Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
arrasòa, arrasòe , nf: arrasoja,
arresoja,
arresòrgia,
arresorja,
arresorza,
erresoa,
orrosoa,
rasògia* Definitzione
aina fata cun d-una lama de ferru o de atzàrgiu puntuda, segante a una parte, intrada e aguantada cun d-un’assaedhu in d-una màniga prus che àteru de ossu isperrada (unu pagu aperta a una parte po incasciare sa lama cun s'atza aintru: a s’àtera is duas perras portant un’ànima de ferru chi agguantat is perras cun ribbrones): cussa de is braberis est a lama prus fine e chentza punta; genia de animaledhu de mare, longhitu, a corgiolu tostau a duas perras, chi candho si serrat assimbígiat a una lepedha serrada / arresoja a foll'e murta = lepa a frama meda prus larga in mesu, coment'e a bentre
Sinònimos e contràrios
arresoi,
brotzu,
lepa,
lesòrgia
/
gragalloni,
gragallu
Frases
su ferreri fait ispadinus e arresojas acutzas e segadoras ◊ s'atretzadura de su brabieri fiat unu pinzellu, un'arresorza, una corria de pedhe lúdiga po acutzare, una machineta po ndhe segare sos pilos, unu pètene, un'ispatzulinu, un'iscannu
Terminologia iscientìfica
ans, crx, solen vagina, ensis ensis, e. siliqua
Tradutziones
Frantzesu
couteau,
rasoir
Ingresu
knife,
razor
Ispagnolu
navaja
Italianu
coltèllo,
rasóio
Tedescu
Messer,
Rasiermesser.
rasògia, rasòja , nf: arrasoa,
lesòrgia,
resòglia,
resoja,
resolza,
resòrgia,
resorza,
risoza Definitzione
lepedha, aina fata cun d-una lama de ferru o de atzàrgiu, puntuda, fine e segante a una parte (atza) e grussa a s'àtera (tolu), incasciada cun sa coa firma in d-una màniga prus che àteru de ossu isperrada a una parte po serrare sa lama cun s'atza aintru: cussa de is braberis est a lama prus fine, a punta tundha, de grussària parívile / is partes de una resòrgia: sa frama o follu (ata, tolu, punta, coa), sa màniga (perras, arcu de ferru, ribbadinos, truncu, anedhu)/ resorja de mari = gragallu, genia de animali croxudu, longu, a duas perras (solen siliqua) chi assimbillant a su mànigu de una resoja
Sinònimos e contràrios
brotzu,
istuzu,
lepa
Frases
sas resorzas prus famadas sunt sas guspinesas, sas patadesas e arburesas ◊ pro cumprire su sestu de una resorza tocat a buscare e triballare su corru, su ferru, fàghere sa fiama e intrare apare sas duas partes
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
ltn.
rasoria
Tradutziones
Frantzesu
couteau à cran d'arrêt,
rasoir
Ingresu
razor,
claspknife
Ispagnolu
navaja
Italianu
coltèllo a serramànico,
rasóio da barbière
Tedescu
Klappmesser.