cavanàle , nm Definitzione una parte de su frenu chi si ponet a s'animale, intrau in conca e in murros, sa chi calat in su càvanu o canterzu Sinònimos e contràrios canterzale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu montant de frein Ingresu cheek-strap Ispagnolu quijera Italianu sguancia del fréno Tedescu Backenstück.
filète , nm: filetu Definitzione genia de filighedhu, mescamente de carre in d-unos cantu arremos de sa carena (es. limba, natura de s'ómine); fune de cannau fata de funes bècias, ma fintzes sa codriola chi si faet cun sa pramma de iscovas (s'imbodhigat a istrintu in su tanaxi); foedhandho de petza, anguidha o orrugu longu de prupa ororu de s’ischina, in s’ispinu de un’animale / tènnere a unu a f. = lassai a unu cun pagu cosa po papai Sinònimos e contràrios mustela / restiga 1 2. ciu Perinu fiat sempri fendi iscovas e a nosu piciochedhus si ponera a iscarrai, a fai filetu, a pulí prama ◊ ant acapiau sa cibudha a matzus cun su filetu Terminologia iscientìfica crn Ètimu itl., ctl. filetto, filet Tradutziones Frantzesu filet, frein Ingresu fraenum Ispagnolu frenillo Italianu frènulo Tedescu Bändchen.
frenàda , nf Definitzione su frenare, sa firmada chi si faet frenandho, fintzes singiale in terra de comente si est frenau Frases at fatu una frenada, cussa màchina, chi at lassadu fintzas sas sinzas de sas gommas in terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de frein Ingresu braking Ispagnolu frenazo Italianu frenata Tedescu Bremsen.
frénu , nm Definitzione aparíciu po abbrandhare s'andhadura de una màchina, de un'animale o àteru; régula po cuncordare unu cumportamentu prus giuditziosu / frenedhu = me is gecas, acàpiu po dhas aguantai serradas Sinònimos e contràrios bríglia, murrabi / macànica, maltinica 1, martingala Maneras de nàrrere csn: pigai o bogai su frenu, tirai, abbambiai su frenu; a f. bàmbulu, sciagu = cun su frenu lassadu lenu; tenni a ccn. a f. modhi, sciagu = cun tropu libbertade, pagu annestru Frases in sa pénnita sa moto aiat picatu a cúrrere e Matzeu li aiat illascatu sos frenos ◊ portaus is frenus tiraus e is arrodas no girant ◊ fatuvatu ghetat una boxi su gavoesu chi bendit frenus e crabistus ◊ Minnia castiàt a innantis istringendu forti is frenus de su cuadhu Ètimu ltn. frenum Tradutziones Frantzesu frein, bride Ingresu brake, bridle Ispagnolu freno, rienda Italianu fréno, brìglia Tedescu Bremse, Zügel.
irfrenàre , vrb: isfrenare Definitzione pigare e trantzire, lassare andhare su frenu; istare, andhare, fàere chentza régula, coment'e chentza frenos Sinònimos e contràrios | ctr. frenae Tradutziones Frantzesu ôter le frein Ingresu to release the brake on Ispagnolu desatar Italianu sfrenare Tedescu die Bremse lösen, entfesseln.
regrésciu, regréssia, regréssu , nm, nf Definitzione genia de bregúngia, de duritu, chi po arrespetu o àteru consígiat a unu de fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios dobidori, recatamentu, refrenu Frases su malu fàchere creschet cada die e no bi at regréssia ◊ atatamacàndhesi bi ndhe at medas chene regréssia e a fatza de sola ◊ candho babbu e mama perdent su podere s'umanidade no at prus regréssia ◊ sos pitzinnos si ghetant chei sa musca a su mele e comintzant a carabbatare chene regrésciu perunu cantu prus recatu podent! (M.Gattu Soddu)◊ zente chentza regressu est sa càusa de sos disabios Tradutziones Frantzesu frein, retenue Ingresu qualm, restraint Ispagnolu miramiento, recato Italianu rèmora, ritégno Tedescu Schamgefühl.
trancaíllu , nm Sinònimos e contràrios impedu / dobidori, duritu Tradutziones Frantzesu empêchement, frein Ingresu impediment Ispagnolu obstáculo, estorbo Italianu impediménto, rèmora Tedescu Hindernis.