Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

catàstrofe , nf Definitzione dannu a mal'istropiadura, mannu meda, de fàere disacatu a gente e cosa meda Sinònimos e contràrios arruinu, derruta, desacatu, destrossa, disastru, sderrocu, sderrota, sderruimentu Terminologia iscientìfica Tradutziones Frantzesu catastrophe Ingresu disaster Ispagnolu catástrofe Italianu catàstrofe Tedescu Katastrophe.

desacàtu , nm: disacatu Definitzione male o dannu mannu siat a gente o a cosas / no tènniri d. de ccn. cosa = no ndh'àere ispreu, no fàghere contu de carchi dannu Sinònimos e contràrios bisorruta, cífiri, dannu, dirrascu, dissàntara, isciacu, iscràsamu, istràssia, sciàsciu Frases disacatu faladu in domo mia, a tènnere cussa pisedha ràida! ◊ su mercante est in timoria chi li sutzedat carchi disacatu ◊ su l'arrestare cheret nàrrere chi at fatu carchi disacatu ◊ sa gherra fachet disacatos de cosas e de zente ◊ chentu bardaneris intrant in bidha a fàghere bardana: unu degógliu, unu disacatu! Ètimu spn. desacado Tradutziones Frantzesu catastrophe, désastre Ingresu disaster, misdeed Ispagnolu desastre Italianu disastro, misfatto Tedescu Katastrophe.

disagúra , nf: disaura Definitzione dannu o male mannu / fàghere una cosa pro d. = chentza de dh'èssiri bófia Sinònimos e contràrios dannu, dibbarda, difortuna, digràtzia, isagura, malaura | ctr. foltuna Frases tanta disaura lutos che giughiat a dogni ala (A.Dettori)◊ ite disaura: mi ndhe at bogadu sa dente sana! ◊ cussu puzone de sa disaura mi cheriat ispínghere prus a s'isventura (B.Mureddu)◊ naschire òrfanu est una disaura ◊ sa pessone chi no at grabbu cun sos fizos e cun sa muzere est disaura! ◊ mai torret cussa disaura de fàmine! 2. mi ant dau un'ispinta pro disagura, chene lu chèrrere Tradutziones Frantzesu malheur Ingresu disaster, misfortune Ispagnolu desgracia Italianu sciagura, sventura Tedescu Unglücksfall.

disastrúra , nf Definitzione dannu mannu, a mal'istropiadura, a meda Sinònimos e contràrios arruinu 1, biseltru, derruta, desacatu, destrossa, sderrocu, sderrota, sderruimentu / cdh. disciarra Frases sas feras, pro sa sarda disastrura, e sas aes de sa mal'aura, istrias, toncas, faghent su teu a s'úrulu mortale (P.Casu) Tradutziones Frantzesu désastre Ingresu disaster Ispagnolu desastre Italianu disastro Tedescu Katastrophe.

isdróbbu , nm: istorbu, istrobbu, storbu Definitzione cosa chi faet pèrdere tempus, giaet ifadu, impedit e no lassat fàere; dannu, male, dificurtade Sinònimos e contràrios ilbiu, impedu, irbortu, scroebba / impedhitzu | ctr. agiudu Maneras de nàrrere csn: i. de Deu = destrossa manna chi faghet su tempus, itl. calamità naturale; salvu istrobbu = si no cumbinat carchi irbortu o cosa in contràriu Frases ello ite, istrobbu as tentu chi as istentatu? ◊ apeit istrobbu e no poteit bènnere ◊ beneitu apo a chie at postu istrobbos e irbortos ◊ ghetamus sas curpas a chie at postu istrobbos ◊ si no mi boit, ge abarru pagu a dha troci s'istrobbu! Sambenados e Provèrbios prb: chie no istrobbat, istrobbu no cheret Ètimu spn. estorbo Tradutziones Frantzesu dérangement, obstacle, calamité, complication Ingresu trouble, complication, hindrance, disaster Ispagnolu molestia, tropiezo, catástrofe Italianu disturbo, intòppo, complicazióne, calamità Tedescu Störung, Hindernis, Schwierigkeit, Unheil.

istrònscia , nf, nm: istròscia, istrósciu 1, istrossa, istróssia, strossa Definitzione dannu meda chi orroinat totu; in cobertantza si narat de chie si movet chentza crabbu e faet dannu Sinònimos e contràrios arruinu, derruta, desacatu, destrossa, sderrocu, sderrota, sderruimentu / bròmbulu, igenillau, ildeoltu, ilgrabbuladu, isocu, istramu / cdh. scimpiatu Maneras de nàrrere csn: a istròscia = a meda, aira; istrònscia, istrósciu de abba = dellúbbiu; cannonare a istròscia Frases sunt carrendhe abba a sos sididos in custa istrossa de annada ◊ pro donzi note de istròscia bi at un'avréschida de paghe (G.Maieli)◊ a su póveru no li mancat istrossas ◊ Cristos nos at sarvadu de s'istrossa eterna ◊ bei ndh'at bonos ma, si no sunt bene bidos, custos amministradores lis dant istròscia 2. istrossa, ue pones manu tue faghes dannu! ◊ istrossa, t'iscollas in su paris netu! 3. s'istròscia de sa zente chi benit onzi annu a sa festa?!…◊ at cumentzau a proi a istrossa e mi seu totu isciustu Ètimu itl. stroscia Tradutziones Frantzesu catastrophe, désastre, tempête Ingresu disaster, storm Ispagnolu desastre, manos de mantequilla Italianu disastro, bufèra, fracassóne Tedescu schweres Unglück, Sturm, Lärmmacher.

sagúra , nf Definitzione dannu mannu; figumorisca créschia aintru de sa tàula (ficu murisca de s., mustaciolu, marighedha)/ de mala s. = pro irmarru, dannu fatu po farta de atentzione, chentza chu bòllere Sinònimos e contràrios calama, destrossa, digràtzia, disdícia, sciacu Frases nois sichimus, no bi at de pèrdere sa die pro cussa sagura Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu catastrophe Ingresu disaster Ispagnolu desgracia, desastre Italianu sciagura Tedescu Unglück.

«« Torra a chircare