Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbarbigàre , vrb Definitzione bogare brabas, arraighinas, tzeurras: si narat de is sèmenes chi bogant su cambu naschindho Sinònimos e contràrios abbrabai, abbrossare, arradichinare, arrexinai, chimire, inceurrare, ingrilliri, tidhire / allatzare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu prendre racine Ingresu to cling Ispagnolu arraigar, enraizar Italianu abbarbicare Tedescu Wurzel fassen.

abbrabài , vrb: barbai Definitzione pònnere barbas, arraighinas, tzeurras, cambos: si narat de sèmenes chi bogant sa tzéurra, naschindho Sinònimos e contràrios abbarbigare, abbrossare, arrexinai, chimire, inceurrare, ingrilliri, tidhire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre racine, s'enraciner Ingresu to root Ispagnolu echar raíces, arraigar Italianu radicare Tedescu Wurzel schlagen.

arradichína , nf: arraegina, arraighina, arraghina, arreighina, arrexina, radichina* Definitzione de is erbas e matas, sa parte chi istat asuta de terra ue suspint abba e àteros alimentos e ue si mantenent; foedhandho de àteru, sa parte prus atesu e fundhuda de ue benit o dipendhet unu o una cosa; nau de gente, is antepassaos de su matessi pópulu e logu, s’istória chi at tentu, sa cultura, sa limba, is chistiones / genias de arraighina: a soca o ispicone, a fusinu (itl. a fittóne), a barba (is puntas prus fines, latarola) Sinònimos e contràrios arraígini, raiga 1 | ctr. chima Frases li at dau a mandhicare arradichinas d'erba ◊ su fogu si est inchessau a sas arraighinas ◊ cun is arrexinas prus fortis dèu mi apu a istríngiri a bosàterus ◊ is arreighinas funt fortis e profundas e alimentant sa mata 2. mi apu a isbagliai, ma tui in custu ufíciu no nci ponis arraíginis! Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu racine Ingresu root Ispagnolu raíz Italianu radice Tedescu Wurzel.

arradichinàre , vrb: arraeginare, arraighinare, arraixinai, raighinare Definitzione betare, pònnere arraighinas Sinònimos e contràrios abbarbigare Frases paritzos víscios si li arraighinaiant in conca 2. deo ebbia so abbarradu arraighinadu a sa terra e a sa massajia ◊ ti podes afetzionare a tantas àteras bidhas, ma sa chi ti sentis arraighinada intro de su coro est sa tua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre racine Ingresu to root Ispagnolu arraigar Italianu radicare Tedescu Wurzel schlagen.

arraígini , nf, nm: arraixini, arraíxini 1, arraxina, arraxini, arreíxini, arréxini, arrexini, reixina Definitzione sa parte de sa mata o de s'erba chi calat a fundhu in sa terra e ndhe suspit su sustentu (abba, àteros minerales); nau in cobertantza, cosa o gente de ue ndhe dipendhet àtera / arraíxini maistu = sa raighina mazore; fai o ghetai arréxini Sinònimos e contràrios arradichina Frases sa mata nci at cravau is arraixinis in terra ◊ ndi at tirau sa matixedha de fund'e arréxini 2. est in sa língua chi agataus is arraxinas, s'identidadi nosta ◊ s’arréxini mala allupat su mundu (T.Piredda) Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. radicina Tradutziones Frantzesu racine Ingresu root Ispagnolu raíz Italianu radice Tedescu Wurzel.

arrexinài , vrb Definitzione pònnere o betare arraighinas Sinònimos e contràrios abbrabai, arradichinare, tènnere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre racine Ingresu to root Ispagnolu arraigar Italianu radicare Tedescu Wurzel schlagen.

radichína , nf: arradichina, raichina, raicrina, raighina Definitzione sa parte de is erbas e matas chi istat asuta de terra ue suspint abba e àteros alimentos e si aguantat; foedhandho de àteru, sa parte prus atesu e funguda de ue benit o naschit una cosa (nau fintzes de pilu, de unga); nau de gente, is antepassaos, is generatziones passadas de su matessi pópulu e logu, s’istória chi at tentu, sa cultura, sa limba, is chistiones / genias de r.: a soca o ispicone (itl. fittóne), a barba (is puntas prus fines: latarola) Sinònimos e contràrios arraígini, raiga 1 / fundhaju Maneras de nàrrere csn: betare, pònnere, istèrrere, fàghere raighinas (nadu in cobertantza, istare a tropu frimmos, chentza si ndhe andhare prus o a pelea); raighina bolàntiga = arréxini chi essit in artu, me in su truncu o is nais de una mata; èssere de mala raighina = èssiri de iscrípia mala; raighina de dente = palone, sa punta ficada in sa càncara de s'ossu de barras Frases segundhu sa linna, su rampu prantadu in terra bogat raighinas ◊ sas abbas de ocannu no li ant sighidu sa raighina a sas àrbures 2. unu cunvincimentu chi at parau reixinas in su sabiori suu dhi narat ca sa vida torrat a nasci ◊ sas raighinas mias sunt restadas francas a chelu in iscassia de lentore 3. Sardos chi ancora sezis in bidóriu e a sa Sardigna nostra azis istima frundhide a fora cussa raighina, canes, dutores e ambulatóriu! 4. si ndhe at bogadu una dente ma si est istuturrada e bi est abbarrada sa raighina Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. radicina Tradutziones Frantzesu racine Ingresu root Ispagnolu raíz Italianu radice Tedescu Wurzel.