Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

barsàca , nf: brasciaca, brassaca Definitzione sa taschedha de is cassadores a pònnere pigiones cassaos; genia de bussa (es. de iscola, po fàere ispesa, fintzes de pastore) Sinònimos e contràrios brisaca, búscia / taschedha Frases - Tui dhu scis ita est sa brassaca? - Sa bussa est! ◊ ndi at bogau s'istangiada de sa barsaca po dhi cumbidare abba Ètimu itl.p bersacca Tradutziones Frantzesu sac Ingresu purse Ispagnolu zurrón Italianu bórsa Tedescu Tasche.

brussèta , nf Definitzione genia de taschedha o busciaca de féminas, a pigare in manu o apicada in su codhu Tradutziones Frantzesu sac à main Ingresu handbag Ispagnolu bolso Italianu borsétta Tedescu Handtasche.

bussíta , nf Definitzione búscia pitica Sinònimos e contràrios bussaredha, bussighedha Tradutziones Frantzesu sac à main Ingresu handbag Ispagnolu bolso Italianu borsétta Tedescu kleine Tasche.

mocílla , nf: mucíglia, mucíllia, muncíglia, muncilla, murcíglia, muscíglia, muscilla, mutzíglia Definitzione ispétzia de zainedhu, istrégiu de pedhe (ma prus che àteru de lana téssia, de furesu) chi si ponet apalas bestia in codhos (cun is corrias o tirellas) po pigare arrecatu a sartu; busciaca manna, larga, acapiada in chintzu ananti, chi portant is féminas po arregòllere olia Sinònimos e contràrios panatiera, tasca, taschedha Frases andendi a sartu, portàt sa marra a codhu e sa muncíglia in pabas ◊ torrant a sa famíllia allirga, ispedhiosa, cun libba e mesa de cosa in fundu a sa mucíllia (L.Cocco)◊ ci seus essius a cambaradas cun d-una muscilla de pani 2. mamma in d-unu sinnu est a mutzíglia piena acogliendhe olia suta de s'àrbure Ètimu ctl. motxilla Tradutziones Frantzesu musette, sac à dos Ingresu haversack Ispagnolu mochila Italianu tascapane, zàino Tedescu Schäfertasche, Rucksack.

óbiga, óbighe , nf, nm: ópica, ópiche, ópicu, úpigu Definitzione arretza a forma de sacu, acapiada a una pértia, po piscare trota, fata cun pigionatzos de ollastedhu de erriu (ma a logos fintzes gamu, àghimu); in cobertantza, brulla mala, fura / min. obighedhu Sinònimos e contràrios arraciallu, arretza, filau, ganghiledhu, trotiadore / ghelea, giogada Maneras de nàrrere csn: fàghere s'óbiga = nadu in suspu, fàghere una cosa in debbadas, fàghere una cosa seguramente irballada; tortu che un'óbiga = dortu a unu gantzu (nadu de ccn., chi no arrexonat e no ponet mente) Frases fint in su riu trazendhe s'óbiga prena de trota e ambidha ◊ tiu Gabini abiat pistau àndhalas de piscadore, cun arretzas a codhu, su berticale e s'ópiche 2. si cumandhas a isse già la faghes s'óbiga: mancu t'iscurtat! ◊ si ti pones a isse a sótziu già la faghes s'óbiga!…◊ bi est istada sa ruina de s'annada mala e de sas óbigas Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu filet de pêche en forme de sac Ingresu sack net Ispagnolu red en forma de saco Italianu réte a sacco Tedescu sackförmiges Netz.

sachèta , nf: sachita Definitzione genia de sacu largu (ma a logos fintzes sacu piticu, busta manna)/ bentre de s. = bentrimannu, matudu; dormire che s. = drommire meda, a sonnu surtu Sinònimos e contràrios balleta, sacedha / sachitu Frases su frenucu lu batiant a sachetas a lu còchere ◊ sacheta bódia no bi répiat ritza ◊ sas sachetas betzas las apo postas a bàtile ◊ de laore ndhe apo prenu totu is cúgios, de fae ndhe apo prenu una sachita ◊ chi tenit patata, pongiadamindi una sachita! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sac Ingresu sack Ispagnolu saco, bolsa Italianu sacco Tedescu Sack.

sàcu , nm Definitzione genia de istrégiu mannu, mescamente de orrobba téssia craca o fintzes lasca, fatu de unu telu longu addopiau e cosiu in is costaos / partes de unu s.: buca, costazos, fundhu, culatzos; min. sachedhu, sachitu; genias de sacu: s. de linu, de lana, de tela; s. cossu = genia de sacu mannu; s. de cobèrriri, de ammantai = sacu nighedhu o campidanesu, telu mannu de furesu, de 3 metros po 1.5, de pònnere in dossu a imbodhigadura, betau in conca, a tessidura craca, tibbia, bonu po ammontare e fintzes po furriare s'abba, fatu cun pilu de craba, de becu; sacu de ghetu = po ingòllere sèmene a betare in s'aríngiu; s. de carra = chi leat una cuarra Maneras de nàrrere csn: aparai su s. = muntènnere su sacu abbertu de poder betare cosa a intro; apuzonare unu s. = atururare sa buca, collire apare sos oros afissos pro lu prèndhere; prenare, illichidare, prèndhere, isòrbere o isciòlliri su s., pònnere cosa in sacos; pònnere in s. = issacare; pèrdere s. e sale = pèrdiri lati e cradhaxu, pèrdere totu fintzes s'istrexu; pàrrere boghendhe dai sachedhu = nau de unu, chi si oberit buca a fuedhai no dh'acabbat prus, ndi scit meda, fuedhat meda, scit a fuedhai de nàrriri totu su chi tenit in ganas; s. isfundau, isciundau (nadu de unu)= culivala, chi no muntenet segretu, ma fintzas chi mànigat meda; ischire sa de funnu de s. = ischire sa veridade própiu pro su chi est, totu sa veridade Frases in su sacu prenu bi at ube úmprere ◊ preniat mesu sacu de trigu, dh'acapiàt in punta, partziat su trigu e fiat coment'e una bértula ◊ is prus abbistus ant pinnigau sacus de farra 2. tui ses unu sacu isciundau! ◊ s'avocadu nostru in pretu pariat boghendhe dai sachedhu (G.Ruju) ◊ arratza de preigadore, ocannu: paret boghendhe dai sachedhu! ◊ totu ne ischiant carchi cosa, ma nissune est mai resessitu a ischire sa de funnu de sacu Sambenados e Provèrbios smb: Saccu / prb: sacu búidu no abarrat istrantaxu ◊ chie tenet pane in sacu no est ne tontu e ne macu Ètimu ltn. saccus Tradutziones Frantzesu sac Ingresu sack Ispagnolu saco Italianu sacco Tedescu Sack.

sbertài , vrb Definitzione furare a unu su chi portat in busciaca, in pitzu, comente faent is manilestros in passada, mescamente a fura prana chi mancu si ndhe sapint Tradutziones Frantzesu voler (le sac a main) Ingresu to pick someone's pocket Ispagnolu robar Italianu borseggiare Tedescu stehlen.