ammoinài , vrb: ammoniare,
ammuinae,
ammuinai,
ammuinare 1,
amuinai Definitzione
fàere muina, genia de sonu, de moida coment'e de abes o fintzes de gente foedhandho a boghighedha bàscia, giare ifadu, fàere sa conca che casidhu a unu in crica de dhu cumbínchere a calecuna cosa / ammuinare sos calbedhos = cufúndhere sas ideas
Sinònimos e contràrios
afastidiai,
annischissai,
ifadare,
pibincai
/
imbirdiolare,
imbuvonare,
improsae,
incapiare
Frases
ammuinada dae su caldu e múmulas de chígula ti drommias
Ètimu
spn.
amohinar
Tradutziones
Frantzesu
ennuyer,
embobiner
Ingresu
to annoy,
to cheat
Ispagnolu
molestar,
embaucar
Italianu
annoiare,
infastidire,
abbindolare
Tedescu
langweilen,
belästigen,
betrügen.
annischissài, annischitzài , vrb: nischitzai Definitzione
sentire o giare ifadu, orroschimentu
Sinònimos e contràrios
achigulare,
apibiare,
apurrire,
arrosci,
cascaviare,
ifadare,
impeltinare,
innaentare,
memulare,
pibincai
Frases
bastat, torreus a passu, ca no mi bollu annischitzai! ◊ a bias cussu si annischissat
2.
no iat agatau su ci fut circandu e si ndi fut andau annischissau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ennuyer
Ingresu
to annoy
Ispagnolu
aburrir
Italianu
annoiare
Tedescu
langweilen.
arròschede, arròsci , vrb: arròsciri,
orròschere Definitzione
gustare o provare una cosa a tropu fintzes a fàere a gana lègia o batire s’idea de no ndhe bòllere àteru, de no ndhe bòllere prus; fàere provare una gana sobrada, ifadare / ind. pres. dèu arròsciu [ar-rò-sciu], tui arroscis, issu arroscit; pps. arróschidu, arróschiu, arrósciu [ar-ró-sci-u]
Sinònimos e contràrios
achigulare,
afastiai,
annischissai,
apibiare,
apurrire,
cascaviare,
fastidiai,
irfadèschere,
memulare,
pibincai
| ctr.
desizare,
piàchere
Frases
mancai coidit a dh'arrosci, si est pigau a bonas gei trabballat ◊ chini de nosus duus si arroscit de amai? ◊ foras de coru miu totu su mundu arròsciu ◊ mellus a si disigiai chi non a si arròsciri ◊ bessiminci, toca, ti apu arrósciu che sa petza pudéscia!
2.
lassadhu papai in paxi sentza de dh'arrosci cun is litanias tuas!
Tradutziones
Frantzesu
assommer
Ingresu
to bore
Ispagnolu
hartar
Italianu
stufare,
annoiare
Tedescu
langweilen.
cascaviàre , vrb: cascoviare,
coscoviare Definitzione
tènnere cascaviu, fàere cascaviu, èssere orróschiu, pèrdere sa passiéntzia / c. s'àinu = arròsciri fintzas a chini de passiéntzia ndi tenit meda o est avesu a baliai totu
Sinònimos e contràrios
achigulare,
aconare,
afastiai,
annischissai,
apibiare,
apurrire,
arrosci,
colloviare,
memulare,
pibincai,
istomacare
Frases
àendhe dolu de onzi patidore, no ti cascàvies de acunnortare! ◊ candho mi cascàvio de fàghere custa cosa l'arrimo ◊ candho la cascàvias, custa cosa, làssala! ◊ cun custas lamentas tuas cascàvias fintzas s'àinu!
Tradutziones
Frantzesu
ennuyer
Ingresu
to bore
Ispagnolu
agobiar,
aburrir
Italianu
annoiare
Tedescu
langweilen.
ilvilíre , vrb: irvilire,
isvilire,
ivilire Definitzione
fàere a gana lègia, orròschere, fàere naschire arrefudu
Sinònimos e contràrios
abbolotai,
aconare,
afastiai,
agrungiai,
ascamare,
colloviare,
dirgustare,
isbolotiare,
iserare,
istomacare,
spreai,
tolocare
/
ifadare,
istufare
Frases
daghi si est atatu e isvilidu ti at bogadu sa fune a t'isbrocare (A.D.Migheli)◊ candho m'irvilo de istare fora mi recuo ◊ istat intro intanadu che colora e no s'irvilit de su tantu sere ◊ nara impresse, chi cun sa ciarra tua ti apo irvilidu!
2.
ch'est intro de s'ostera bufendhe dai oltaedie, solu, nemos lu càlculat e finas sa butighinaja ndh'est isvilida de li nàrrere a si moderare ◊ nde so isvilidu de fàghere semper su púpulu
3.
custa fit una purga solu a l'intèndhere, ca ilviliat a chie sisiat!
Sambenados e Provèrbios
prb:
màndhigu continu, màndhigu isvilidu
Ètimu
itl.
svilire
Tradutziones
Frantzesu
dégoûter,
fatiguer,
se lasser
Ingresu
to make sick,
to bore,
to be bored
Ispagnolu
repugnar,
aburrirse
Italianu
nauseare,
stuccare,
annoiarsi
Tedescu
anekeln,
sich langweilen,
belästigen.