alabàre 2 , nf Definitzione
s'ossu de sa pala; pl., is coedhas de su ghentone, de sa camisa, fintzes is travedhas de unu sedhatzu
Sinònimos e contràrios
almu,
paba
Terminologia iscientìfica
crn
Tradutziones
Frantzesu
omoplate
Ingresu
shoulder blade
Ispagnolu
omóplato,
escápula
Italianu
scàpola
Tedescu
Schulterblatt.
àlmu , nm: armu Definitzione
su tretu de is primas costas de un'animale, in grughes, comente si benint apare is palas in punta; s'ossu de sa pala e fintzes s'ossu tra su bruncu de su codhu e su cuidu
Sinònimos e contràrios
rughes
/
alabare 2
/
cardaliscu,
paba
/
malandra
Frases
in s'armu, in sa gropera su pilu betzu li diat s'adiu! ◊ mi ant istropiadu su cadhu: zughet unu mossu in s'almu!
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
ltn.
armus
Tradutziones
Frantzesu
garrot,
omoplate,
humérus
Ingresu
whiters,
shoulder,
blade
Ispagnolu
cruz,
omóplato,
húmero
Italianu
garrése,
scàpola,
òmero
Tedescu
Widerrist,
Schulterblatt,
Oberarmknochen.
pàba , nf: pala Definitzione
tretu de sa carena, a sa parte de asegus, in artu, de s'ischina a codhos e de chintzu a paris de is codhos; ossu ladu, in su matessi tretu de sa carena, cun su primu annoigadórgiu de su bratzu (e in is animales de is cambas de ananti); parte de bestimentu chi arresurtat a parte de asegus, in palas; parte de unu trastu (es. cadira) chi arresurtat a parte de apalas de chie cicit, o adaesegus, prus atesu abbaidandhodhu de fronte; foedhandho de logu, tretu mannu in costa, in fiancos de montigos, de sedhas e montes / min. palighedha; de logu, palinzu / min. pabixedhas = a logos, su coritu de su costúmene de sa fémina
Sinònimos e contràrios
codhu,
ischina
/
colta
Maneras de nàrrere
csn:
punta de sa p. = su tretu prus in bassu (in sa carena umana), ue agabbat cun ossu modhe; mazos de palas = sos ossos de sa pala de un'animale; apalas = (a palas) in daisegus; èssiri, istai, pònniri palas a… = furriadu, ziradu a parte contrària; èssere a palas apare = s'unu contras a s'àteru; betare, ghetare una cosa de pala in codhu, de palas in costas = nàrriri o abetai chi sa cosa dha fatzat s'àteru, chi tocat a s'àteru, chi est de s'àteru, itl. fare a scaricabarile; garrigare una cosa a pala = atuai o atuaisidha a codhu; pigai a pala, zúchere a pala = leare a codhu (fintzas in su sensu de àere sa responsabbilidade de carchi cosa o de ccn.); pònniri, andai, torrai apalas, in palas = addaisegus, in daisegus; dare palas = lassai a pèrdiri una chistioni; dare palas a unu = no ndi fai prus contu, isbandonaidhu in s'apretu; giúghere subra de palas chi… = ispetaresila, pessaresila una cosa, mescamente de dannu; fàghere, o istrínghere, de palas = arruntzai is palas, fai a cumprèndiri de no isciri nudha; zúghere palas mannas, largas (in cobertantza)= baliai meda; èssere palas a sole = abbaidare a su nord; èssere palas a Deu = no crere in Deus; bortare o furriare de palas = andaisindi, isbandonai o lassai s'àteru sentza de agiudu perunu; portai a pala cadira = zúchere a càtara, sétidu subra de sas manos intradas apare de duos
Frases
crescidedhu est, fillu tuu: biu dh'as is pabas chi portat?!
2.
de una cadrea betza petzi bi sunt abbarradas sas palas ◊ ndhe so dadu bolta inoghe pro ndhe betare montijos e palas! ◊ in cussas palas bi est coladu su fogu
3.
depeus castiai apabas puru e no aranti isceti! ◊ apalas de sa dommedha bi aiat una tanca ◊ torramus in palas ca no est cosa de bajulare! ◊ sas limbas malas paret chi no ant àteru donu si no de púnghere apalas! (P.Cucca)◊ cudha est setzendi pabas a innòi
4.
lu giughia subra de palas chi devia pèrdere su pretu! ◊ azummai si che brigant e che fint essendhe male, ma isse at dadu palas e sas cuntierras las ant cumpostas ◊ su logu iscuriadu totinduna, palas mi daent frades e parentes! ◊ gei portat palas mannas! ◊ si no bi at nudha, ite ti cogo, sas palas?! ◊ funt ghetendisí sa curpa de palas in costas ◊ est batindhe linna a pala ◊ intendhindhe cudhu diasi inchietu fúrriat de palas e si che andhat ◊ chini s'arrichit de dinai allenu po cantu bivit est palas a Deus (Pillai)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Paba, Pala
Terminologia iscientìfica
crn, slg
Tradutziones
Frantzesu
épaule,
omoplate,
dossier
Ingresu
shoulder (blade)
Ispagnolu
hombro,
omoplato,
dorso
Italianu
spalla,
scàpola,
dòrso,
spalliera
Tedescu
Schulter,
Schulterblatt,
Rücken.