iscuncórdia , nf Definitzione su èssere iscuncordu, nau de gente o de cosas (fintzes de aina po sonare), su no torrare paris / essiri a i. = segare s'acordu; èssiri a i. = a iscórriu, in malas Sinònimos e contràrios disacórdiu, scórriu | ctr. cuncódria Tradutziones Frantzesu discordance Ingresu dissonance, discordance Ispagnolu disonancia, desacuerdo Italianu dissonanza Tedescu Unstimmigkeit.