Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
cadhóciu , agt: cadhossu,
cadhotu,
cadhotzo,
cadhotzu,
chidhotzu Definitzione
chi istat sèmpere totu brutu, prenu de brutesa
Sinònimos e contràrios
brudhuinu,
butzinosu,
cadhàniu,
cadrangiosu,
grotzarju,
imbrutajolu,
lurtinosu,
mughedhosu,
mugosu,
pingosu,
sodrigosu,
tetulàciu
/
brutu
| ctr.
límpiu,
netu
Frases
cussa est una fémmina cadhòcia, sempri cun su fentallicu brutu, totu a màrcias biancas ◊ seu cadhotzu: no dha bis cantu brutesa dhoi portu in peis cun su pruini de sa bia? ◊ no fatzas sa santica, ca ses cadhotza e lègia!
Tradutziones
Frantzesu
souillé
Ingresu
dirty person
Ispagnolu
sucio,
mugriento
Italianu
abitualménte lórdo,
sùdicio
Tedescu
dreckig.
cadrangiósu , agt: cardagnosu,
cardangiosu Definitzione
chi portat cardíngiu, cadranza, muga, brutesa
Sinònimos e contràrios
brudhuinu,
butzinosu,
cacantzinu,
cadhàniu,
cadhóciu,
catragnadu,
grotzarju,
lorinosu,
massautu,
mugosu,
sodrigosu,
tetulàciu
| ctr.
límpiu,
netu
Frases
cadrangiosu trebutzeri, presumiu, bantaxeri, bellu acabbu iat a fai cussa fémina cun issu!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
malpropre
Ingresu
filthy person
Ispagnolu
sucio,
mugriento
Italianu
sudicióne
Tedescu
schmutzig.
lorinósu , agt Definitzione
chi est totu lórinu, brutu meda, mescamente in su sensu chi acostumat a istare brutu
Sinònimos e contràrios
brudhuinu,
cacantzinu,
cadhóciu,
cadrangiosu,
lerisonu,
lorinatzu,
lurtinosu,
massautu,
mughedhosu,
pingosu,
sodrigosu,
tetulàciu
| ctr.
límpiu,
netu
Frases
sunt lorinosas cant'eo no fentomo (G.A.Cossu)
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
salopard,
cochon
Ingresu
dirty person
Ispagnolu
sucio,
mugriento
Italianu
sudicióne
Tedescu
Schmutzfink.
losingiósu , agt: lughinzosu,
luxingiosu Definitzione
chi est totu brutu, fintzes lúghidu de sa brutesa
Sinònimos e contràrios
allosingiau,
brutu,
cariedhadu,
lórinu,
pinghinosu,
tetulàciu,
untinosu
| ctr.
límpiu,
netu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sale,
crasseux,
graisseux
Ingresu
filthy
Ispagnolu
sucio,
mugriento
Italianu
sùdicio,
bisunto
Tedescu
schmutzig.
mugósu , agt, nm Definitzione
chi o chie istat sèmpere totu brutu, prenu de muga
Sinònimos e contràrios
butzinosu,
cadhàniu,
cadhóciu,
cadrangiosu,
lortzorosu,
lurtinosu,
massautu,
pingosu,
sodrigosu
Frases
mugosu, bogadichela cussa camisa bruta!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
d'une saleté dégoûtante,
crasseux,
sale (fig.),
sordide
Ingresu
dirty (person)
Ispagnolu
sucio,
mugriento
Italianu
sózzo
Tedescu
schmutzig,
schmutziger Mensch.
sodrigósu , agt, nm: soldigosu,
sordigosu Definitzione
chi est totu sodri, muga, brutesa
Sinònimos e contràrios
butzinosu,
cadhóciu,
cadrangiosu,
lodhancu,
lórinu,
mughedhosu,
mugosu
Frases
po su sordigosu, mellus arremédiu de s'abba e sabone no nd'at
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
crasseux
Ingresu
dirty (person)
Ispagnolu
mugriento
Italianu
lùrido,
sózzo
Tedescu
schmutzig.