Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cagiàu , pps, nm, agt: callau, caxau, cazadu Definitzione de cagiare; su late mortu cun su càgiu; nau de css. cosa, chi che dhi est consumada s'abba (es. brodu); nau de logu po sa gente o animales chi dhue funt, chi ndh'est prenu, totu leau, cagiagàgia Sinònimos e contràrios cagliadedhu, pieta / cagiagàgia | ctr. brodosu, isabbisabbi, soltu 2. mi at promintu sa columba de casu dae su primu cazadu 3. su logu est totue cazadu de sordados Terminologia iscientìfica csu Tradutziones Frantzesu lait caillé Ingresu curdled milk Ispagnolu cuajada Italianu latte rappréso, quagliato Tedescu geronnene Milch.

frúa , nf: frue, frughe Definitzione prus che àteru, late cagiau, ma fintzes totu su chi essit de su late: tinnada, colostru, arrescotu, callau, butiru Sinònimos e contràrios cagiau, pieta / giodhu / cdh. fruja Terminologia iscientìfica mng Ètimu ltn. fruge(m) Tradutziones Frantzesu lait caillé Ingresu milk curd Ispagnolu leche cuajada Italianu latte coagulato Tedescu Sauermilch.

pièta , nf: preta 1 Definitzione su late chi si faet cagiau apustis chi dh'ant betau su càgiu po dhu fàere a casu: si narat fintzes de dónni'àtera cosa lícuida candho essit cagiada a bisura de late cun su càgiu (a gheladina) Sinònimos e contràrios cagiau, cagliadedhu, frua, merca 2 Maneras de nàrrere csn: p. bíschida = agriada; p. púrile = apenas fata, durche; preta, pretu ’e sàmbene = gruma 1, lea de sànguini, itl. trómbo; preta ’e fele, de tússiu, de risu = cadha de arrennegu, de tússiu, bentr'e risu; ogru in preta ’e sàmbene= ruju meru Frases bíschida o púrile, sa preta est bona sempre ◊ su late giagadu si mórigat e si dassat fintzas a si mòrrere, o siat fintzas a si fàghere a pieta 2. zughet sos ogros in preta de sàmbene Sambenados e Provèrbios smb: Preta, Pretta Ètimu ctl. (a)pretar Tradutziones Frantzesu caillé, caillot Ingresu curd Ispagnolu cuajada, coágulo Italianu cagliata, coàgulo Tedescu Gerinnen, Gerinnung.