Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbeladinàre , vrb Definitzione fàere a gheladina, cagiare, nau pruschetotu de brodu, sàmbene o cosas deasi Sinònimos e contràrios ammallorai, apiatare, cagiare, giagare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cailler Ingresu to curdle Ispagnolu cuajar Italianu rapprèndere Tedescu gerinnen lassen.

acasàre , vrb Definitzione fàere a casu: si narat de su late candho, coendhodhu, si morit (si càgiat a granighedhos coment’e casu) Sinònimos e contràrios aforratzai, arrecotare, farratzai 1 Terminologia iscientìfica csu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se grumeler Ingresu to congeal Ispagnolu cuajarse Italianu rapprèndersi Tedescu gerinnen.

acepàre , vrb: aceprare Definitzione nau de su sàmbene, fàere a cepa, cagiare Sinònimos e contràrios alleae, apiatare Frases no cretes chi su sàmbene ti acepe, ca malu no lu so!(Budroni) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coaguler Ingresu to coagulate Ispagnolu coagularse Italianu coagularsi (détto del sàngue) Tedescu gerinnen.

acragàre , vrb: cracare* Definitzione pònnere su càgiu in su late, cagiare; nau de su late, cagiare po efetu de su càgiu Sinònimos e contràrios arruspiare, cagiare, giagare, incracare 1, pazare Terminologia iscientìfica pst Tradutziones Frantzesu cailler Ingresu to curdle Ispagnolu cuajar Italianu quagliare Tedescu gerinnen.

aggromàre , vrb: aggrumai, aggrumare, aggrummai, aggrummare Definitzione fàere a crosta, a grumma, a cagiau, pònnere sa crosta; si narat fintzes de arregòllere, pònnere totu impare cosa chi si arregollet, si narat de is abes chi si faent a lómboru o a rumbuloni fora de su casidhu innanti de iscussurare; in cobertantza, sentire arrennegu / turra de aggrumai = istampada, pertunta pro ndhe collire ispruma dae su brou coghindhe peta Sinònimos e contràrios acrostanare, aggrostare, aradhare, ingrumai / abbeladinare, alleae, apiatare, cagiare / aggromerare, aggromeredhare, allomborae, arrombulonai, arromulare / assurtire / afelonare, aggromorare, infelai, renignai 2. sos frades de coro a su persighidu de sa disaura, candho est torradu, li ant aggrumadu una bama ◊ su ciuliru de fai farra lassat passai sa farra prus bianca e assodhit (aggrumat) in mesu sa farra prus oscura ◊ is cuadhos aggrumados ibertant s'isparu po partire ◊ sa gente si est aggrumada totu a inghíriu abbaidandho Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire grumeler, incruster Ingresu to clot, to encrust Ispagnolu formar grumos, encostrar Italianu raggrumare, incrostare Tedescu gerinnen lassen, sich verkrusten.

aggrostàre , vrb Definitzione fàere sa crosta, pígiu grussu de cosa Sinònimos e contràrios acrostanare, aggromare, aradhare, ingrumai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entartrer Ingresu to encrust Ispagnolu incrustarse Italianu aggrommare Tedescu gerinnen.

ammalfudhàre , vrb: ammarfadhare, ammolfodhare, ammarfodhare, ammorfodhare Definitzione fàere a unu marfodhi (grassu), ufrare po maladia; fàere a granighedhos comente faet sa farra, sa símbula; fàere sa cosa a unu martitzu, modhe modhe, po abba o àteru chi at inciupiu, isciusta meda, pudrigada comente faet su frutuàriu Sinònimos e contràrios abbrofodhare, abbruvudhare / abbotzichedhare, aggradheronare / ammartadhare, ammorgodhare 2. est chin sa cara totu ammarfadhada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gonfler, se grumeler Ingresu to swell, to clot Ispagnolu hincharse, emburujarse Italianu gonfiarsi, aggrumarsi Tedescu anschwellen, gerinnen.

ammallorài, ammalloràri , vrb: ammalorai Definitzione nau de su sàmbene, fàere a preta, a lea, cagiare, fàere a marcu druchesau Sinònimos e contràrios abbeladinare, aggromare, apiatare / afidigare, illibrinire Tradutziones Frantzesu se grumeler, coaguler Ingresu to coagulate Ispagnolu cuajar Italianu aggrumarsi, coagulare Tedescu gerinnen.

apiatàre , vrb: apietare, apretare Definitzione fàere a preta, nau de su late, de su sàmbene, cagiare / sàmbene apretadu, apietadu = sànguini callau, aperdau Sinònimos e contràrios abbeladinare, acepare, aggromare, alleae, ammallorai, apedrare, assambellutare, cagiare, giagare Frases su sàmbene de s'animale, candho si coglit, cheret morigadu pro no si apietare Ètimu ctl. (a)pretar Tradutziones Frantzesu faire grumeler, coaguler Ingresu to coagulate Ispagnolu formar grumos, cuajar Italianu raggrumare, coagulare, rapprèndere Tedescu ballen, gerinnen.

apistizonàre , vrb Definitzione fàere a pistizone, a frégula, a granos piticos Sinònimos e contràrios abbotzichedhare, ammoroculare, ammurudhare, apistulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agglutiner en grains Ingresu to clot Ispagnolu formar grumos Italianu aggrumare Tedescu gerinnen.

assambellutàre , vrb rfl Definitzione nau de su sàmbene, su si fàere a lea, cagiau Sinònimos e contràrios apiatare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire grumeler Ingresu to coagulate Ispagnolu coagular Italianu raggrumare Tedescu gerinnen.

cagiàre , vrb: cagliai 1, callai, caxae, cazare Definitzione si narat de cosa brodosa, de late, ógiu, e àteru, chi perdendho abba o perdendho calore (o po àteru) si faet prus tostada; nau foedhandho de unu, si narat in su sensu de si currègere, essire sàbiu, lòmpere a calecunu arresurtau bonu Sinònimos e contràrios abbeladinare, acragare, aggromare, alleae, ammallorai, apedrare, apiatare, belare, giagare, impagnire, pazare / medrare, medrire | ctr. iscagiae, sòlbere Maneras de nàrrere csn: callai a ciorbedhu = essire zudissiosu, sàbiu, cabosu, achistiadu che unu mannu; su cagiau = su callau, preta; cagiare s'ógiu in buca = abbarrare trassidos; cazare una cosa de… = cuguzàrela de…, betàreli carchi cosa a meda, fai callagalla de… Frases in zerru, comente faghet fritu s'ozu ermanu si cazat ◊ cosa lassada a budhire meda si che cazat tropu ◊ custu binu callat in s'unga ◊ su lati si est callau ◊ sa minestra ca fut ghetada de diora si est callada 2. l'at bidu chi a fàghere male no cumbenit, ma no bi cazat etotu ◊ l'ischis chi andhat male a fàghere gai, ma no bi cazas, no! ◊ tue no bi as cazadu: naras isambrúlios, iscabulada! ◊ s'ómini callat a ciorbedhu a corant'annus ◊ totinduna chi est callendi a ciorbedhu… s'ómini torrat a pipiu ◊ cussa cantzone est serbia a fàere cazare sos sentimentos de sa zente ◊ addaghi at intesu sa senténtzia dhi est cagiadu s'ógiu in buca! Sambenados e Provèrbios smb: Callai Ètimu itl. cagliare Tradutziones Frantzesu épaissir, coaguler, se cailler Ingresu to thicken Ispagnolu espesar, condensar Italianu addensare, fare dènso, coagulare, rappigliarsi Tedescu sich verdichten, gerinnen.

giagàre , vrb: giagrare Definitzione betare su giagu (càgiu) a su late; cambiare cumportamentu in su sensu de si currègere, de pònnere conca, de arrexonare; brinchidare / giagare de chervedhos = callai a ciorbedhu, essiri giudisciosu Sinònimos e contràrios abbeladinare, arruspiare, cagiare, ciacare 3, cragare*, pazare Frases ndhe falat sa labia dae sa tríbide, giagat su late e daghi morit l'isfiorit chin sa múriga 2. cussu no giagat mai de chervedhos! 3. ant s'aera in pag'ora oscuradu niedhas nues, in su firmamentu giagat su lampu: in cussu mamentu paret su mundhu de fogu allumadu (P.Sulis) Tradutziones Frantzesu cailler Ingresu to curdle Ispagnolu cuajar Italianu quagliare Tedescu gerinnen.

pièta , nf: preta 1 Definitzione su late chi si faet cagiau apustis chi dh'ant betau su càgiu po dhu fàere a casu: si narat fintzes de dónni'àtera cosa lícuida candho essit cagiada a bisura de late cun su càgiu (a gheladina) Sinònimos e contràrios cagiau, cagliadedhu, frua, merca 2 Maneras de nàrrere csn: p. bíschida = agriada; p. púrile = apenas fata, durche; preta, pretu ’e sàmbene = gruma 1, lea de sànguini, itl. trómbo; preta ’e fele, de tússiu, de risu = cadha de arrennegu, de tússiu, bentr'e risu; ogru in preta ’e sàmbene= ruju meru Frases bíschida o púrile, sa preta est bona sempre ◊ su late giagadu si mórigat e si dassat fintzas a si mòrrere, o siat fintzas a si fàghere a pieta 2. zughet sos ogros in preta de sàmbene Sambenados e Provèrbios smb: Preta, Pretta Ètimu ctl. (a)pretar Tradutziones Frantzesu caillé, caillot Ingresu curd Ispagnolu cuajada, coágulo Italianu cagliata, coàgulo Tedescu Gerinnen, Gerinnung.