Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brutèsa , nf: burtesa Definitzione àliga (e fintzes ladamíngiu, merda), su èssere brutos, orrughedhu de cosa chi che intrat in s'ogu, o fintzes su male chi si faet Sinònimos e contràrios brutia, brutore, brutura / malesa | ctr. limpidore, netesa / bonesa Maneras de nàrrere csn: b. de origa = zenia de grassu chi faghent sas ràndhulas de s'origra; b. de topi, de conillus, de brebei, de lèpuri, de bòi = ledàmine, cascasina Frases seu cadhotzu: no dha bis cantu brutesa dhoi portu in peis cun su pruini de sa bia? ◊ sa brutesa de is animalis dha ponint po fai ladàmini 2. una burtesa in s'ogu portu 3. nemmancu sa calchina de Siniscola ti bastat a pulire sa brutesa, ca sempre giogulana pro profitu cantos ndh'as connotu ndh'as traitu (M.Sanna)◊ totu su chi amus fatu in pitzinnia nos paret oro de prima calidade e no brutesa de mala zenia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ordure, saleté Ingresu filth Ispagnolu suciedad Italianu lordume Tedescu Schmutz.

imbrutaméntu , nm Definitzione su imbrutare; nau de muros fatos a nou, prima manu de ischedradura (a cimentu modhe meda) giada a fine po apicigare méngius su pígiu chi sighint a pònnere po finire bene su muru, prima manu de crachina po aparigiare is tretighedhos prus a fossu (in muros de pedra); a logos est sa costuma de s’imbuscinare o de fàere imbuscinare a unu, chi at ingortu assíchidu malu, in sa losa de unu mortu, nanca po dhi passare s’efetu… Sinònimos e contràrios imbrutadura | ctr. illimpiadura 3. chini teniat un'assúcunu beniat portau a campusantu a cissu o a s'iscurigadórgiu e fatu carrumbulai in sa tumba de unu mortu de repenti: custu furiat s'imbrutamentu (G.P.Mura) Tradutziones Frantzesu barbouillage, ordure Ingresu filth Ispagnolu ensuciamiento Italianu imbrattaménto Tedescu Beschmutzung.

mughédhu 1 , nm Definitzione sodri, brutore, bestimentu brutu Sinònimos e contràrios cadhossímini, incràstiu, muga | ctr. limpidore, netesa Frases gighet bestes cun su mughedhu a segare a fitas ◊ bogadiche cussu mughedhu e pònedi sa robba neta! ◊ custu istaiat in mesu de su mughedhu ◊ como s'abba est totue prena de mughedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saleté Ingresu filth Ispagnolu suciedad Italianu sporcìzia Tedescu Schmutzigkeit, Schmutz.

píngu , nm Definitzione ógiu, grassu; su èssere grassos, fintzes su brutore grassu de sa pedhe sudada, chentza samunare, su fragu malu chi dhi essit / p. de usciadinu = fragu de abbruschiadura; acoglire su p. = tènnereche o piscare s'ozu, su grassu Sinònimos e contràrios cadràngia, caldíngiu, muga Ètimu ttrs, crsn. Tradutziones Frantzesu saleté, puanteur Ingresu filth Ispagnolu mugre Italianu sudiciume, lézzo Tedescu Schmutz, Gestank.

súdre , nm Sinònimos e contràrios brutore, cadhossímini, cadràngia, lorra, muga, sodri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saleté Ingresu filth Ispagnolu suciedad, mugre Italianu sudiciume Tedescu Schmutz.

tartàdhu , nm: tratadhu Definitzione muga meda, brutore a pígiu, a crosta Sinònimos e contràrios brutore, cadràngia, cadhossímini, caldíngiu, muga, sudre Frases bae chi ti nche irménticant sos achicos de mama… as a issire prenu de tratadhu si cojubas chin cussa! ◊ su fracu de sa feche si misturabbat chin su fracu de su tratadhu ◊ sa franella no si cumprendhiat de ite colore fit de su tratadhu chi zuchiat Ètimu ltn. tartarum Tradutziones Frantzesu saleté Ingresu filth Ispagnolu suciedad, mugre Italianu sudiciume Tedescu Schmutz.

«« Torra a chircare