Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afavàdu , agt: afavau Definitzione de afavare; immalaidau de sa fae chi at papau; chi est chentza fortzas, arréndhiu coment'e malàidu de afavamentu, chi si est pérdiu de ànimu Sinònimos e contràrios afaighedhau / cdh. afaatu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu malade, atteint du favisme Ingresu a person which can easily contract the ilness of favism Ispagnolu que padece favismo Italianu fàbico Tedescu Bohnenvergiftung (Fabismus)

agiustàda , nf: azustada Definitzione su agiustare; genia de cuntratu de fàere unu trebballu po unu tanti / fàghere un'a. = comporare a sa russa Sinònimos e contràrios adderetada, istagilu, scarada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu travail à la pièce (aux pièces) Ingresu job contract Ispagnolu destajo Italianu còttimo Tedescu Akkordarbeit.

apàltu , nm Definitzione trebballu (o cosa) chi si giaet o chi si leat a gara prúbbica Tradutziones Frantzesu adjudication Ingresu contract Ispagnolu contrata, licitación Italianu appalto Tedescu Vergebung.

cuntratàre , vrb Definitzione cricare de si pònnere de acórdiu mescamente po comporare o bèndhere, fàere unu trebballu, fàere su cuntratu, s'acórdiu Sinònimos e contràrios acodrare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu négocier Ingresu to contract Ispagnolu contratar Italianu contrattare Tedescu verhandeln.

cuntràtu , nm Definitzione acórdiu precisu, pruschetotu iscritu, chi si faet tra duas o prus personas / c. a parte de frutu = su cumpanzu mazore ponet totu su bestiàmine e su mesu de s'ispesa de sos pàsculos, su cumpanzu minore ponet totu su triballu e s'àteru mesu de su pàsculu, mentres chi su frutu est a mesapare Sinònimos e contràrios acódriu Frases a sos dipendhentes no lis ant fatu cuntratu 3. cuntratu malu at fatu, cun su pane: azummai mancu ndhe assazat! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu contrat Ingresu contract Ispagnolu contracto Italianu contratto Tedescu Vertrag.

iscaràda , nf: iscarata, scarada Definitzione genia de cuntratu po fàere unu trebballu a prétziu firmu, de pagare unu tanti chentza fàere contu de su tempus, a su chi si faet su trebballante: s'impreat agiummai solu coment'e avb. Sinònimos e contràrios iscaru Maneras de nàrrere csn: fuedhai a s'i. = de una manera irfatzida; pesai a i. = pesare a ogru; a i. = a bínchidas, a fuliadura, a meda; bèndiri a i. = totu paris, totu sa cosa a una borta (itl. in blòcco); papare a i. = a satzadura a tropu Frases ndi at messau de trigu a iscarada, cuss'ómini!… 2. mancai istracus, faint a iscarada cantendu ◊ cussus si ant giogau a s'iscarada su mantedhu miu ◊ s'intendiat sa genti cantendu a iscarada ◊ ciocedhu, porcu mannale, papa a s'iscarada già pagas totu a nadale! (G.A.Cossu)◊ sento sos basos chi ti dei a cua, mentres cun àtere ses a s'iscarada maseda e tzega! ◊ custas cosas bosatrus dhas osservais a s’iscarada, ma sena de sintzeridadi 3. ocannu dhoi at ceréxia a iscarada ◊ cun cussa conca isbuida de pobidhu miu chi pigat fogu coment'e un'alluminu, is fillus benint a iscarada! Ètimu ctl. escarada Tradutziones Frantzesu travail à la pièce, effrontément Ingresu job contract, cheekily Ispagnolu destajo, descaradamente Italianu a gara, còttimo, sfacciataménte Tedescu um die Wette, Akkord, frech.

istagílu , nm: istàgiu, istàgliu, istallu, istazu Definitzione una genia de cuntratu: a cótimu, a impresa Sinònimos e contràrios agiustada, scarada Ètimu spn., ctl. destajo, estall Tradutziones Frantzesu travail à la pièce Ingresu job contract Ispagnolu destajo Italianu còttimo Tedescu Akkord.

scaràda , nf: iscarada*, scarara Definitzione genia de cuntratu po fàere unu trebballu a prétziu firmu; genia de trebballu chi si faet in pischera (si càmbiant noas totu is cannitzadas o prantas) Maneras de nàrrere csn: pigai o donai faina, comparai, bèndiri a s.; fuedhai a s. = faedhare chentza rispetu, chentza birgonza; a s. = (puru) unu ifatu de s'àteru, a meda, a cótimu, a trivas Frases no ti mortificas pighendi scaradas, pagus giorronadas fais a su mesi ◊ messànt a scarada, po si fai onori ◊ dhoi at genti istenteriada chi est a scarada fendi tontesas ◊ anguidha a scarada!… a scarada anguidha bella!… 2. de sa classi mia ndi tengu unu cun su bràciu bogau, unu cun su brúciu segau, una cun sa manu pista… a scarada! 3. e it'est cussa scarara de "gruppi folk"?! Tradutziones Frantzesu travail à la pièce (aux pièces) Ingresu job contract Ispagnolu destajo Italianu còttimo Tedescu Akkord, Akkordarbeit.