allupaguàdhu 3 , nm Definitzione
genia de erba linnosa, coa de gatu o fintzes strapudhu de cani, bona po tínghere orrobba in colore grogo
Sinònimos e contràrios
reseda
Terminologia iscientìfica
rbl, Reseda alba
Tradutziones
Frantzesu
réséda blanc
Ingresu
white mignonette
Ispagnolu
hopo de zorra
Italianu
resèda bianca
Tedescu
weisser Wau.
calítza , nf: callitza,
galitza Definitzione
margiane fémina
Sinònimos e contràrios
fraícia
Terminologia iscientìfica
anar
Tradutziones
Frantzesu
renarde
Ingresu
vixen
Ispagnolu
zorra
Italianu
vólpe fémmina
Tedescu
Fuchsweibchen.
fraícia , nf: fraitza Definitzione
capacidade de pigare s'àteru a ingannu; in cobertantza, su margiane fémina
Sinònimos e contràrios
abbisu 1,
arrusa,
astrúscia,
imbentu,
magna,
malesa,
malíscia,
transa
/
calitza
Terminologia iscientìfica
anar
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ruse,
renarde
Ingresu
cunning,
vixen
Ispagnolu
astucia,
zorra
Italianu
furberìa,
vólpe fémmina
Tedescu
Verschlagenheit,
Fuchsweibchen.
ifegàre , vrb: irfecare,
iscegiai,
isfegare,
sfegiai Definitzione
cambiare su binu a un'àtera carrada po no dhu lassare in sa feghe; isturdire s’imbriaghera, caciare su binu bufau
Sinònimos e contràrios
ilbarulire,
ismarmire,
scexiai
/
bombitai,
caciae
Frases
su binu fit ispetziale e babbu, pustis de l'àere ifegadu, lu poniat in ampullas e carradellos minores ◊ a primos de su mese de nadale ilfegant su binu, sa prima bolta
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cuver son vin
Ingresu
to get over one's drunkenness
Ispagnolu
desollar,
dormir el vino (la zorra,
el lobo)
Italianu
smaltire la sbòrnia
Tedescu
den Rausch ausschlafen.