Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
ingannía , nf Definitzione
sa calidade de s'inganneri, sa capacidade de pigare a ingannu; su ingannare, s'ingannu, totu su chi faet ingannare, crèdere o pigare una cosa po un'àtera / zúghere s'i. a unu = pigaidhu a ingannu, a traitoria, in trampa
Sinònimos e contràrios
arrebbuseria,
camorria,
embusteria,
fragnocoleria,
inzamu,
macatreferia,
tramperia
/
falludheria
/
traitoria
| ctr.
onestade,
singillesa
Frases
mundhu traitore: totu trampas, totu ingannia! ◊ mi at zutu s'ingannia, cussu! ◊ in sos sonnos no bi creas, ca sunt totu un'ingannia ◊ si l'est lendhe contr'a chie li at usadu s'ingannia in domo etotu ◊ pro traitore tènemi e indignu sa die chi mi provas ingannia! (M.Murenu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
manigance,
duperie,
caractère fallacieux
Ingresu
deceit
Ispagnolu
embrollo,
trampa
Italianu
raggiro,
inganno,
fallàcia,
mistificazióne
Tedescu
Betrug,
Täuschung,
Schwindel.
inghénia , nf Definitzione
cosa chi si faet cun trassa, a ingannia
Sinònimos e contràrios
afrascu,
cumpoltura,
estremagiogu,
imbodhicu,
imbovu,
imbusta,
ingànniu,
scapadóriu,
trampa,
troga
Frases
fint tempos de abbolotos e de inghénias chentza cabu perunu (G.Fiori)◊ siat acabbada s'inghénia!
Ètimu
spn.
ingenio
Tradutziones
Frantzesu
subterfuge,
duperie
Ingresu
trick
Ispagnolu
embrollo
Italianu
sotterfùgio,
imbròglio
Tedescu
List,
Betrug.
inzàmu , nm: inzomu Definitzione
su inzomare; cosa chi si cuncordat po pigare o bínchere a ingannu a ccn.
Sinònimos e contràrios
abberintu,
afrascu,
cadràbula,
cumpoltura,
imbovu,
ingànniu,
intrània,
tramòglia,
trampa,
trapassa,
transa,
trebedhu,
troga
/
cdh. ignomu
Frases
sos inzomos sunt in bois filados chentza fusu ◊ za ndhe zughes de inzomos, bellu meu! ◊ inoghe sos astraos de s'ijerru pro zente furistera sunt acamu, e in s'istiu rajos a inzamu li ordint sos lentolos de s'interru (A.Dettori)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
complot,
manigance
Ingresu
plot,
cheat
Ispagnolu
trama,
embrollo
Italianu
trama,
raggiro
Tedescu
Intrige,
Betrug.