Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bacínu , nm, nf: bascinu, bassinu, batzina, batzinu Definitzione su sannori, nau in cobertantza: genia de istrégiu po dhue fàere de bisóngiu; si narat fintzes de bodheta, foedhos o cosas de maleducaos Sinònimos e contràrios orinale, orineri, seglieta, vitillu / bassinada Frases prus la móricas, sa batzina, e prus putit! ◊ batzinones chi leant una carra dogni note ndhe prenant chimbe e ses! ◊ in momentos de apretu teniant su bacinu suta de su letu ◊ su bascinu si allogàt in su comodinu 2. buca de luru citirí, chi no bengu a innòi po intèndiri bassinus! Sambenados e Provèrbios smb: Bassinu Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. bacín Tradutziones Frantzesu pot de chambre, jules Ingresu pot (chamber) Ispagnolu orinal Italianu pitale Tedescu Nachttopf, Nachtgeschirr.

ciuculatèra , nf: tziculatera Definitzione istregighedhu po fàere su ciculatu, ma mescamente cussu po fàere su cafei Sinònimos e contràrios cafetera Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chocolatière Ingresu chocolate pot Ispagnolu cafetera Italianu cioccolatièra Tedescu Schokoladenkanne.

crigiólu , nm: crisolu, grigiolu Definitzione genia de istrégiu chi aguantat calore forte meda po iscagiare metallos Frases sos chi amat refinat Deus solu che oro a tota proa in su crisolu ◊ postu in su fogu e sortu in su crisolu ndh'essit piús perfetu Ètimu ctl., spn. cresol, crisol Tradutziones Frantzesu creuset Ingresu melting pot, crucible Ispagnolu crisol Italianu crogiòlo Tedescu Schmelztiegel.

imbaltzài, imbaltzàre , vrb: imbartzare 1, imbratzare Definitzione pònnere in sa bartza, nau mescamente de sa crachina rude chi si ammesturat cun s’abba po dha pòdere impreare po impastu o àteru; pònnere a modhe in abba in bartza o fintzes in paule / i. sos pes de sa robba = fai passai is brebeis in sa bàrcia cun sa mexina po dhas curai de su mali a is peis Sinònimos e contràrios imputare 2, impogiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empoter Ingresu to pot Ispagnolu poner en un pilón Italianu invasare Tedescu in ein Gefäß tun.

imbotàre , vrb: impotai Definitzione pònnere in is botos sa cosa de chistire Ètimu ctl. empotar Tradutziones Frantzesu mettre dans un pot Ingresu to pot Ispagnolu envasar Italianu méttere in vaso, in baràttolo Tedescu in ein Gefäß tun.

pagiólu, pagióru , nm: pajolu, pazolu, paxolu Definitzione genia de padedha de arràmene, larga e a costaos artos; istrégiu de maistos de muru, a costaos artos, prus largu in oros, a un'asa che is carcidas, po pigare impastu trebballandho; parte de una nave ue si ponet su càrrigu Sinònimos e contràrios cardarella, pingiaolu Frases tandho budhias che líscia in su pagiolu!…◊ su pajolu a fora zuchiat unu pódhiche de titibedhu ◊ bufaias a bruncu in sa piscina, bufaias su binu a pagiolu 2. is dotoris mi ant passau de manu in manu coment'e una gofa de barita o unu pajolu de cracina! Sambenados e Provèrbios smb: Paggiolu Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chaudron, chaudière Ingresu pot Ispagnolu perol, caldero Italianu paiòlo, calderèlla Tedescu Kessel.

piberèra , nf: pibirera Definitzione istugighedhu chi si ponet cun píbere a pruine, cun su tapu totu a istampighedhos po lassare calare su píbere a ispergiadura; sa conca o nughe de su prupu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poivrière Ingresu pepper pot Ispagnolu pimentero Italianu pepaiòla Tedescu Pfefferbüchse, Pfeffermühle.

seglièta , nf: sibieta, siglieta, silieta, sillieta Definitzione genia de istrégiu de terra a duas asas po fàere de bisóngiu Sinònimos e contràrios bacinu, orinale, orineri Frases promissas a muntonis, a su mentris chi sa monumentali sillieta si pongat a ispartzinai su fragu ◊ fiat apatau in sa sillieta ◊ nosu a custu dhi naraus su sannori, su cavalleri, su bassinu, sa sibieta… Eh, casi ca no est privilegiau, po nòminis!…(R.Fresia) Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. silleta Tradutziones Frantzesu pot de chambre Ingresu chamber pot Ispagnolu bacín, orinal Italianu vaso da nòtte Tedescu Nachttopf.

sicía 1 , nf Definitzione frore de cada mese, erba de frore, sicia móssia Sinònimos e contràrios bellore, concuda 4, pudibudi Terminologia iscientìfica rba, calendula officinalis Tradutziones Frantzesu souci (bot.) Ingresu pot marigold Ispagnolu caléndula Italianu fiorràncio, calèndola Tedescu Ringelblume.

téstu , nm Definitzione prus che àteru, istrégiu de terra po prantare calecunu frore (ma fintzes genia de sartàina po orrostire castàngia); fundhu de erba Sinònimos e contràrios brasieri, cochecastanza / paltera Frases si fuat acostiada una fémina cun d-unu testu de ollu profumau ◊ pro fàghere che babbu tou, fiore e testu destruia! ◊ dhui at unu testu de gravellus ◊ est unu testu de mairana totu ispistorau ◊ testu modhi de nènniri ◊ píganne su testu ca coghimus castanza! 2. su testu de s'afàbbica dh'apu postu in d-unu bòtu de liàuna Ètimu ltn. testu Tradutziones Frantzesu pot Ingresu vase, pot Ispagnolu tiesto, maceta Italianu vaso Tedescu Vase.