abbumbàdu , pps, agt: abbumbatu,
abbumbau Definitzione
de abbumbare; chi est inciupau, abbumbau de ccn. cosa fata a suspidura (abba, binu, àteru)
Sinònimos e contràrios
mascadu,
satzau,
unfrau
2.
est totu su logu abbumbadu de abba
Tradutziones
Frantzesu
imbibé
Ingresu
soaked
Ispagnolu
empapado,
impregnado
Italianu
imbevuto
Tedescu
getränkt.
abbúrbiu , avb: búrbiu Definitzione
a búrbiu = colagola, càrrigu
Sinònimos e contràrios
bràdinu,
inciupidu,
tilchiatílchia,
tiritiri,
triciatrícia
Frases
zuchet su collete de sa camisa abbúrbiu de abba ◊ zira zira, in su mese de agustu, fit abbúrbiu de sudore e s'est postu a pasare ◊ càmbiati sos pinzos, sinono ndhe as a imbèrghere oramala, abbúrbiu comente ses!
2.
abbúrbiu de dolores, m'isto a sàgada, presoneri de unu cras chene isetu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pourri (fig)
Ingresu
soaked
Ispagnolu
mojado,
empapado
Italianu
màdido,
inzuppato
Tedescu
gebadet,
getränkt.
atríciu , agt Definitzione
isciustu colagola, a una murca
Sinònimos e contràrios
abbúrbiu,
bràdinu,
ifustu,
tilchiatílchia,
tiritiri
| ctr.
assutu,
sciutu
Frases
sos cadhos funt atrícios de suore ◊ su pastore est atríciu: donzi pilu isgutat abba a càntaru! ◊ est cun sas bestes atrícias ◊ zughiat sa camija tota atrícia de matéria
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
imbibé
Ingresu
dripped
Ispagnolu
empapado
Italianu
infarcito (d'àcqua)
Tedescu
triefend.
cobagòba , avb: colagola Definitzione
nau de cosa isciusta meda, chi est perdendho s'abba, iscolandho; nau de istrégiu, chi est totu istampau
Sinònimos e contràrios
batíssia,
conacona,
tilchiatílchia,
tiritiri
Frases
seu sudau colagola ◊ portu su nasu colagola
2.
li at fatu a puntolzu totugantu su colzu che unu ratagasu colagola!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trempé
Ingresu
soaked
Ispagnolu
mojado,
empapado
Italianu
fràdicio,
intriso
Tedescu
durchnäßt.
ifústu , pps, agt: infustu,
infusu Definitzione
de ifúndhere; chi dhi at fertu o ant betau abba / i. che istratzu samunadu = tirchiatírchia, colagola
Sinònimos e contràrios
abbugnadu,
afoxau,
inciustu,
sciustu
| ctr.
asciutu,
asciugu,
sicu
Frases
fit proindhe, fimus chentza paracu e nos semus totu ifustos ◊ cuss'abba mi at ifustu
2.
paries ifustos de su sudore chi bos est falandhe ◊ su èssere goi ifusta s'istrada cheret nàrrere chi inoghe che at próidu de pagu
Tradutziones
Frantzesu
mouillé
Ingresu
wet
Ispagnolu
mojado,
empapado
Italianu
bagnato,
intriso
Tedescu
durchnäßt,
naß.
infradhocàu , pps, agt Definitzione
de infradhocai; chi est totu fradhocu, nau in su sensu de totu isciustu, isciustu colagola
Tradutziones
Frantzesu
trempé
Ingresu
soaked
Ispagnolu
empapado
Italianu
fràdicio
Tedescu
durchnäßt.
tilchiatílchia , avb: atrichiatríchia,
tilciatílcia,
tirchiatírchia,
trichiatríchia,
tzerchiatzérchia Definitzione
chi est totu a tílcias, tilciulone, isciustu meda, che betau a mare, po abba chi proet o fintzes de suore: èssere colagola, istidhigandho
Sinònimos e contràrios
atriciatrícia,
batíssia,
cobagoba,
conacona,
telcitelci,
tiritiri
/
larilari
Frases
no bi aiat logu de mi apozare e s'abba mi at fatu trichiatríchia (G.Ruju)◊ tzapendhe mi so fatu tirchiatírchia de suore: no zughia unu pizu assutu ◊ gighet sa bestimenta tilciatílcia de suore
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trempé
Ingresu
drenched
Ispagnolu
empapado
Italianu
zuppo
Tedescu
durchnäßt.
triciatrícia , avb: atriciatrícia* Definitzione
isciustu meda, chentza una trama asciuta
Sinònimos e contràrios
cobagoba,
tilchiatílchia,
tiritiri
Frases
che li faleit subra un'isterzu de abba e recueit a domo triciatrícia ◊ a foltza de giogare in su nie giughia sos botes infustos triciatrícia
Tradutziones
Frantzesu
trempé,
moite
Ingresu
soaked
Ispagnolu
empapado,
calado
Italianu
fràdicio,
màdido
Tedescu
durchnäßt.