bàdula , nf: Definitzione su istare foedhandho meda, coment'e capacidade de foedhare cun facilidade ma fintzes coment'e chistionu chentza cabu Sinònimos e contràrios allegantina, apísciulu, argiolu 1, baràglia, ciaciarra, ciaramedha, ciarra, lúlluru, nànnara, paraleta, ragàglia Frases custas sunt veridades, no bàdulas de binu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardage, babillage Ingresu gift of the gab Ispagnolu labia, parla Italianu parlantina Tedescu Zungenfertigkeit.
càdara , nf: càdera Definitzione su istare sèmpere foedhandho o cantandho, a mémula, e fintzes chie dhu faet Sinònimos e contràrios annériu, argioleri, ciaciareri, foxileri, nànnara, paraleta, paraletadore, tàcula / biatzeria, càntara, fanfarronada, làntara Frases s'intendhent in sas badhes sas toncas mimulosas e ranas totu a càdera acovatzadas in s'oru de su poju (B.Truddaju)◊ ses una càdara! ◊ sa fémina aiat boghe de rana e no la finiat piús cun sas càdaras Tradutziones Frantzesu bavardage, impertinence, fanfaronnade Ingresu chat Ispagnolu charla, petulancia Italianu chiàcchiera, petulanza, smargiassata Tedescu Geschwätzigkeit, Aufdringlichkeit, Angeberei.
ciàciara , nf: ciànciara, tzàntzara Definitzione boghes chi s'intendhent a meda de gente foedhandho, a chistionu / lassare a unu in ciàciaras = lassàrelu solu, lassaidhu a perdi Sinònimos e contràrios apísciulu, argiolu 1, arralla, bàdula, ciaciarra, ciaramedha, ciarra, lillora, lúlluru, paraleta, prafata, ragàglia Ètimu spn. chàchara Tradutziones Frantzesu bavardage Ingresu chatter Ispagnolu charlas Italianu chiàcchiera, ciarla Tedescu Gerede.
ciaciarèdha , nf Sinònimos e contràrios ciaramedha, laredha, trepedha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardage Ingresu idle-talk Ispagnolu charla Italianu ciància Tedescu Geschwätz.
ciaciàrra , nf Definitzione su istare foedhandho chentza importu, a boghe arta, meda Sinònimos e contràrios apísciulu, argiolu 1, bàdula, ciaramedha, ciarra, lúlluru, paraleta, ragàglia Tradutziones Frantzesu bavardage, jacasserie Ingresu talk Ispagnolu charlas Italianu chiàcchiera Tedescu Plauderei.
ciaramèdha , nf, nm: ciaramedhu, tzaramedha Definitzione chistionu, prus che àteru chentza cabu e ne coa, boghes de gente a chistionu, lega, bodheta Sinònimos e contràrios apísciulu, argiolu 1, bàdula, ciaciarra, lúlluru, paraleta, ragàglia / argioleri / bodheta, naravèglia Frases in sos ciaramedhos insoro si faedhaiat finas de cosas importantes ◊ resessimos a evitare ciaramedhos, disgràscias e ispesas ◊ e cantos ciaramedhos cunfidados in annos de fainas tra amigos disizosos de lorodhos!…◊ ischire si fit fàula cheriat su ciaramedhu chi aiant bogadu (A.Rubattu) Ètimu itl. ciaramella Tradutziones Frantzesu bavardage, chahut Ingresu uproar Ispagnolu (cirimía), charla Italianu ciarla, cagnara Tedescu Gerede, Krach.
cufàfara , nf: cunfàfara, cunfànfara Definitzione su istare foedhandho chentza cabu, cun pagu importu Sinònimos e contràrios apísciulu, arralla, bàdula, ciaciarra, ciaramedha, lúlluru, paraleta, ragàglia, unfàfara Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardage Ingresu tittle-tattle Ispagnolu charla Italianu ciarla Tedescu leeres Geschwätz.
larèdha, larédhia , nf, nm: laredhu, leredha, lerédhia, lerédhina, leredhu, loredha Definitzione irbàmbiu, chistionu chentza imprastu, isciolóriu Sinònimos e contràrios allera, creganta, ibbàmbiu, ibéntiu, illériu, larodhu, lérina, trepedha / bodheta, lorea Frases sa bidha contularjat e bocat a pizu sas leredhas ◊ aimus semper intesu cussa lerédhia lamentosa ◊ naraiat totu custas larédhias iscacagliendhe che macu ◊ candho isse cumintzat chin cussa lerédhia su pitzinnu fachet finta de dormire ◊ chi intrat in larédhias no si arragodat mancu de papai! (A.Garau)◊ no istaiat seganne sa lerédhia a niunu ◊ beh, làssami sa lerédhina! ◊ ancora cun custa loredha de andai a mari ses?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardage Ingresu idle-talk Ispagnolu cotorreo Italianu ciància Tedescu Geschwätz.
lúlluru , nm Sinònimos e contràrios apísciulu, arrelatu, bàdula, chidériu, ciaciarra, ciaramedha, ciarra, lillora, paraleta, ragàglia Frases in medas butegas fuit unu lúlluru, pariat chi dhui annàt su ballu, de sa zente, de sas bussas, de sas allegas (A.Cossu) Tradutziones Frantzesu babillage, bavardage Ingresu babble of voices Ispagnolu cháchara, palique Italianu chiacchierìccio, cicaléccio Tedescu Geschwätz.
papardèlla , nf Definitzione scioncheria: si narat de cosa iscrita, òpera literària fata male, de su foedhare meda chentza fundóriu, chentza sustàntzia Tradutziones Frantzesu bavardage, jacasserie Ingresu mash Ispagnolu monserga Italianu pappolata Tedescu Gefasel.
trepèdha , nf, nm: trepedhu Definitzione tzarra, chistionu iscioloriau, prus de istrobbu chi no àteru Sinònimos e contràrios ciaciaredha, ciaramedha, laredha Frases chene sa trepedha de su socru cussu si fit pótiu fàchere ◊ sa zente s'intendhiat totu a trepedhu a boche arta in fora, in su mortu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bavardage, babillage Ingresu chitchat Ispagnolu cotorreo Italianu ciància Tedescu Geschwätz.