Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

brúere , nm: pruene Definitzione pruine, terrighedha fine asciuta, alighedha fine meda / catzare su b. a unu (in suspu) = donaidhu una surra Sinònimos e contràrios bruine, peúere, piúghere*, prúghine Frases sa carrela est totu brúere, comente est dae meda chentza pròere Tradutziones Frantzesu poussiére Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.

brúvera, brúvora, bruvúa, brúvula, brúvura, bruvúra , nf: búfura, búlvara, búlvera, búlvura, búrvera, burvura, búrvura, búvera, prúvara Definitzione genia de pruine chi iscópiat, impreau po fàere isprosivos, cartúcias, minas Sinònimos e contràrios dinamite, prúghera Maneras de nàrrere csn: culu de búlvera = nadu de unu, chi perdet luego sa passéssia, letranghigurtzu; andhare chei sa b., in b. = isparèssiri, andai a coment'e su fumu, in chentu e unu bículu; niedhu chei sa búlvera = píghidu; isparare a búlvara chi no tzocat = cadhigare Frases cussa roca est tosta, ma sa brúvera za la chimentat! ◊ bolat che sa búlvara! ◊ si l'at manigadu sa búrvera ◊ si no bi at búfura in sa canna su fusile no isparat ◊ mi régulo ponindhe sa bruvura, dipendhet si s'orroca est precolatza o craca 2. fit unu corvu niedhu che a sa búlvera ◊ oi ses cumenti a sa bruvura: pigas fogu illuegus! Tradutziones Frantzesu poudre Ingresu gunpowder Ispagnolu pólvora Italianu pólvere da sparo Tedescu Schießpulver.

peúere , nm: piúbere, piúere, plúere, prúbere, prúiri Definitzione terra asciuta a farinedhos fines fines, o fintzes àtera cosa fine fine Sinònimos e contràrios brúere, bruine, piúghere*, piuru, prúghine / ttrs. piúbaru Frases s'intendhet sa campana e paret chi piangat e nerzat chi no bi at chie si frangat de torrare a piúere (Prantaferru)◊ in sas profundhidades de sa Terra est tribagliendhe su símile meu piúbere ingullindhe e amargura ◊ cussa linna si est isfata in piúere Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.

piúghere , nm: prúghere Definitzione terra asciuta a farinos fine fine, fintzas àtera cosa finedhedha Sinònimos e contràrios brúere, bruine, ciúghere, peúere, prúghine Frases su prúghere bi fit a mes'anca ◊ fit menzus a èssere preda cudina, ludu, piúghere, chi no bàrdulu de dolore! Ètimu ltn. pulvere(m) Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.

proíne , nm: bruine, pruine, prúine, pruini, prúini, pruinu, prúinu, prúniu Definitzione terrighedha fine fine asciuta, àliga finedhedha Sinònimos e contràrios brúere, peúere, piore 1, piueraza, piúghere, prúghine Maneras de nàrrere csn: iscutulai su pruini a unu (nadu in suspu)= dàreli banzu; papare o fàghere papare pruine a ccn. = abarrai o lassai acoa, cambadu, bínciri a ccn. Frases su pruini de sa fà pigat a iscrafíngiu ◊ in s'orruga afaca, in mesu a su proine, artzaiant is motos ◊ su punzu de terra chi betant a su baulu cheret nàrrede ca torraus a pruine 2. si fias lépidu coment'e candho ti apo connotu zeo, ti ndhe ant fatu papare de pruine!… Tradutziones Frantzesu poussière Ingresu dust Ispagnolu polvo Italianu pólvere Tedescu Staub.

«« Torra a chircare