Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

frénu , nm Definitzione aparíciu po abbrandhare s'andhadura de una màchina, de un'animale o àteru; régula po cuncordare unu cumportamentu prus giuditziosu / frenedhu = me is gecas, acàpiu po dhas aguantai serradas Sinònimos e contràrios bríglia, murrabi / macànica, maltinica 1, martingala Maneras de nàrrere csn: pigai o bogai su frenu, tirai, abbambiai su frenu; a f. bàmbulu, sciagu = cun su frenu lassadu lenu; tenni a ccn. a f. modhi, sciagu = cun tropu libbertade, pagu annestru Frases in sa pénnita sa moto aiat picatu a cúrrere e Matzeu li aiat illascatu sos frenos ◊ portaus is frenus tiraus e is arrodas no girant ◊ fatuvatu ghetat una boxi su gavoesu chi bendit frenus e crabistus ◊ Minnia castiàt a innantis istringendu forti is frenus de su cuadhu Ètimu ltn. frenum Tradutziones Frantzesu frein, bride Ingresu brake, bridle Ispagnolu freno, rienda Italianu fréno, brìglia Tedescu Bremse, Zügel.

infrenaméntu , nm Definitzione su infrenai; tupamentu a nàrigas Sinònimos e contràrios afrenamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bridage, brides Ingresu harnessing Ispagnolu freno Italianu imbrigliatura Tedescu Zäumen.

macànica , nf: mecànica, matànica Definitzione genia de frenu de is carros e fintzes una genia de manúbbriu po ghiare su cadhinu, giogandho; parte de s'isciéntzia física chi istúdiat su movimentu o su istare de is cosas; totu su chi pertocat su funtzionamentu de is màchinas / zai l'apo cumpresa sa macànica! = apo cumpresu coment'est fatu, comente funtzionat Sinònimos e contràrios frenu, maltinica 1, martingala Frases aiat imparatu a manitzare sa mecànica canno su carru fit in pénnita e tropu gàrriu ◊ giraia sas carrelas cun su cricu a macànica Ètimu itl.p mecànica Tradutziones Frantzesu mécanique, mécanisme Ingresu mechanics, mechanism Ispagnolu freno, torno, mecánica Italianu meccànica Tedescu (Wagenbremse), Mechanik, Getriebe, Mechanismus.