Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fòdhe , nm, nf: fodhi Definitzione pígiu de orrobba o pedhe cosiu a manera de fàere coment'e a busciaca a pònnere cosa (fodhe de bértula) o fintzes agiummai serrau de pòdere suspire o incubare ària de surbare a su fogu (fodhe de su ferreri); aina po betare meighina a pruine a sa bide noa; su pigighedhu de su pibione de s’àghina, de is tamatas; genia de imbodhigu cun su bobboi aintru; su pígiu de carre chi ammontat s'ogu / partes de su fodhe de su ferreri: su portellitu (inue intrat s'ària, vàlvola, fatu a manera chi comente su fodhe si calat, tupat e no ndhe torrat s'ària a fora ma ch’essit in sa tuvera), tuvera (istampu e tubbu ue s'ària essit a surbare su fogu), sa cadena (apicada a una parte o puntu de fortza de una leva firma in mesu – puntu de arrimu – e acapiada a s'àtera bandha a sa coa de su fodhe o puntu de agguantu); tirare sas fodhes, su fodhe = tirai sa màrcia, tirai artziendi e calendi su fodhi a manera de fai sulai ària a su fogu; ràndhine de sa fodhe = itl. granulòma della pàlpebra Sinònimos e contràrios sciodhi / màcia 1 / fodhone / cocheta / pabarista Frases candho tenio pagos annos andhaio a li tirare sa fodhe, a babbu, in su fraile ◊ beni, piciochedhu, ca mi tiras sa fodhi! ◊ si at leadu su fodhe cun tzúrfaru e chinisa pro curare sa binza 2. arregolli e gheta a su fodhi ◊ portat unu portafógliu a sonetu chi parit sa fodhi de una bértula 3. s'espe petzi bi est lassendhe su fodhe, de sa ua, in binza! 4. est cumpriu che fodhi de bértua isciundada! ◊ fit unu cane cun duas origras pendhulones chi pariant fodhes de bértula! 5. fiant pudhas chena de chighirista e chena de fodhis asuta de su pitzu Sambenados e Provèrbios smb: Fodde, Foddi, Foddis Terminologia iscientìfica ans, rbr, crp Ètimu ltn. folle(m) Tradutziones Frantzesu soufflet Ingresu bellows, grape-skin Ispagnolu fuelle, hollejo Italianu màntice, soffiétto, fiòcine Tedescu Blasebalg, Weintraubenschale.

gàja , nf Definitzione in sa camisa, aciunta a is coedhas de ananti; dhu narant fintzes a is lobos chi si parent a fora in su crebedhu: in s’orrobba o bestimentu, piega Sinònimos e contràrios gajedha, nésiga 1 / tórronu / incrispa, pínnica Frases poni is nàdias e tessi a gajas! Sambenados e Provèrbios smb: Gaia, Gaias Ètimu ctl. gaya Tradutziones Frantzesu soufflet de chemise Ingresu gusset Ispagnolu nesga Italianu gheróne della camìcia Tedescu Zwickel am Hemde.

ghilòne , nm: ghiroe, ghirone, ghironi Definitzione s'oru in is coas de sa gunnedha; pinniga manna chi de chintzu calat a coas, in sa gunnedha de unos cantu costúmenes (ma nau fintzes in cobertantza po cosa mala a cumprèndhere, unu pagu cuada); foedhandho de istradas, errios o àteru deasi, furriada manna, badhe istrinta, a canale Sinònimos e contràrios poja, rodeu / camedhu, gajone / furriada 2. dae chitu li falabat sa túnica iscura de furesi a ghirones ◊ abbarro in intro de suspos chi parent pranos e chene ghirones mentras chi sunt a medas pizas (M.Columbu) Sambenados e Provèrbios smb: Ghironi Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu soufflet (cout.) Ingresu gusset Ispagnolu nesga Italianu gheróne Tedescu Zipfel, Pliseefalt.

màcia 1 , nf: mància 1, màrcia 2 Definitzione genia de aparatu de su ferreri po sulare su fogu in sa forredha Sinònimos e contràrios fodhe Maneras de nàrrere csn: tirai sa m., as màcias = tirare su fodhe; sonetu a mància = sonete manu a manu, a tastos Frases is maistros de ferru imperànt sa màcia po atzitzari su fogu ◊ a su ferreri dhi portamu is gortedhus de acutzai e a bortas tiramu sa màrcia Ètimu ctl. manxa Tradutziones Frantzesu soufflet Ingresu bellows Ispagnolu fuelle Italianu màntice Tedescu Blasebalg, Balg.

«« Torra a chircare