Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
desacàtu , nm: disacatu Definitzione
male o dannu mannu siat a gente o a cosas / no tènniri d. de ccn. cosa = no ndh'àere ispreu, no fàghere contu de carchi dannu
Sinònimos e contràrios
bisorruta,
cífiri,
dannu,
dirrascu,
dissàntara,
isciacu,
iscràsamu,
istràssia,
sciàsciu
Frases
disacatu faladu in domo mia, a tènnere cussa pisedha ràida! ◊ su mercante est in timoria chi li sutzedat carchi disacatu ◊ su l'arrestare cheret nàrrere chi at fatu carchi disacatu ◊ sa gherra fachet disacatos de cosas e de zente ◊ chentu bardaneris intrant in bidha a fàghere bardana: unu degógliu, unu disacatu!
Ètimu
spn.
desacado
Tradutziones
Frantzesu
catastrophe,
désastre
Ingresu
disaster,
misdeed
Ispagnolu
desastre
Italianu
disastro,
misfatto
Tedescu
Katastrophe.
disastrúra , nf Definitzione
dannu mannu, a mal'istropiadura, a meda
Sinònimos e contràrios
arruinu 1,
biseltru,
derruta,
desacatu,
destrossa,
sderrocu,
sderrota,
sderruimentu
/
cdh. disciarra
Frases
sas feras, pro sa sarda disastrura, e sas aes de sa mal'aura, istrias, toncas, faghent su teu a s'úrulu mortale (P.Casu)
Tradutziones
Frantzesu
désastre
Ingresu
disaster
Ispagnolu
desastre
Italianu
disastro
Tedescu
Katastrophe.
istrònscia , nf, nm: istròscia,
istrósciu 1,
istrossa,
istróssia,
strossa Definitzione
dannu meda chi orroinat totu; in cobertantza si narat de chie si movet chentza crabbu e faet dannu
Sinònimos e contràrios
arruinu,
derruta,
desacatu,
destrossa,
sderrocu,
sderrota,
sderruimentu
/
bròmbulu,
igenillau,
ildeoltu,
ilgrabbuladu,
isocu,
istramu
/
cdh. scimpiatu
Maneras de nàrrere
csn:
a istròscia = a meda, aira; istrònscia, istrósciu de abba = dellúbbiu; cannonare a istròscia
Frases
sunt carrendhe abba a sos sididos in custa istrossa de annada ◊ pro donzi note de istròscia bi at un'avréschida de paghe (G.Maieli)◊ a su póveru no li mancat istrossas ◊ Cristos nos at sarvadu de s'istrossa eterna ◊ bei ndh'at bonos ma, si no sunt bene bidos, custos amministradores lis dant istròscia
2.
istrossa, ue pones manu tue faghes dannu! ◊ istrossa, t'iscollas in su paris netu!
3.
s'istròscia de sa zente chi benit onzi annu a sa festa?!…◊ at cumentzau a proi a istrossa e mi seu totu isciustu
Ètimu
itl.
stroscia
Tradutziones
Frantzesu
catastrophe,
désastre,
tempête
Ingresu
disaster,
storm
Ispagnolu
desastre,
manos de mantequilla
Italianu
disastro,
bufèra,
fracassóne
Tedescu
schweres Unglück,
Sturm,
Lärmmacher.
sagúra , nf Definitzione
dannu mannu; figumorisca créschia aintru de sa tàula (ficu murisca de s., mustaciolu, marighedha)/ de mala s. = pro irmarru, dannu fatu po farta de atentzione, chentza chu bòllere
Sinònimos e contràrios
calama,
destrossa,
digràtzia,
disdícia,
sciacu
Frases
nois sichimus, no bi at de pèrdere sa die pro cussa sagura
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
catastrophe
Ingresu
disaster
Ispagnolu
desgracia,
desastre
Italianu
sciagura
Tedescu
Unglück.