àcia , nf: atza 2 Definitzione capacidade de èssere chentza bregúngia, su bogare face foedhandho, cricandho, fintzes fortza de fàere ccn. cosa; est sa punta acancarronada e segante de sa pruàcia puru / àcias de casu = casu (modhe, nou, friscu) segau a fitas fines e fríssiu in s'ógiu Sinònimos e contràrios alidantza, atrevimentu, atzile, bica 1, chighirra, discocu, pronti | ctr. bergugna Maneras de nàrrere csn: parare, tènnere, zúghere a. = pònneresi botu; segai s'a. a unu = irbrunchiàrelu; pigai a. po a. = agatare it'e pistare, fàghere pagu frasca, fàghere in bóidu Frases pentzai a s'atza chi tenint custus piciochedhus: no arrispetant a nisciunus! ◊ cussa picioca mi parit ca portat atza… e tou! ◊ cussa est fémina chi zughet atza, botu, si imponet ◊ as atza de los giamare "poesia" totu sos tzotzos chi tue impiastas! ◊ benemindi ómini de atza!…◊ unu petorriruju faghiat andhendhe e parendhe semper piús atza 2. solu a fortza de picu, palu e matza potei fagher logu de semenare: però mi ch'est fuida tota s'atza! 3. immoi iscapas a prangi puru, ma cun mei pigas atza po atza: tenis axiu tzerriendi!… (E.Olla)◊ cun megus is ladronis pigant atza po atza e chi mi segant sa matza mi dhus tocu de fogu! Sambenados e Provèrbios prb: chie at atza at parte Tradutziones Frantzesu audace Ingresu impudence, boldness Ispagnolu audacia Italianu audàcia, sfrontatézza Tedescu Mut, Frechheit.

discócu , nm Definitzione su no àere bregúngia nudha, su giúghere atza in su foedhare o in su fàere, su èssere ibregungiu Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, atzilia, prontura | ctr. duritu Ètimu spn. descoco Tradutziones Frantzesu impudence Ingresu impudence Ispagnolu descaro Italianu sfacciatàggine Tedescu Frechheit.

isfaciadúra , nf: sfacidura Definitzione su èssere isfacios, su tènnere atza o botu foedhandho o faendho chentza bregúngia peruna Sinònimos e contràrios àcia, atzilia, pronti | ctr. bergugna, duritu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effronterie Ingresu impudence Ispagnolu descaro Italianu sfacciatàggine, sfrontatézza Tedescu Frechheit, Unverschämheit.

prónti , nm: prontu 1 Definitzione atza, prontesa, manera de fàere e de foedhare chentza bregúngia e lestra chi unu tenet o cricat de àere, a bortas fintzes a tropu Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, coragi, discocu Maneras de nàrrere csn: segai su p. a unu = irbrunchiare; parare p. a…= abarrai, aturai in faci a ccn. Frases mi boliast istochigiai e as tentu su pronti de torrai a innòi! ◊ mi as provocau e tenis su pronti de mi denunciai! ◊ Antoni no at agatau su prontu de dha fuedhai ◊ fit gente de prontu leoninu ◊ totus iscínt chi mi as fastigiau e tenis prontu a dhu negai! ◊ unu políticu depit tènniri prontu cun totus! Sambenados e Provèrbios prb: chie tenet prontu binchet Ètimu spn. pronto Tradutziones Frantzesu audace, impudence Ingresu audacity Ispagnolu osadía, descaro Italianu audàcia, sfacciatàggine Tedescu Mut, Unerschrokenheit, Frechheit.

prontúra , nf Definitzione su no àere bregúngia nudha, su portare atza in su foedhare o in su fàere, su èssere a fàcia de sola Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrevimentu, atzilia, discocu, pronti | ctr. duritu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impudence Ingresu cheekiness Ispagnolu descaro Italianu sfacciatàggine Tedescu Frechheit, Unverschämtheit.

«« Torra a chircare