Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aberènza , nf Definitzione genia de erruca (e calagasu) chi si papat sa chera de s'abe in is casidhos Sinònimos e contràrios arrenze, ramedha, tanzolu Terminologia iscientìfica crp, galleria mellonella Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fausse teigne de la cire Ingresu greater wax moth Ispagnolu tiña, polilla de la cera Italianu tignòla dell'àrnia, càmola del miele Tedescu große Wachsmotte

àrna , nf: àrnia, àrrana, àrrina Definitzione greme o bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet, o fintzes a sa linna, a su paperi Sinònimos e contràrios àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Frases si dh'at papau s'arna ◊ s'àrrina at móliu sa linna Terminologia iscientìfica crp, tinea tapetzella, anobium pertinax, upm Ètimu ctl. arna Tradutziones Frantzesu teigne, mite Ingresu moth Ispagnolu carcoma, polilla Italianu tignòla Tedescu Motte.

àrrala , nf Definitzione bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet Sinònimos e contràrios arna*, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Terminologia iscientìfica crp, trichophaga tapetzella Tradutziones Frantzesu teigne, mite Ingresu moth Ispagnolu polilla Italianu tignòla Tedescu Motte.

babballíscu , nm: braballiscu Definitzione genia de calagasu pitichedhedhu, o fintzes mannu chi essit a denote (porchedhu o lèpere de sant'Antoni) Sinònimos e contràrios brabalei, oriola Frases isparessit coment'e una truma de babballiscus ◊ sa gatu est castiendi cussu braballiscu, ma est tropu in artu! Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu phalène Ingresu moth Ispagnolu falena Italianu falèna Tedescu Nachtfalter.

bàcu 2 , nm Definitzione su greme (un'ispétzia de erruca) chi faet sa seda Sinònimos e contràrios fermisílicu, síricu Terminologia iscientìfica crp, bombyx mori Tradutziones Frantzesu bombyx Ingresu silkworm moth Ispagnolu bayo, bómbice Italianu bòmbice Tedescu Maulbeerspinner (seiden).

lanàsta , nf Definitzione genia de bobboi chi paschet sa lana e àtera orrobba puru Sinònimos e contràrios arna, àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, nàstala, papagalledhu, tingiolu Terminologia iscientìfica crp, tinea tapetzella Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu mite Ingresu moth Ispagnolu polilla Italianu tarma Tedescu Motte.

manipòsa , nf: mariposa Definitzione calagasu, bobboi cun is alas ladas e pintadas chi curret a sa lughe a denote, porchedhu o lèpere de santu Antoni; genia de lughighedha chi si ponet a is mortos o po unu santu; in cobertantza, fintzes persona chi tenet pagu firmesa Sinònimos e contràrios abadegasu, barabàtula, carravarina, lepilepi, papagallu 1, seisei / lumu 1 Frases che mariposa bolat de frore in frore ◊ apo cantau rúnchines, grodhos, mariposas, alipintas ◊ colorida mariposa, visitas dogni fiore ◊ gioga mariposa, bola bola in sa mata de s’arrosa! 2. o maniposa chi semper acesa lughes de continu pro su tale e no ti olvidas de sa poberesa! (B.Sulis)◊ seu andada a comporai un'iscàtua de mariposas ◊ tremint is mariposas musciendi me is làntias ◊ pigai s'iscàtula de is mariposas e liai unus cantu trébinis, po su mortu 3. cantu fint diferentes sas pitzinnas de tandho dae sas mariposas de sos tempos presentes!…◊ sas féminas li curriant che mariposas a su fiore ◊ cun coloris de celu, ses una mariposa fata aposta po mei! (G.Cappai) Terminologia iscientìfica crp Ètimu ctl., spn. mariposa Tradutziones Frantzesu papillon, phalène, faible lumière, papillon (persona fatua, leggera) Ingresu butterfly, moth, grave light Ispagnolu falena, lamparilla, mariposa Italianu farfalla, falèna, lumino Tedescu Schmetterling, Nachtfalter, Wachslicht.

tacatía , nf, nm: tagadia, tagadiu, tecadia, tecadiu, tecatia, tegadia, tracatia Definitzione coment'e tega, fodhe de pruna aortitza, chi no cumprit s'ossu e no dhu sèberat de sa prupa: abbarrat coment’e teghighedha, buida in mesu, modhe, in colore tra birde e biancu, bona a papare, de sabore marigosu e aghedu, e apustis si igragalat e che orruet; genia de bobboitedhu chi ponet a sa lana e dha paschet; in cobertantza, surra, cropos / furriarechela in t. = passai de is fuedhus (de su certu) a is corpus Sinònimos e contràrios cagadia, tacaria, tricatia / ttr. aticatia / lanasta, segadiu Frases boltada in tegadia si mi est sentza èssere giómpida sa pruna 2. sa berrita portaiat sa punta papada de sa tegadia 3. como che la fúrriant in tegadia, mih! ◊ deo chi "Ei!" e isse chi "Nono!" fintzas chi che l'amus furriada in tegadia!… Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prune rabougrie, mite Ingresu abortive plum, moth Ispagnolu ciruela cuyo hueso no madura, polilla Italianu bozzàcchio, tarma Tedescu eingeschrumpfte Pflaume, Motte.