Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

caglientúra , nf: cajentura, calentura, callantura, callentura, calintura, caxentura Definitzione calidesa de corpus, budhidore de sa carena, singiale de maladia; fintzes calidesa de tempus Sinònimos e contràrios caentura, frea Maneras de nàrrere csn: c. apicigosa = de maladia chi atacat; c. de frebba = febbrighedha de maladia chi est benindhe; portai is calenturas, èssiri a callenturas = zúghere sa frebba; erba pesa c. = erbanuscada (ajuga iva) Frases mi parit ca est betandumí callentura ◊ cumintzau apo a intèndhere dolore a sa gula e una callentura manna in totu su corpus ◊ portat is callenturas: poita no intrat a dhu visitai? ◊ misuradí sa callentura, toca! 2. sa callentura de su predi de Mòguru dh'intrit, ca iat iscallau su giàguru a gropas! ◊ una callentura chi abbruxit is mustatzus de su dotori! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu fièvre Ingresu fever Ispagnolu fiebre, calentura Italianu fèbbre Tedescu Fieber.

friuvógu , nm Definitzione calidesa de corpus, budhidore, atacu de callentura cun titivrios Sinònimos e contràrios cdh. caldafriosa Frases est su friuvogu cun sa callentura chi dhi fait arrallai averionis (R.Frésia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fièvre avec des frissons de froid Ingresu fever with cold shivers Ispagnolu fiebre con escalofrío Italianu fèbbre con brìvidi di fréddo Tedescu Fieber mit Schüttelfrost.

malàera , nf: malàghera, malària Definitzione su male de s'isprene, genia de maladia connota e patia meda in Sardigna de su tempus de su domíniu cartaginesu a su tempus de is Americanos chi cun s'ERLAAS ant cricau de che ispèrdere sa tzuga (tzíntzula) chi dh'ispainat: est unu male chi dipendhet de unu bobboitedhu (unu protozou, una céllula ebbia, su plasmodium malariae) chi sa tzuga candho punghet ponet in su sàmbene e faet a callenturas artas chi benint a dies (segundhu sa genia, dónnia duas, o dónnia tres o dónnia bàtoro dies) Sinònimos e contràrios malàrica Frases za lu bies chi semus totu matudos, dae sa malàghera ◊ unu tempus che fit sa malària, ma ch'est galu su bentu malu, s'abba a isumésciu, s'astrau chi brujat Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu paludisme, malaria Ingresu marsh fever Ispagnolu paludismo Italianu malària Tedescu Malaria, Sumpffieber, Wechselfieber.

sisibbèlla , nf Definitzione genia de maladia apicigadita chi atacat prus che àteru a is piciochedhos (de ses, deghe annos), ponet callentura arta, faet ganalègia, gúturu arterau, gràndhulas o néulas ufradas, sa pedhe orrúbia in totu sa carena e a pintirighinos prus cotos (pabedhas burdas): sanandho, sa pedhe faet sa crosta chi che andhat a iscatighedhas Sinònimos e contràrios dessipella*, ociada Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu scarlatine Ingresu scarlet fever Ispagnolu escarlatina Italianu scarlattina Tedescu Scharlachfieber.

«« Torra a chircare