Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aixèdha , nf Sinònimos e contràrios aleta Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu nageoire Ingresu fin Ispagnolu aleta Italianu pinna del pésce Tedescu Flosse.

bannèra , nf Definitzione genia de pische de mare longu unu mesu metro, in colore orrubiastu, portat sa pinna totu pínniga asuba e asuta Terminologia iscientìfica psc, cepola rubescens Ètimu itl. bannera Tradutziones Frantzesu cépole commune Ingresu red bandfish Ispagnolu cepola Italianu cèpola o pésce nastro Tedescu Bandfisch (roter).

capòne 1, capòni , nm Definitzione una genia de pische de mare, una calidade de iscrópula orrúbia Frases ammisturu prupu, sépia cun pagellu, gallinetas cun sorellu, vacas, òrgunus, caponis, mumungionis… Sambenados e Provèrbios smb: Capponi Terminologia iscientìfica psc, lepidotrigla cavillone, trigla lucerna, t. lyra, aspitrigla obscura, a. cuculus, eutrigla gurnandus, trigloporus lastoviza Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu trigle Ingresu swallow-fish Ispagnolu cabete, golondrina de mar, bejel, rubio Italianu pésce cappóne Tedescu Meersau.

cúcu 2 , nm Definitzione una genia de pische de mare chi faet abbitu in su fundhu, ue si cuat asuta de s'arena Sinònimos e contràrios papagóciula Terminologia iscientìfica psc, uranoscopus scaber Ètimu itl.s cuccu Tradutziones Frantzesu uranoscope Ingresu stargazer Ispagnolu pez rata, pejesapo Italianu pésce lucèrna Tedescu Himmelsgucker.

pàmpana , nf Definitzione genia de pische mannu, de mare Sinònimos e contràrios fànfara 1 Terminologia iscientìfica psc, naucrates ductor Tradutziones Frantzesu poisson-pilote Ingresu pilot fish Ispagnolu pez piloto, pámpol Italianu fànfano, pesce pilota Tedescu Lotsenfisch, Pilotfisch.

písce , nm: pische, pischi, pisci, pisse Definitzione (upm, minudu o maduru chi siat, foras candho est precisau cun agt numeràriu) genia de animale chi faet in s'abba (de errios, lagos e mescamente de mare), prus che àteru longu, cun sa pedhe agiummai sèmpere ammontada a iscatas tostadas totu betadas a sa matessi bandha: po si mòvere portat una genia de alas in costaos, e in sa coa po cambiare bandha, arrespirat s'ossígenu de s'abba cun is gàgias o gragastas, est a ossu tostau, portat su pètene de s'ischina in mesu in mesu de sa carena e totu a ispinas longas apitzu e asuta, mentres chi àteras ispinas formant sa càscia (a bisura de costas) ue portat su matzàmene; po fàere su fedu portat e ponet sa cria o oos, est cricau meda po alimentu, chi est unu de is méngius: in logos adatos (istagnos naturales o impiantos fatos apostadamente) si pesat puru e a dónnia modu sa faina de dhu arregòllere (pisca) e trebballare est una parte de importu mannu de s'economia; dhue at àteros animales de abba chi narant pische ma chi, a diferéntzia, funt a ossu modhe, poderant is oos aintru de sa carena e ndhe faent su fedu prontu a nadare / min. pischighedhu, pissigedhu, pischigiolu, pischitedhu; partes de su pische: ispina, ganga o gàgia, iscata, barba, aletas (is pinnas in bentre), coa, elicis (pinnas acanta a sa coa, a manu de fundhu e a manu de pitzu), brentígliu, matza (istentina e figau), ispreni, feli, buciuca de s'ollu, buciuca de s'àcua (itl. vescica natatòria), ous, latúmini / genias de pische cun custu númene precisadu cun calecuna cosa: pisci àngiulu, arrúndili, cibudha, carabbineri, figu, gatu, ghitarra, ispada, luna, procu, stella Sinònimos e contràrios piscadu Maneras de nàrrere csn: pisci de iscata = lissa, pische de Aristanis (ma fintzas àteras zenias de p., bastus chi zutant iscata); pisci a matza límpia = su chi si piscat a denote, candho no at pàschidu, e pro cussu zughet su matiguzu netu, saboridu meda a manigare; pisci in pardu = fàula manna, cosa de no crere; cúrrere che batu a pische = andhare a carchi cosa o logu chi piaghet meda; pisci a colletu (in suspu) = fae a budhidu; ischina de pische (nadu de logu) = serra de monte, astrinta e longa, chi betat abba a parte e àtera, a costazos ràbidos meda; tocai pisci ’e cadinu a unu = lèzereli sa vida, chircàreli chistiones o cosas personales, prus díligas; su p. de sa ruca = sonnighita, su babbautzu drommidu imboligadu in sa napa chi abbarrat de sa ruga; su p. de sa camba = piscioni Frases pieneint duas barcas de pische ◊ cussu est pisci abbrorau, purésciu! ◊ abrontai una cassarola po còere su pisci! ◊ a manigare pische faghet bene ◊ a chenare mi apo cotu duos pischighedhos ◊ su pisc'e ispina no mi andat tanti: mellus prupu, sépia e cosas aici ◊ si sunt chenados a pisch'e iscata 2. dh'apu agatau fendi is ogus de pisci alluau cun d-una piciochedha! ◊ a sas festas bi curret zente che batu a pische ◊ auguramus chi umpare a su pische minudu in sa rete bi ruat pische mannu Sambenados e Provèrbios smb: Pische, Pisci / prb: iscata de pisce, calcina noa! Terminologia iscientìfica anar, anall Ètimu ltn. pisce(m) Tradutziones Frantzesu poisson Ingresu fish Ispagnolu pez Italianu pésce Tedescu Fisch.

scabbéciu , nm Definitzione pische scabeciau / pei de bòi a s. = cotu a budhidu e cundhidu isossadu cun ozu e aghedu e unu pistu de predusímula e azu; olia a s. = cundhida, crua, a sa matessi manera Sinònimos e contràrios scabeciada Frases a papai at fatu pisci a scabbéciu Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu poisson mariné Ingresu pickled fish Ispagnolu pescado en escabeche Italianu pésce marinato Tedescu marinierter Fisch.

scuàdru , nm Definitzione genia de pische mannu de mare, a ossu modhe, cun is pinnas de costau mannas a bisura de alas Terminologia iscientìfica psc, squatina squatina Ètimu itl. squadro Tradutziones Frantzesu squatine Ingresu angel shark Ispagnolu peje ángel Italianu pesce squadro Tedescu Engelfisch.

sugabísci , nm Definitzione genia de pische de mare chi assimbígiat a un'ambidha manna (e che a s'ambidha cricat is errios): est chentza barras, a buca tundha Terminologia iscientìfica psc, petromyzon marinus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lamproie marine Ingresu lamprey Ispagnolu lamprea Italianu pésce flàuto o lamprèda marina Tedescu Lamprete.