Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
chepàre, chepàri , avb Definitzione
che pare = cant'e pare, totunu, de su matessi andhare o mannària: segundhu comente si narat, bolet nàrrere méngius, chi no faet mancu a dhu pònnere apare ca est de seguru prus o méngius / est totu chepare = est totunu, uguale
Sinònimos e contràrios
aguale,
cabale,
ténticu
| ctr.
diferente
Frases
de fronte a sa morte semus totugantos chepare ◊ no est mai chepare: una die est gai e una die est goi ◊ in totaganta s'ísula sunt sas usàntzias guasi chepare ◊ Deus ti diat donos chi in logu no ndhe apat totu chepare bonos! ◊ sas féminas de oe sunt chepare cun sos ómines ◊ maigantas àteras cosas, chepari bellas, sunt andhadas pérdidas ◊ chepare pro ambos cheret su contivizu!
2.
totu chepare a fàghere goi!…◊ chepare trancuillu fia istadu, si aia fatu gai!…◊ chepare menzus ti ndhe fis bidu, si aias zutu cabu!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pareil,
semblable,
identique
Ingresu
similar,
identical
Ispagnolu
idéntico
Italianu
sìmile,
idèntico
Tedescu
ähnlich,
identisch.
totúnu , agt Definitzione
chi est totu unu, totu che pare, nau cun duos significaos diferentes segundhu comente si faet sa boghe ponendho apare duas cosas: a) chi no dhue at peruna diferéntzia, nau fintzes in su sensu de pèrpere, totu pínnigu parívile, b) chi est meda méngius (ma cun custu significau si narat in cuménciu de sa fràsia)
Sinònimos e contràrios
matessi
/
pèrpere
/
menzus
Frases
custu est totunu de cussu ◊ totunu su cumassu, totunu su pesu ◊ custa fémmina portiat sa gunnedha totuna cun sa de un'àtera ◊ oi su celu est bellu asulu de totunu colori ◊ is frades dromiant in totunu letu ◊ a medas, anzone o boe domau lis parent totunu!
2.
ello no cherzo cussu: totunu, custu!…◊ totunu a fàghere goi!…◊ totunu in s'ierru!…◊ totunu a marrai e a bendi in butega!…◊ chi ti nci portat, fuidí: totuna cosa est, innòi! ◊ totunu is istradas nostras!…◊ custu lati parit àcua: totunu su lati de brebei!…
Tradutziones
Frantzesu
identique
Ingresu
identical
Ispagnolu
idéntico
Italianu
idèntico
Tedescu
identisch.