Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ammoinài , vrb: ammoniare, ammuinae, ammuinai, ammuinare 1, amuinai Definitzione fàere muina, genia de sonu, de moida coment'e de abes o fintzes de gente foedhandho a boghighedha bàscia, giare ifadu, fàere sa conca che casidhu a unu in crica de dhu cumbínchere a calecuna cosa / ammuinare sos calbedhos = cufúndhere sas ideas Sinònimos e contràrios afastidiai, annischissai, ifadare, pibincai / imbirdiolare, imbuvonare, improsae, incapiare Frases ammuinada dae su caldu e múmulas de chígula ti drommias Ètimu spn. amohinar Tradutziones Frantzesu ennuyer, embobiner Ingresu to annoy, to cheat Ispagnolu molestar, embaucar Italianu annoiare, infastidire, abbindolare Tedescu langweilen, belästigen, betrügen.

arrusài , vrb Definitzione bogare o cricare rusas, iscusas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tricher Ingresu to cheat Ispagnolu hacer trampa Italianu barare Tedescu betrügen.

atrécu , nm: atréculu, atregu Definitzione cosa chi si narat o chi si faet, a befa, po erríere de ccn.; fintzes iscusa, arreghèscia Sinònimos e contràrios allera, arréula, befa, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, mofa, siera Frases currat chena àere atregu su topu! 2. teracu, tue ses malintragnadu: atréculos, como, ses boghendhe! Tradutziones Frantzesu moquerie, farce Ingresu cheat Ispagnolu mofa Italianu bèffa Tedescu Spott, Streich.

bèfa , nf: befe Definitzione cosa chi si narat, o si faet, po erríere de unu, pigare in giru, fintzes a disprétziu Sinònimos e contràrios allera, arréula, atrecu, béfula, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, mofa, siera Maneras de nàrrere csn: leare a befe a unu, pònnere in befa a unu; èssiri sa befa de totus = èssere a risu de totugantos; fàgheresi a befe, a una befe = fàgheresi a tretu de fàghere a ríere sa zente, fintzas imbrutàresi; prànghere sa befe = (nau de chini pigat a befa is àterus), fai arriri, torrai a puntu de si ndi befai is àterus, una genia de pratu torrau; èssiri totu befas = befulianu Frases non mancat s'allirghia e intra óminis e féminas si intzutzullant part'e pari fadendusí befas e brullitas ◊ lu giughent a befe pro sas birgonzas chi faghet ◊ proite est chi ti as fatu de me sa befe? ◊ za si ndhe ant a fàghere de sa befe, chi no semus bonos mancu a nos fàghere su fogu!…◊ cussu est sa befe de totu sa bidha: za si ndhe rient pagu!…◊ mi so fatu a una befe colendhe in su ludrau ◊ is dus fradis funt torraus po si dha fai pagai, a Cucudedhu, sa befa chi dhis iat cuncodrau 2. ma càstia una befa, mi as fatu trobiri s'arregionamentu e immoi no arrenèsciu a ti dhu ispiegai! 3. sa befe chi teniat, pro sos àteros, como che la pranghet: totu sa bidha si ndh'est rindhe, de isse! Sambenados e Provèrbios prb: chini befas fait, in befas benit ◊ onzi befe si pranghet! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tour, farce Ingresu cheat, joke Ispagnolu befa, mofa, escarnio Italianu bèffa Tedescu Spott.

camòrra , nf Sinònimos e contràrios imbusta, ingannia, troga Frases in cue bi at camorra: a pàrrere meu ti sunt ingannendhe Tradutziones Frantzesu duperie Ingresu cheat Ispagnolu estafa, trampa Italianu imbròglio Tedescu Betrug.

camorrài , vrb Definitzione fàere camorra, giúghere s'ingannu Sinònimos e contràrios ingannai Frases s'unu istat camorrendi a s'altru ◊ a Gigina Licu dha camorrat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu duper Ingresu to cheat Ispagnolu estafar Italianu imbrogliare Tedescu betrügen.

colovrinàre , vrb Definitzione giare a bíere o a cumprèndhere una cosa po un'àtera, a ingannia Sinònimos e contràrios abbovai, abbuvonare, coglionai, coluvronare, corogliare, furcare 1, imbusterai, imbuvonare, ingannai, ingrangugliare, ingregai, istusciare, mariolare, mariotare, piocai, scafai, trampai Frases si firmat finghindhe assustu tantu chi su maresciallu faghet a cumprèndhere chi est persuasu chi s'ómine no colovrinat pro nudha Tradutziones Frantzesu tromper, duper Ingresu to cheat Ispagnolu engañar Italianu ingannare Tedescu betrügen.

farràssa , nf Definitzione cosa chi si cuncodrat cun ingannia, a dannu de s'àteru / cuncordai una f. Sinònimos e contràrios abberintu, afrascu, estremagiogu, imbovu, imbusta, ingànniu, mangalofu, marrufa, tarasca, tràglia, tramòglia, trampa, troga Frases no est po sa saludi ma po càncua farrassa manna chi oint fai cambiai totu! ◊ notesta, nat Gesús, no mi at a abarrai mancu un'amigu, ca sa farrassa est manna! 2. custa est una farrassa chi boint fai po nci guadangiai Tradutziones Frantzesu duperie, piège Ingresu cheat, trap Ispagnolu enredo (m), maraña, trampa, estafa Italianu imbròglio, tranèllo, intrallazzo Tedescu Betrug, Schwindel, Machenschaften (Pl.).

imbelecàre , vrb: imbellecare Definitzione pigare a ingannu, a trampa, cun trogas Sinònimos e contràrios abbovai, abbuvonare, arrebbusai, coglionai, colovrinare, corogliare, imbaucare, imbusterai, imbuvonare, impastociare, improsae, ingannai, mariolare, scafai, trampai Frases isse nos cheret imbellecare! Ètimu spn. embelecar Tradutziones Frantzesu embobiner Ingresu to cheat Ispagnolu embaucar, trampear Italianu raggirare Tedescu betrügen.

imbelécu , nm: imbellecu Definitzione cosa chi si faet a ingannia de s'àteru [Salis, Orgòsolo… 184: ostinazione, comportamento ostinato, idea fissa]; ispàssiu? Sinònimos e contràrios abberintu, cumpoltura, estremagiogu, imbovu, ingànniu, intrània, mangalofu, màngana, tarasca, tràglia, tramòglia, trampa, trapassa, transa, troga Frases libberade sos fideles de totu sos imbellecos! ◊ cussas addescant s'amore cun imbelecu 2. s'imbellecu prus mannu fit unu ajanedhu chi tiu Bore aiat aproverzadu "Su ritardatàriu" Ètimu spn. embeleco Tradutziones Frantzesu escroquerie Ingresu cheat Ispagnolu estafa Italianu truffa Tedescu Betrug.

imbovài , vrb: imbovare Definitzione pigare a unu che unu bovu, che tontu, in su sensu de ingannare o de si lassare ingannare; tupare, istangiare / i. una carrada = tupare bene, istanzare sas doas chi no perdant Sinònimos e contràrios abbovai, coglionai, colovrinare, corogliare, imbollocai, imbusterai, imbuvonare, improsae, ingannai, mariolare, trampai / calafatai Frases calincunu est circhendi de imbovai sa populatzioni cun promissas (A.Garau)◊ tui ses tonta e ti lassas imbovai ◊ tui imbovas genti de pagu giudítziu ◊ cussu si est lassau cun sa mulleri e si est imbovau de àtera fémina ◊ bois imbovades sas féminas macas! 2. su fenu de ispàdula is butajus dhu ponint po imbovai is carradas Ètimu spn., ctl. embobar, embovar Tradutziones Frantzesu duper Ingresu to cheat Ispagnolu embaucar Italianu gabbare, circuire Tedescu betrügen, umgarnen.

imbovéri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a imbovare sa gente Sinònimos e contràrios arrebuseri, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, ingregheri, tramperi, tramposu Frases no fait a giogai cun genti imbovera: ndi perdis totu! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trompeur Ingresu cheat Ispagnolu embaucador Italianu gabbatóre Tedescu Betrüger.

imbustéri , agt, nm Definitzione chi o chie leat s'àteru a ingannia Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, imbodhiosu, inganneri, maltariosu, mandragheri, mànghinu, tramperi, trampisteri Frases cussu no est imbusteri, no est mincidiosu! (A.Perra) Ètimu spn. embustero Tradutziones Frantzesu dupeur Ingresu cheat Ispagnolu embaucador Italianu turlupinatóre Tedescu Schwindler.

ingannadòre, ingannadòri , agt, nm Definitzione chi o chie faet ingannos Sinònimos e contràrios aciseri, incatramu, inganneri, inganniosu / dimóniu Frases custu ingannadore induit a s'errore mannos e pitzinnos ◊ no bos intzeghet sa chimera ingannadora de faltzos profetas pagados dai manu furistera! ◊ una, male pro me, ndhe apo istimadu cretendhe chi no fit ingannadora Sambenados e Provèrbios prb: s'ingannu torrat a s'ingannadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trompeur Ingresu cheat, deceiving Ispagnolu engañador Italianu ingannatóre, seduttóre Tedescu Betrüger, Verführer.

inzàmu , nm: inzomu Definitzione su inzomare; cosa chi si cuncordat po pigare o bínchere a ingannu a ccn. Sinònimos e contràrios abberintu, afrascu, cadràbula, cumpoltura, imbovu, ingànniu, intrània, tramòglia, trampa, trapassa, transa, trebedhu, troga / cdh. ignomu Frases sos inzomos sunt in bois filados chentza fusu ◊ za ndhe zughes de inzomos, bellu meu! ◊ inoghe sos astraos de s'ijerru pro zente furistera sunt acamu, e in s'istiu rajos a inzamu li ordint sos lentolos de s'interru (A.Dettori) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu complot, manigance Ingresu plot, cheat Ispagnolu trama, embrollo Italianu trama, raggiro Tedescu Intrige, Betrug.

ispiligàmba , agt, nm: spilligamba Definitzione chi o chie aprofitat a face manna de is cosas angenas Sinònimos e contràrios brunzeri, imbolicosu, mangiafrancu, smurfidori, tramperi / mandronàciu Frases benint pro fàghere promissas istrambas a sa manera de sos ispiligambas (L.Ilieschi)◊ su babbu at àpidu sa fiza passizendhe cun d-unu ispiligamba ◊ si l'imbrocas in domo anzena cun sa banca aparitzada, s'ispiligamba ispilit fintzas sa conca de su mortu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escroqueur, trompeur Ingresu cadger, cheat Ispagnolu gorrón Italianu scroccóne, gabbamóndo Tedescu Schmarotzer.

lèra , nf: allera, léria Definitzione chistionu chentza imprastu, cosa chi si narat tanti po erríere; cosa chi noghet, ch'istrobbat Sinònimos e contràrios arréula, atrecu, befa, bisera, ciacota, cionfra, deleu, dellezu, dríngula, iscàranu, iséria, laredha, mofa, siera Maneras de nàrrere csn: giúghere a léria = leare a menisprésiu, a befe; èssere cotu a l. = imbriagu pérdiu, a una ciodha; fàgheresi a l. = imbriagàresi, fàgheresi a befe de s'imbriaghera Frases fit cuntentu ca lu picabant a cassa, mancari fachèndheli sas pejus leras ◊ mi faghet dogni befe e dogni lera ◊ sos pòveros no si giughent a léria! ◊ a búfidos che fodhe, zughet sos primones a lera de s'apretu 2. sas leras sunt bochindhe pisches e aes ◊ pojos e funtanas fint a lera, luados dae sa pesta ◊ ma est una lera, cussu, lah: o si ndi andat o nci dhu bogu! Sambenados e Provèrbios smb: Lera Tradutziones Frantzesu papotage, raillerie Ingresu chat, cheat, fool Ispagnolu tontería, befa Italianu chiàcchiera sciòcca, bèffa Tedescu Schwatz.

mariolàre , vrb: ammariolare Definitzione pigare a ingannu, cun ispedientes a manera de portare s'àteru a su chi si bolet / fàghere sa cosa mariolamariola = a trassa, a sa fraissina Sinònimos e contràrios abbovai, abbuvonare, coluvronare, imbaucare, imbusterai, improsae, ingannai, ingrangugliare, piocai, trampai Frases Pilatu timet mascamente sa traganza de sa piata mariolada dai sos inimigos de Gesús Ètimu itl. mariolare Tradutziones Frantzesu duper, tromper, corrompre Ingresu to cheat, to corrupt Ispagnolu engañar, estafar Italianu imbrogliare, corrómpere Tedescu betrügen, verderben.

rebbusàre , vrb: arrebbusai, rebusai, rebusare, rebussare Definitzione fàere rebbuserias, pruschetotu in su giogu Sinònimos e contràrios abbovai, abbuvonare, coglionai, coluvronare, imbusterai, improsae, ingannai, ingregai, piocai, scafai, trampai Frases in su zogu de sas cartas a rebussare fit prus àbbile de un'imboligosu Ètimu spn. rebozar Tradutziones Frantzesu tricher au jeu Ingresu to cheat Ispagnolu hacer trampa Italianu barare al giòco Tedescu mogeln.

trambollài , vrb Definitzione pigare a trampa, a ingannu Sinònimos e contràrios abbuvonare, coglionai, colovrinare, imbaucare, imbuvonare, improsae, ingannai, mariolare, piocai, trampai Frases s'erricu a trassa e a fartzidadi at trambollau su fradi (G.Moi)◊ funt agiudendu a imbovai e trambollai sa genti innioranti Tradutziones Frantzesu duper Ingresu to cheat Ispagnolu embaucar Italianu turlupinare Tedescu täuschen.