abbuàre , vrb: abbubare,
buare Definitzione
cuare in sa buada, istare o abbarrare coment'e cuaos
Sinònimos e contràrios
abbusare 1,
acuae,
acusciare,
afufai,
ammacionai,
ammagare,
atanai,
atracare,
atupare,
impertusare,
incalancare,
intanae,
intupai,
intuvedhare,
intuzare,
istugiai,
tudai
/
asciuconare
Frases
chie l'ischit ite s'abbubat in sa mente de su poeta in cada mamentu de sa die e de sa note? (G.Piga)
Tradutziones
Frantzesu
se terrer,
se cacher (fig)
Ingresu
to go back
Ispagnolu
esconderse
Italianu
rintanarsi
Tedescu
sich verkriechen.
acobiài, acobilàre , vrb: acoilae,
acoilare,
acoliai,
acoliare,
acubilare,
acugliai,
acuilai,
acuilare,
acuvilare,
aculiai,
aculiare,
cubilare Definitzione
fàere fúrriu, torrare a cuile, a su crocadórgiu, andhare a crocare, fintzes pònnere in su crocadórgiu; istare o pònnere in calecunu logu, aintru, asuta, po si aprigare o cuare; istare in asséliu, firmu, su si apaghiare
Sinònimos e contràrios
acoiletare,
acojai,
acuae,
apatai,
apogiai,
assebiai,
impudhilare
| ctr.
bocare,
essire,
pesare
Frases
iscurtabas sos puzones su sero acubilandhe (P.Mura)◊ furriadorzu de istrias, acoilas bobborrotis e tirpias (L.Loi)◊ sas rúndhines sunt aculiadas in su filu ◊ is pillonedhus fiant acobiaus ◊ su pilloni innòi si acúliat a pausai
2.
furiat pruendu e po no m'isciundi mi seu aculiau ◊ no ia postu menti a babbu a m'aculiai in domu sua is dis de cussa strasura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se coucher,
s'abriter
Ingresu
to return to the fold to go back to sleep to shelter
Ispagnolu
cubilar,
cobijar
Italianu
rientrare nell'ovile,
ritirarsi a dormire,
ripararsi
Tedescu
in den Stall zurückkehren,
schlafengehen,
sich unterstellen.
acojài , vrb: acujai,
acujare Definitzione
nau mescamente de animales, intrare o andhare a si crocare in s'acoiladórgiu; nau de gente (mescamente piciochedhos), asseliare, apartare, cuare
Sinònimos e contràrios
acobiai,
acuae,
cortire,
remonire
| ctr.
essire
Frases
a sa mata dhoi fúrriant is pillonis a dhoi acojai ◊ candu cummentzat a fai frius, sa musca s'acujat aintru de domu ◊ is crucuitus carraxosus trigant a s'acojai
2.
innanti abboghinamos e poi nos acujamos che catedhos ◊ nci fiat una musca… depit èssi acujada: no dha biu prus ◊ sa morti si est acujara apalas de is murus isderrutus de s'arrexoni! ◊ abarrai in domu acujaus, candu cabat su lampu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se coucher
Ingresu
to go back to sleep
Ispagnolu
cubilar,
calmarse
Italianu
ritirarsi a dormire
Tedescu
schlafengehen.
acrodhàre , vrb: aggradhare 1,
aggrodhare Definitzione
intanare, cuare comente faet su grodhe, su margiane, ibertandho a furare ccn. cosa, abbasciare, su si pònnere abbasciaos coment’e po no si fàere a bíere
Sinònimos e contràrios
abbuare,
acuae,
ammacionai,
apatai,
atanai
Frases
si acrodhaiat in d-un'istrintorzu, betaiat sa sanna de su rú a s'anzone colendhe e che lu tiraiat ◊ si est acrodhadu acurtzu a una mata de chessa a fàghere de bisonzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se terrer,
être aux aguets
Ingresu
to go back to one's den,
to lie in wait
Ispagnolu
esconderse,
estar alen acecho
Italianu
rintanarsi,
stare in agguato
Tedescu
sich verkriechen,
auf der Lauer liegen.
atanài , vrb: atanare 1 Definitzione
intrare, cuare in sa tana
Sinònimos e contràrios
abbuare,
abbusare,
acuae,
ammacionai,
ammagare,
atupare,
cuerrai,
impercusinare,
incalancare,
infoxinae,
intanae,
intupai,
intuvedhare,
istichire,
tudai
Frases
in cussu arruaxu si atanant is margianis ◊ su mergiani si est atanau atesu de sa genti
2.
candu s'ant cracau a bombas fuaus atanaus in d-una forada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se terrer,
se cloîtrer
Ingresu
to go back to one's den
Ispagnolu
esconderse en una guarida
Italianu
rintanarsi
Tedescu
sich verkriechen.
furriài , vrb: furriare 1,
furriari,
vorriare Definitzione
mòvere a giradura, girare a un'àtera bandha, de si pòdere o de fàere bíere a un’àtera parte, pònnere su de pitzu a fundhu, su de aintru a fora; betare o orrúere a terra de cosa chi istat coment'e prantada; torrare acoa, fàere torrare acoa una cosa andhandho, una cosa chi ferit; fàere fúrriu, torrare a unu matessi logu, torrare a ue s'istat; andhare contras a ccn., mescamente a chie cumandhat o contat de prus; cricare a ccn. po agiudu, pedire cun apédhiu a unu po calecunu praxere, benefíciu; imbitzare a calecuna cosa, betàresi a furare; cambiare
Sinònimos e contràrios
boltare,
dòrchere,
ghindhare,
girai,
ifurriare,
irbortai,
sciurriai
/
acavacai,
boltulare,
tambulare
/
ghirare,
recoire
/
cambiai,
mudai
Maneras de nàrrere
csn:
furriare che dae balla = torrai acoa, fuiri, lassai a pèrdiri debressi ccn. cosa; furriare de palas = andaisindi; furriare su trugu a una pudha = tirai su tzugu, bociri; furriàresi che gremedha = ischirchinàresi che colora (de su dolore); furriàresi a carchi cosa = furai; furriare su sentidu = ammachiaisí, irbariare; furriàresi a ccn. = (po agiudu), circai agiudu, (po no pònniri menti) arrebbellai; furriai s'istògumu = fàghere a gana mala; furriare manu = (trabballendi) movirisí o trabballai girendi a su contràriu; furriai is fuedhus = istropiare sas peràulas, fàgherelis nàrrere su chi no narant; furriai a unu = cumbíncherelu a carchi cosa, fàghereli cambiare idea; furriai (de sa conca, a unu) = èssere a irbadhinamentu
Frases
furriadiche sa cara no ti ferzat cosa a ogros! ◊ sa peta arrustindhe si depet furriare ◊ so fúrriendhe sas cartzitas a s'ala bona ◊ nci fúrriat sa faci a s'àtara parti ◊ sa domo est prena chi no bi at ube si furriare ◊ femu abarrau fúrria fúrria che una tratalia posta in fogu ◊ candho unu si furriàt sa camba no fut a andhare a su dotore
2.
chi nci fúrrias sa cascita nci arruit totu sa cosa a terra ◊ chi no papu mi nci fúrriu de su fàmini! ◊ si làssinas ti nche fúrriat s'isterju de su late
3.
iseto inoghe, inue giajos tuos furriesint Fenícios e Romanos! (S.Murgia Niola)◊ s'intzeradu fúrriat s'abba ◊ s'atarzu fúrriat fintzas sa balla ◊ cun sa màchina andho a unu tretu largu a furriare ◊ mancu custu frizidore ti fúrriat, a tie! ◊ fúrria sas berbeghes dae su laore ca faghent dannu!
4.
a su noti su pobidhu fúrriat a domu ◊ andàt a giogai cun is amigus e furriàt a tradu ◊ su piciochedhu òrfanu si furriàt in domu de sa sorri
5.
bidet su perígulu, ma no fúrriat: sighit a imbucare! ◊ za coitat furriendhe candho intendhet su prétziu!…◊ candho at intesu su prétziu at furriadu che dae balla!
6.
bollu chi mi perdonis ca mi seu furriada a tui ◊ su malu si fúrriat fintzas a su babbu e a sa mama ◊ sa genti no iscít a si furriai contras a chini tenit sa curpa de nosi fàiri emigrai
7.
si no mi azudas tue a chie mi fúrrio? ◊ domandaus sa miserigórdia de Deus e po èssiri iscurtaus nosi furriaus a Gesugristu
8.
ses istau sempre malu furriannodi a su bestiàmene domau!
9.
est aturada muda coment'e furriada a perda ◊ no mi apu a furriai mancu a dinai, nou! ◊ onzi consolu che lis est furriadu in prantu ◊ si no fúrriat bentu andhamus male ◊ si sunt brighendhe e mi paret chi che la fúrriant a corpos! ◊ custas peràulas che las furriamus in àteras limbas ◊ cussu est unu chi no si lassat furriai
Sambenados e Provèrbios
prb:
su burricu si fúrriat a su majolu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
tourner,
retourner,
s'adresser,
se révolter
Ingresu
to turn (over again),
to address,
to rebel,
to go back
Ispagnolu
revolver,
volcar,
volver atrás,
dirigirse,
sublevarse
Italianu
voltare,
rivoltare,
ribaltare,
svoltare,
tornare indiètro,
rivòlgersi,
ribellarsi,
rivoltarsi,
insórgere
Tedescu
wenden,
zurückkehren,
sich wenden,
sich empören.
intanàe, intanài , vrb: intanare Definitzione
intrare a istare in sa tana, apartare, istare cuau, isserrau (fintzes in logu bastat chi siat)
Sinònimos e contràrios
abbuare,
abbusare 1,
acalare,
aclisare,
acuae,
afufai,
ammagare,
apatai,
atanai,
atupare,
cuerrai,
frànghere,
imbusare,
impercusinare,
infoxinae,
inserrai,
intupai,
intuvedhare,
istichire,
istumponai
Frases
s'intanant in sas tupas ◊ mellus chi t'intanis, margiani, in sa gruta: si mi arruis asuta, s'angioni dha smàrigas! (L.Matta)◊ si est intanadu in d-una gruta candho at ischidu chi lu fint chirchendhe
2.
a Frantzischedhu, candho ghiraiat a bidha, no li piaghiat a s'intanare intro de sos tzilleris
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rentrer dans sa tanière,
se cacher
Ingresu
to go back to one's den,
to hole up
Ispagnolu
esconderse,
encerrarse
Italianu
rintanarsi
Tedescu
sich verkriechen