arrejonadítu , agt Definitzione
chi istat sèmpere a chistionu, chi dhi praghet a chistionare, chi ischit chistionare
Sinònimos e contràrios
arrejonatore,
ciaciareri,
gargale,
paraletadore
| ctr.
mudurcu
Frases
fit un'ómine chi legiat meda, arrejonaditu e fundhadu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavard
Ingresu
chatter
Ispagnolu
charlatán,
hablador
Italianu
chiacchieróne
Tedescu
geschwätzig.
badabocài , vrb: abbadalocai,
badalocae,
badalocai,
badalocare,
badalogare,
badalucai,
badalucare,
bardabocai,
bardalocari Definitzione
nàrrere badalocos, pigare in giru, cullonare, foedhare a s'afaiu, nàrrere machines o isciolórios
Sinònimos e contràrios
aciarollai,
sciolloriai
Frases
invècias de abarrai ingunis badabochendu, bandai a fai caincuna cosa! ◊ seu arriendu po cussas istrias chi si lassant badalocai de is furbu ◊ ohi, ohi, chi sighit a bardabocai perdu sa libbertadi!
Ètimu
itl.
badaloccare
Tradutziones
Frantzesu
palabrer
Ingresu
to chatter
Ispagnolu
parrafear,
divagar
Italianu
sproloquiare
Tedescu
salbadern.
ciàciara , nf: ciànciara,
tzàntzara Definitzione
boghes chi s'intendhent a meda de gente foedhandho, a chistionu / lassare a unu in ciàciaras = lassàrelu solu, lassaidhu a perdi
Sinònimos e contràrios
apísciulu,
argiolu 1,
arralla,
bàdula,
ciaciarra,
ciaramedha,
ciarra,
lillora,
lúlluru,
paraleta,
prafata,
ragàglia
Ètimu
spn.
chàchara
Tradutziones
Frantzesu
bavardage
Ingresu
chatter
Ispagnolu
charlas
Italianu
chiàcchiera,
ciarla
Tedescu
Gerede.
ciarrài , vrb: ciarrare,
tzarrare,
zarrare Definitzione
istare a tzarra, istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, istare naendho
Sinònimos e contràrios
arrallai,
baragliare,
batallai,
ciarrallatai,
ciarrulare,
paraletare
| ctr.
cagliare,
citire
Frases
tribàgliat e nemmancu ciarrendhe perdet ora ◊ los lassamus ciarrare sos mios cun sos tuos e prusighimus s'amore! ◊ comente ciarraiant sos de s'antigória, cale limbazu faedhaiant?
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
bavarder
Ingresu
to chatter
Ispagnolu
charlar
Italianu
ciarlare,
cicalare
Tedescu
schwatzen.