afrodhiài, afrodhiàre , vrb Definitzione
fàere sa cosa chentza atuamentu, chentza tinu, foedhare a s’afaiu, cun pagu cunsideru; su si fichire in dónnia cosa chentza mancu èssere capatzos e chentza dhis interessare, istare criticandho
Sinònimos e contràrios
abbodhetai,
aciarollai,
atrodhionai
/
cotulare,
infrichiri,
infruncuai,
intraudhare,
intraudhulare,
intraugliare
/
criticai
Frases
a afrodhiai e a nai mali de sa genti gei seis capatzas!
2.
chie no at it'e fàghere s'afródhiat sempre in sos fatos de sos àteros (P.Casu)◊ cussa tzia est sèmpere afrodhiendhe e chirchendhe a chie non la chircat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jaser,
jacasser
Ingresu
to chat
Ispagnolu
chapucear,
charlar
Italianu
ciarlare
Tedescu
schwatzen.
argiolàe, argiolài , vrb Definitzione
istare a chistionu cracu ma cun pagu sustàntzia, alleghetandho, foedhandho tanti po nàrrere calecuna cosa, po su gustu de foedhare
Sinònimos e contràrios
arrallai,
badaciare,
badulare,
ciaciarai,
ciaramedhare,
friganzare,
itzarralai,
labredhiare,
paraletare,
prafatai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavarder
Ingresu
to chat
Ispagnolu
charlar
Italianu
chiacchierare
Tedescu
plaudern.
badulàre , vrb Definitzione
abbarrare foedhandho tanti po foedhare, naendho cosas de pagu importu
Sinònimos e contràrios
argiolae,
arrallai,
badaciare,
ciaramedhare,
friganzare,
paraletare
Tradutziones
Frantzesu
bavarder,
babiller
Ingresu
to chat
Ispagnolu
charlar
Italianu
ciarlare
Tedescu
schwatzen.
càdara , nf: càdera Definitzione
su istare sèmpere foedhandho o cantandho, a mémula, e fintzes chie dhu faet
Sinònimos e contràrios
annériu,
argioleri,
ciaciareri,
foxileri,
nànnara,
paraleta,
paraletadore,
tàcula
/
biatzeria,
càntara,
fanfarronada,
làntara
Frases
s'intendhent in sas badhes sas toncas mimulosas e ranas totu a càdera acovatzadas in s'oru de su poju (B.Truddaju)◊ ses una càdara! ◊ sa fémina aiat boghe de rana e no la finiat piús cun sas càdaras
Tradutziones
Frantzesu
bavardage,
impertinence,
fanfaronnade
Ingresu
chat
Ispagnolu
charla,
petulancia
Italianu
chiàcchiera,
petulanza,
smargiassata
Tedescu
Geschwätzigkeit,
Aufdringlichkeit,
Angeberei.
ciaciaràda , nf: ciaciarrada Sinònimos e contràrios
argiolada 1,
colessada,
crastulada,
foxilada,
prafatada,
tzarrata
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
causerie
Ingresu
chat
Ispagnolu
charla,
conversación
Italianu
chiacchierata
Tedescu
Plauderei.
ciaramedhàre , vrb Definitzione
istare a chistionu ma cun pagu sustàntzia, tanti po foedhare, naendho cosas de pagu importu
Sinònimos e contràrios
argiolae,
arrallai,
badaciare,
badulare,
ciaciaredhare,
friganzare,
paraletare,
tricatare
Frases
istaiant ciaramedhendhe subra de sos difetos suos prusaprestu che de ndhe ammentare sos valores
Ètimu
itl.
ciaramellare
Tradutziones
Frantzesu
babiller,
bavarder
Ingresu
to chat
Ispagnolu
charlar
Italianu
blaterare,
cianciare
Tedescu
schwatzen.
cufafaràre , vrb: cunfanfarare Definitzione
istare a cufàfara
Sinònimos e contràrios
argiolae,
arrallai,
badaciare,
ciaramedhare,
friganzare,
paraletare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavarder
Ingresu
to chat
Ispagnolu
charlar
Italianu
ciarlare
Tedescu
schwatzen.
lèra , nf: allera,
léria Definitzione
chistionu chentza imprastu, cosa chi si narat tanti po erríere; cosa chi noghet, ch'istrobbat
Sinònimos e contràrios
arréula,
atrecu,
befa,
bisera,
ciacota,
cionfra,
deleu,
dellezu,
dríngula,
iscàranu,
iséria,
laredha,
mofa,
siera
Maneras de nàrrere
csn:
giúghere a léria = leare a menisprésiu, a befe; èssere cotu a l. = imbriagu pérdiu, a una ciodha; fàgheresi a l. = imbriagàresi, fàgheresi a befe de s'imbriaghera
Frases
fit cuntentu ca lu picabant a cassa, mancari fachèndheli sas pejus leras ◊ mi faghet dogni befe e dogni lera ◊ sos pòveros no si giughent a léria! ◊ a búfidos che fodhe, zughet sos primones a lera de s'apretu
2.
sas leras sunt bochindhe pisches e aes ◊ pojos e funtanas fint a lera, luados dae sa pesta ◊ ma est una lera, cussu, lah: o si ndi andat o nci dhu bogu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Lera
Tradutziones
Frantzesu
papotage,
raillerie
Ingresu
chat,
cheat,
fool
Ispagnolu
tontería,
befa
Italianu
chiàcchiera sciòcca,
bèffa
Tedescu
Schwatz.