu Sinònimos e contràrios cabulada, cadraolta, furriada, masciada Frases peri sos tzilleris, in donzi dadaolta, bi at zente meda a manos in giae…◊ ti cheria èssere amigu finas a ti ojare in onzi dadaolta de carrera 2. custa est sa dadaolta de sa família Ètimu itl. dare volta Tradutziones Frantzesu virage Ingresu bend Ispagnolu viraje Italianu svòlta, curva Tedescu Kurve, Biegung, Wende.

furriàda , nf: furriara, furriata Definitzione su furriare; cambiamentu mannu de calecuna cosa, mescamente contras a unu chi cumandhat o chi est prus mannu; tróchia, girada chi faet unu camminu, un'istrada; su tempus chi durat una cosa; su torrare a su logu inue si faet abbitu, ue si bivet Sinònimos e contràrios furriadolzu, furriadura / cambiada, issurriada / borta 1, corruada, cuidada, dadaolta, ghirada, masciada, mobinada, torrada / durada Maneras de nàrrere csn: sa f. de sa die, f. de sole = sa die a parte e sero, merí; f. de ballu = unu ziru de ballu; una f. de ogus, de bista, de manu = unu patrefíliu; donai una f. in tundu = furriàresi a su contràriu deunudotu; sa f. de su lentzoru = su tretu chi si pínnigat a subra de s'àtera cuguzura; sa f. de su poledhu = sa farta de chie no muntenet sa promissa o sa peràula; bogàreche una f. = fai un'arruga o un'istrada prus dereta Frases no fit netzessàriu andhare pro sa furriada a cubile: sas crapas a cudh'ora ghirabant solas ◊ no mi fetzat totu custas furriadas, ca no est comenti narat fustei! ◊ at fatu sa furriada a su lentzoru 2. seu ispantada de cussa piciochedha, sa furriada chi at fatu! (A.Garau)◊ fillu miu, ita bollit narri custa furriada in truncu?! ◊ mancu mali, su piciochedhu at donau una bona furriada ◊ mi dh'apu fatu una furriada… - Si no mi donat sa cosa bandu a caserma! - dhi apu nau 3. fintzas in sa furriada intras a manca, tue: est perigulosu! ◊ istrada mala: totu furriadas! 4. cussu síndhigu bi at fatu duas furriadas in s’amministratzione ◊ cust'úrtima furriada fit síndhigu Bodale ◊ sa bida est una furriada de manu ◊ unu bisu durat una furriada de ogus ◊ in una furriada de bista sa cumpanza mia si nch'est andhada pro un'atacu de puntore 5. no ischio a it'ora torraiat, ca a sa furriada no l'apo mai agatadu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu virage, tournant, rébellion (fig.) Ingresu turn, rebellion Ispagnolu viraje, curva, rebelión Italianu svòlta, capovolgiménto, inversióne, curva, tornante, ribellióne Tedescu Wende, Kurve, Aufstand.

impúdu , nm: imputu 1 Definitzione su s'impudare, su abbarrare dispràxios coment'e candho si dhue torrat a pentzare, a una cosa, e méngius s'iat a bòllere de no dh'àere fata Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudonzu, indolimentu, penetimentu, penetu, pílicu / storru Frases lassa su binu, mih chi ndhe as a tènnere impudu! ◊ bastat chi apas impudu de su male chi as fatu ◊ s'imbrenucabat e torrabat gràssias a Deus chin orassiones de impudu ◊ no ndh'epas impudu de sos agiudos chi nos as dadu! ◊ fatu su dannu, a nudha balet s'imputu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remords, regret, réflexion Ingresu regret, reflection Ispagnolu remordimiento, reflexión, viraje Italianu rimòrso, rammàrico, rimpianto, ripensaménto Tedescu Gewissensbiß, Bedauern, Besinnung.

stórru , nm: istorru* Definitzione su storrai, totugantu su chi podet fàere cambiare idea o no lassare lòmpere a un'iscopu; su cambiare idea Sinònimos e contràrios irbortu, storradura, storramentu, strobbu Frases chi no tenit storru, abarrat noi mesis príngia, sa fémina Tradutziones Frantzesu dissuasion, changer d'avis Ingresu dissuasion, reflection Ispagnolu disuasión, viraje Italianu dissuasióne, ripensaménto Tedescu Abraten, Sinnesänderung.

«« Torra a chircare