afíere , vrb Definitzione
aferrare e istrínghere, pigare o pònnere cosa cun fortza meda, chi no fatzat giogu, chi no si potzat mòvere, serrare o acapiare faendho fortza, pònnere cosa meda in pagu logu, incracare a forte / ind. pres.: 1ˆ p. pl. afimus [afiimus], 2ˆ p. pl. afides [afiides]; ger. afindhe [afiindhe]; ind. imp.: 1ˆ p. sing. afiaia, 1ˆ p. pl. afiaimus; pps. afissu
Sinònimos e contràrios
acoltziare,
afissare,
aggafiare,
astrínghere,
ispremiare,
supressai
/
bídere
| ctr.
illascare
Maneras de nàrrere
csn:
afíere su punzu, sa manu, sos pódhighes, unu nodu, sos ogros = serrare sa manu forte, fàghere unu nodu chi no s'isorbat, serrare sos ogros cun fortza; cantu afiet ogru = totugantu su chi si arrennescit a biri; a. su punzu (nau de cumportamentu)= èssiri susuncus, donai pagu; a. sas orixas = allutai is origas, fai atentzioni bèni; a. s'oxu a unu puntu, a unu logu = abbaidare a fissu, bene, a unu logu
Frases
s'àinu candho móssigat afiet e no lassat fintzas chi no tocat sas dentes apare ◊ sa fasche de sa linna tocat a l'afíere ca sinono si che irfaghet ◊ sas vites cherent afissas ◊ no mi afias sa manu ca mi est dolindhe!
2.
sas ampullas cherent afissas ca leant tropu logu si sunt atesu de pare
3.
cantu afiet ogru largu e rassu, atesu atesu, totu li at mustradu nendhe: Abbà, custu est totugantu meu!
4.
sos ricos su punzu l'afient prus de sos pòveros
Ètimu
ltn.
affigere
Tradutziones
Frantzesu
serrer
Ingresu
to tighten
Ispagnolu
apretar,
hacinar
Italianu
strìngere,
pressare
Tedescu
pressen.
aggafiàre , vrb Definitzione
incasciare una cosa in mesu de àteras cun fortza de dh’arrèschere, pistare o istrecare puru; fintzes inghiriare a bratzos o cun àteru una cosa po dha pigare totu
Sinònimos e contràrios
afíere,
inciassare,
ingatzinai,
tènnere
/
inchínghere
Frases
sa zanna mi che at aggafiadu su pódhighe ca si ch'est serrada chentza mi ndhe abbizare
Tradutziones
Frantzesu
serrer
Ingresu
to grip
Ispagnolu
apretar
Italianu
strìngere
Tedescu
drücken.
astrínghere , vrb Definitzione
acapiandho o aguantandho, tirare forte is càbudos o mantènnere istrintu, chi no fatzat giogu, no movat; acostire, bènnere o pònnere prus acanta, in istrintu; foedhandho de cosas de papare, isserrare de su corpus
Sinònimos e contràrios
afianzare,
afíere,
isserrare,
istrígnere
/
acoltziare
| ctr.
illalgare,
illascare
Frases
astringhe a forte su presorzu ca sinono si che torrat a isòrbere!
2.
no astringhides a bos combidare? ◊ no astringas a inoghe ca no cherzo! ◊ su babbu si astringhet e li dat dinari ◊ mastru Conzu est astrintu a sa buteca de Pascualinu ◊ no ti astringas a mie!
3.
de morisca, de superba, o cosas gai, no ndhe cheret manigadu meda ca astringhent
Ètimu
ltn.
astringere
Tradutziones
Frantzesu
serrer,
s'approcher (de)
Ingresu
to grip,
to draw up
Ispagnolu
estrechar,
acercar
Italianu
strìngere,
avvicinare
Tedescu
zuschnüren,
aneinander rücken.
atanagiàre, atanagliài , vrb: atanallai,
atenatzare,
atenazare,
atonallai Definitzione
istrínghere o acapiare a tonàgias
Maneras de nàrrere
csn:
atenatzare un'animale = crastare cun sas tenatzas; atenazare a ccn. pro carchi cosa = dàreli a subra, brigàrelu, nàrrereli cosa
2.
est atonallau de sa miséria ◊ totus dhu atenazant a dhi bogare de cabu de fumare
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
saisir ou serrer avec des tenailles
Ingresu
to grip with pincers
Ispagnolu
atenazar
Italianu
attanagliare
Tedescu
mit Zangen greifen.
istrígnere , vrb: istrínghere,
istringi,
stríngiri Definitzione
acapiandho o poderandho, tirare forte is càbudos de su lióngiu, agguantare cun fortza; bènnere o pònnere prus acanta, a cracu; foedhandho de cosas de papare, isserrare de su corpus
Sinònimos e contràrios
acoltziare,
afianzare,
afíere,
astrínghere,
isserrare
| ctr.
illascare,
isciagai
Frases
est poderandhosi sa conca e istringhendho is barras po su ferenu ◊ dèu abarru pagu a istringi su crobu! ◊ chin sa manu istringhet su frore ◊ est coment’e s’anguidha candu si bolit istringi po dh’aciapai: illiscinat! ◊ m'istringhent sa manu mandhèndhemi cun Deus ◊ tocat a tirare sa letranga e a istrínghere sa chíngia ◊ po no intèndhere su fritu s'istringhet s'isciallu in tzugu
2.
istringhídebbos de prus, ca no che cabimus totugantos, sinono!
Ètimu
ltn.
stringere
Tradutziones
Frantzesu
serrer
Ingresu
to grip
Ispagnolu
apretar,
estrechar
Italianu
strìngere
Tedescu
drücken.
sidhài, sidhàre, sidhàri , vrb Definitzione
serrare, tupare o istrínghere a forte, a friscadura, cràere, abbarrare o istare firmu
Sinònimos e contràrios
afíere,
firmai,
serrai,
sidhire,
sizire
| ctr.
abbèrrere
Frases
isceti sidhendi is dentis si podit istimai custu presenti ◊ dh'oliant obbrigai a oberri sa buca, ma dha portàt sidhada che balla ◊ is frécias de s'orológiu de campanili funt sidhadas ◊ sidheisí unu pagu e lasseus cantai a Mighedhu, ca si fait intendi gòcius!
Ètimu
ltn.
sigillare
Tradutziones
Frantzesu
cacheter,
serrer
Ingresu
to seal,
to grip
Ispagnolu
atrancar,
sellar,
cerrar
Italianu
bloccare,
sigillare,
strìngere
Tedescu
blockieren,
versiegeln,
festhalten.