atrécu , nm: atréculu,
atregu Definitzione
cosa chi si narat o chi si faet, a befa, po erríere de ccn.; fintzes iscusa, arreghèscia
Sinònimos e contràrios
allera,
arréula,
befa,
bisera,
ciacota,
cionfra,
deleu,
dellezu,
dríngula,
iscàranu,
iséria,
mofa,
siera
Frases
currat chena àere atregu su topu!
2.
teracu, tue ses malintragnadu: atréculos, como, ses boghendhe!
Tradutziones
Frantzesu
moquerie,
farce
Ingresu
cheat
Ispagnolu
mofa
Italianu
bèffa
Tedescu
Spott,
Streich.
bèfa , nf: befe Definitzione
cosa chi si narat, o si faet, po erríere de unu, pigare in giru, fintzes a disprétziu
Sinònimos e contràrios
allera,
arréula,
atrecu,
béfula,
bisera,
ciacota,
cionfra,
deleu,
dellezu,
dríngula,
iscàranu,
iséria,
mofa,
siera
Maneras de nàrrere
csn:
leare a befe a unu, pònnere in befa a unu; èssiri sa befa de totus = èssere a risu de totugantos; fàgheresi a befe, a una befe = fàgheresi a tretu de fàghere a ríere sa zente, fintzas imbrutàresi; prànghere sa befe = (nau de chini pigat a befa is àterus), fai arriri, torrai a puntu de si ndi befai is àterus, una genia de pratu torrau; èssiri totu befas = befulianu
Frases
non mancat s'allirghia e intra óminis e féminas si intzutzullant part'e pari fadendusí befas e brullitas ◊ lu giughent a befe pro sas birgonzas chi faghet ◊ proite est chi ti as fatu de me sa befe? ◊ za si ndhe ant a fàghere de sa befe, chi no semus bonos mancu a nos fàghere su fogu!…◊ cussu est sa befe de totu sa bidha: za si ndhe rient pagu!…◊ mi so fatu a una befe colendhe in su ludrau ◊ is dus fradis funt torraus po si dha fai pagai, a Cucudedhu, sa befa chi dhis iat cuncodrau
2.
ma càstia una befa, mi as fatu trobiri s'arregionamentu e immoi no arrenèsciu a ti dhu ispiegai!
3.
sa befe chi teniat, pro sos àteros, como che la pranghet: totu sa bidha si ndh'est rindhe, de isse!
Sambenados e Provèrbios
prb:
chini befas fait, in befas benit ◊ onzi befe si pranghet!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
tour,
farce
Ingresu
cheat,
joke
Ispagnolu
befa,
mofa,
escarnio
Italianu
bèffa
Tedescu
Spott.
befài , vrb: abbefare,
befare,
befiare Definitzione
pigare a befa, erríere de àtere unu pagu a disprétziu
Sinònimos e contràrios
abbilgonzare,
abbirgonzire,
bufonai,
ciacotai,
ilvilgonzare,
sbregungiri
Frases
a issu totus dhu befant ◊ si aiat gana de si ndhe befare, sa sorte, mi podiat fàghere macu! ◊ cussu si béfiat de su male anzenu: si aiat abbaidadu a su sou!…◊ sunt befendhe de s'unu e de s'àteru e no si abbàidant mai a carrones!◊ su ponidori de fogu est finas cussu chi befat is atrus cun sa limba
Tradutziones
Frantzesu
se moquer de quelqu'un,
de quelque chose
Ingresu
to make a fool of s.o.
Ispagnolu
burlarse,
mofarse,
befarse de algo o alguien
Italianu
farsi bèffa di qlc.,
di qlcs
Tedescu
verspotten,
auslachen.
ciacòta , nf, nm: ciacotu,
giocotu,
tzacota Definitzione
grandhe ispàssiu, befa de erríere meda, bregúngia, cosa chi si narat o chi si faet a ccn. po erríere, po dhu ibregungire; papada manna / fàghere a unu a ciacota = pistàrelu faghíndhelu a befe, abbirgonzare
Sinònimos e contràrios
allera,
arréula,
atrecu,
befa,
ciasconu,
cionfra,
deleu,
dríngula,
iscàranu,
iséria,
mofa,
siera
/
badalocu,
bischíglia,
brúglia,
ciasca,
cistu,
inciascu,
tzigota
/
rebbota
Frases
de tue si faghent ciacota ◊ oh fiza, cumportada ti ses che alivesa in vista a totu: ti esseras retirada pro no dare unu símile ciacotu!
2.
custos giòvanos gighent s'ànima a tzacota e cantant solu candho sunt bufados
Ètimu
spn.
chacota
Tradutziones
Frantzesu
plaisanterie
Ingresu
joke
Ispagnolu
mofa
Italianu
bèffa,
schérzo
Tedescu
Streich,
Scherz.
dríngula , nf Definitzione
cosa chi si narat po erríere, a befa; unu chi totugantos leant a befa
Sinònimos e contràrios
allera,
arréula,
atrecu,
befa,
bisera,
ciacota,
cionfra,
deleu,
dellezu,
iscàranu,
iséria,
mofa,
siera
/
imbràmbulu,
zocadorju
Frases
làssami custas dríngulas!
2.
est a dríngula de totugantos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
moquerie
Ingresu
hoax,
laughingstock
Ispagnolu
mofa,
hazmerreír
Italianu
bèffa,
zimbèllo
Tedescu
Scherz,
Spaß,
Gespött.
lèra , nf: allera,
léria Definitzione
chistionu chentza imprastu, cosa chi si narat tanti po erríere; cosa chi noghet, ch'istrobbat
Sinònimos e contràrios
arréula,
atrecu,
befa,
bisera,
ciacota,
cionfra,
deleu,
dellezu,
dríngula,
iscàranu,
iséria,
laredha,
mofa,
siera
Maneras de nàrrere
csn:
giúghere a léria = leare a menisprésiu, a befe; èssere cotu a l. = imbriagu pérdiu, a una ciodha; fàgheresi a l. = imbriagàresi, fàgheresi a befe de s'imbriaghera
Frases
fit cuntentu ca lu picabant a cassa, mancari fachèndheli sas pejus leras ◊ mi faghet dogni befe e dogni lera ◊ sos pòveros no si giughent a léria! ◊ a búfidos che fodhe, zughet sos primones a lera de s'apretu
2.
sas leras sunt bochindhe pisches e aes ◊ pojos e funtanas fint a lera, luados dae sa pesta ◊ ma est una lera, cussu, lah: o si ndi andat o nci dhu bogu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Lera
Tradutziones
Frantzesu
papotage,
raillerie
Ingresu
chat,
cheat,
fool
Ispagnolu
tontería,
befa
Italianu
chiàcchiera sciòcca,
bèffa
Tedescu
Schwatz.
mòfa , nf Definitzione
cosa chi si narat o chi si faet po erríere de s'àteru
Sinònimos e contràrios
allera,
arréula,
atrecu,
befa,
bota,
ciacota,
cionfra,
dellezu,
dríngula,
iscàranu,
iséria,
siera
Frases
cun mofa e cun iscàrniu ◊ subra sas mentes divinas, pro piús brulla, mofa e festa, ponent corona de ispinas ◊ dèu mi fatzu mofa de issa
Sambenados e Provèrbios
smb:
Moffa
Ètimu
ctl., spn.
Tradutziones
Frantzesu
tour,
farce,
raillerie,
moquerie
Ingresu
mockery
Ispagnolu
mofa
Italianu
bèffa,
canzonatura
Tedescu
Spötterei,
Fopperei.