Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
àrna , nf: àrnia,
àrrana,
àrrina Definitzione
greme o bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet, o fintzes a sa linna, a su paperi
Sinònimos e contràrios
àrrala,
arrentza,
càmula 1,
carignàtula,
lanasta,
papagalledhu,
tingiolu
Frases
si dh'at papau s'arna ◊ s'àrrina at móliu sa linna
Terminologia iscientìfica
crp, tinea tapetzella, anobium pertinax, upm
Ètimu
ctl.
arna
Tradutziones
Frantzesu
teigne,
mite
Ingresu
moth
Ispagnolu
carcoma,
polilla
Italianu
tignòla
Tedescu
Motte.
carignàtula , nf Definitzione
genia de bobboi chi ponet a sa linna bècia
Sinònimos e contràrios
arna,
àrrala,
arrentza,
càmula 1,
degodia,
lanasta,
papagalledhu,
tingiolu,
zannarolu,
tzerrone
Frases
de custa peta no bi ndhe mandhigades… ancu bos si màndhighet sa carignàtula! (S.Patatu)
Terminologia iscientìfica
crp
Ètimu
crsn.
caragnattulu
Tradutziones
Frantzesu
ver (rongeur)
Ingresu
wood-worm
Ispagnolu
carcoma
Italianu
tarlo
Tedescu
Holzwurm.
popoíne , nm: pupúghine,
pupuine,
pupúine,
pulpúina,
pulpuine,
purpuine,
purpúine Definitzione
coment'e farra de linna, pruine, su chi faent is gremes chi si dha papant candho est bècia; sa camisedha de su granu de su trigu
Sinònimos e contràrios
farrixedha,
farrúcia
/
cugudhau
Maneras de nàrrere
csn:
falàresi a popoine = afarratzaisí, o fintzas (fuedhendi cun feli) abarrai sétziu a tropu sentz'e fai nudha; lébiu che p. = lébiu meda
Frases
atentos: s'iscala at postu purpuine, falade a pianu! ◊ s'aradu de linna est totu faladu a pupuine ◊ nois semus sennores, bois pupúghine e garzales
3.
tota die faladu a popoine, in cue: bae a fàghere carchi cosa!
Tradutziones
Frantzesu
vermoulure
Ingresu
wormhole
Ispagnolu
carcoma
Italianu
tarlatura
Tedescu
Wurmstich,
Holzmehl.