ataconài, ataconàre , vrb: taconare* Definitzione
pònnere su tacone, aconciare is iscarpas; nau in cobertantza, cobèrrere
Sinònimos e contràrios
| ctr.
istaconare
Tradutziones
Frantzesu
changer les talons
Ingresu
to botch shoes
Ispagnolu
remendar los zapatos
Italianu
rabberciare le scarpe
Tedescu
ausbessern.
calcanzíle , nm: carcangili,
carcanzile,
cracagnile Definitzione
sa parte de asegus, in is iscarpas, su giru a inghíriu de su cracàngiu, in pitzu de su tacone, s'ispronera
Sinònimos e contràrios
bracangili
/
cdh. calcagnili
Frases
s'óciu atentu connoschet s'imprenta de unu consumau carcanzile
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
le derrière d'une chaussure
Ingresu
heelside of the shoes
Ispagnolu
talón
Italianu
parte posterióre della scarpa
Tedescu
hinterer Teil des Schuhes.
càrtu , nm: cartzu Definitzione
trastu fatu in forte de bestire a is peis
Sinònimos e contràrios
caltzamenta,
caltzinzu,
cartzadura,
cosignu
Frases
ocannu mi cheret cartu nou, ca sas iscarpas chi tenzo sunt betzas ◊ irveta ca mi vesto sa camisa e mi prendho su cartu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cartigheddu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
chaussure
Ingresu
shoes
Ispagnolu
calzado
Italianu
calzatura,
scarpe
Tedescu
Schuh.
iscrutzài , vrb: isculsare,
iscultzare,
iscurtare 1,
iscurtzare,
scruciai Definitzione
bogare is botas, sa cartzamenta; furare is iscarpas a unu
Sinònimos e contràrios
isbotare
| ctr.
caltare
Frases
no t'iscurtzes ca ti faghet male, a pes nudos! ◊ su pipiu si cratzat e s'iscrutzat ◊ creíndhelu festajolu bene mudadu li ant intimadu de s'iscurtare, ma fit a prantas in terra ◊ a pitzinnu minore mi ant iscurtadu e trobeidu che anzone pro mi che furare su bestiàmine!
2.
si est drommidu e li ant pitzigadu sa brulla de l'iscurtzare ◊ in tempus de gherra segundhu ue fit no faghiat a si fidare cun iscarpas noas, ca l'iscurtzaiant!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
déchausser
Ingresu
to take shoes and socks off
Ispagnolu
descalzar
Italianu
scalzare
Tedescu
Schuhe und Strümpfe ausziehen.