duruddúru , nm Definitzione duru duru, genia de foedhu chi si narat a càntigu / cantare a d. Sinònimos e contràrios dudhurudhuru Frases cantare a durudduru ◊ durudduru durusedhu, sas campanas de Castedhu las sonant a su manzanu! ◊ ballamus cudhu antigu durudduru ◊ a durudduru, tzia Mariola, che li at boladu su culu su bentu… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cantilène Ingresu singsong Ispagnolu cantilena Italianu cantilèna Tedescu eine Geleiersorte.
imbalabipíus , nm: imballabipius Definitzione filatéria, murmutu o càntigu po asseliare o istentare is pipios Sinònimos e contràrios imbalaimbala Frases - Ita portais? - Unu crabu mortu! - Chini dh'at mortu? - Su babbu etotu! - Ita dhi at giau? - Unu bòi iscorrau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rengaine Ingresu rigmarole Ispagnolu cantinela, canción de cuna Italianu cantilèna, filastròcca Tedescu Kantilene, Kinderreim.
marmútu , nm: mulmutu, murmutu Definitzione genia de moida sighia (fintzes cantighedhu) Sinònimos e contràrios ammuinamentu, aroroju, mummúchiu, mummuju / iscantaritzu Frases e acolla, s'abe, a marmutu a marmutu! ◊ su murmutu de su ribu ◊ cantaiat a murmutu poesias improvisadas ◊ agabbamila cun custu murmutu, ca so a dolore de conca! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu murmure, cantilène Ingresu murmur Ispagnolu murmullo, cantinela Italianu mormorìo, cantilèna Tedescu Stimmengewirr, Rauschen, Kantilene.
tàja , nf: tasa, taxa Definitzione mutu, mescamente genia de càntigu longu e ifadosu (e si narat fintzes de ballu); fintzes boghe de animale / bufare a tasas = bufare a bucadas, a ingullidas mannas Sinònimos e contràrios mutete / càntara 1, laredha, mémula Frases cantat mutos, tajas e cantones ◊ su telàrgiu sonat comment'e un'òrgunu acumpangendu sa tasa de sa tessidora 2. su rusingiolu fait sa tasa ◊ is columbus funt faendu sa tasa Tradutziones Frantzesu rengaine Ingresu singsong Ispagnolu cantinela Italianu cantilèna Tedescu Kantilene.