Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

àcia , nf: atza 2 Definitzione capacidade de èssere chentza bregúngia, su bogare face foedhandho, cricandho, fintzes fortza de fàere ccn. cosa; est sa punta acancarronada e segante de sa pruàcia puru / àcias de casu = casu (modhe, nou, friscu) segau a fitas fines e fríssiu in s'ógiu Sinònimos e contràrios alidantza, atrevimentu, atzile, bica 1, chighirra, discocu, pronti | ctr. bergugna Maneras de nàrrere csn: parare, tènnere, zúghere a. = pònneresi botu; segai s'a. a unu = irbrunchiàrelu; pigai a. po a. = agatare it'e pistare, fàghere pagu frasca, fàghere in bóidu Frases pentzai a s'atza chi tenint custus piciochedhus: no arrispetant a nisciunus! ◊ cussa picioca mi parit ca portat atza… e tou! ◊ cussa est fémina chi zughet atza, botu, si imponet ◊ as atza de los giamare "poesia" totu sos tzotzos chi tue impiastas! ◊ benemindi ómini de atza!…◊ unu petorriruju faghiat andhendhe e parendhe semper piús atza 2. solu a fortza de picu, palu e matza potei fagher logu de semenare: però mi ch'est fuida tota s'atza! 3. immoi iscapas a prangi puru, ma cun mei pigas atza po atza: tenis axiu tzerriendi!… (E.Olla)◊ cun megus is ladronis pigant atza po atza e chi mi segant sa matza mi dhus tocu de fogu! Sambenados e Provèrbios prb: chie at atza at parte Tradutziones Frantzesu audace Ingresu impudence, boldness Ispagnolu audacia Italianu audàcia, sfrontatézza Tedescu Mut, Frechheit.

alidàntza, alidàntzia , nf Definitzione genia de fortza, de coràgiu de fàere o nàrrere calecuna cosa / pigai a. = leare tropu ballassa, istare totu a imbérrios, a imbrímbinus, fàghere su barrosu; donai a. = audire, dare corazu Sinònimos e contràrios àcia, atrevimentu, sannia / abbaldansa, balia, coragi, iscòcoro | ctr. duritu Frases a mesudí fiat arribbau su merixedhu e dèu no tenemu alidantza de dh'acostai ◊ chi pigant cust'alidàntzia, totu is mandronis de sa bidha mi ndi benint a domu! ◊ su pisitu avatu miu non benit mai ca dèu no dhi apu donau alidantza ◊ no dhis donànt alidàntzia e in prus fuant acoraus de sa solidadi 2. fiat una noti de iscuriu e de alidantza mala (M.Licheri)◊ no nci ant a èssiri prus ierrus aici prenus de alidàntzia chi ti potzant ammarmurai cun orbescidroxus fridus Tradutziones Frantzesu hardiesse Ingresu boldness Ispagnolu gallardía, ánimo Italianu baldanza, ardire Tedescu Übermut.

atreviméntu , nm: atrivimentu Definitzione ànimu meda, su tropu ànimu, genia de coràgiu de fàere calecuna cosa difícile o perigulosa, ue o candho dhue at de arriscare, de parare coràgiu Sinònimos e contràrios àcia, alidantza, atrivinzu, atríviu, osadia / abbaldansa, alidantza, balia, coragi, iscòcoro | ctr. bregúngia, covardia, duritu Frases su piciocu at fatu s'atrivimentu de torrare a su castedhu ◊ perdona s'atrivimentu chi mi leo de preguntare a tie ◊ pro atrivimentu, cussu est unu dimóniu! (Limbudu)◊ ses aconcadori e prenu de atrivimentus ◊ po sa língua ant fatu una lei sena de atrevimentu perunu! Ètimu ctl., spn. atreviment, atrevimiento Tradutziones Frantzesu hardiesse Ingresu boldness Ispagnolu atrevimiento Italianu ardiménto, intrepidézza Tedescu Wagemut.

ominía , nf Definitzione su èssere ómine; fata de ómine, fintzes in su sensu de prepoténtzia, fintzes de fura, de bardana Frases s'ominia de sos balentes no connoschiat sentidos gasi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu virilité, énergie Ingresu boldness, virility, skill Ispagnolu hombría, arrogancia Italianu virilità, bravura, spavalderìa Tedescu Männlichkeit, Dreistigkeit.

pallería , nf Definitzione su èssere pageris, bragheris Sinònimos e contràrios alteriu, bagianeria, barrosia, bragheria, ispómpiu, lantarja, pazosia, prejumu, púdriu, spalleria Frases chi nd'àrtziat a susu bit una stupada, cun totu sa palleria chi portat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crânerie, vanité Ingresu boldness, boastfulness Ispagnolu chulería, arrogancia Italianu spavalderìa, vanaglòria Tedescu Überheblichkeit, Eitelkeit.

spallería , nf Definitzione su èssere pageri, su cumportamentu de su pageri Sinònimos e contràrios brafantaria, blaga, palleria Frases gei at a èssiri cosa de ti tocai, sa dí de sa festa, cun totu sa spalleria chi as a portai!…◊ immoi su mundu bivit chen'e costumàntzia, ma cun prus spalleria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crânerie Ingresu boldness, boasting Ispagnolu jactancia Italianu millanterìa, spavalderìa Tedescu Prahlerei, Keckheit.

«« Torra a chircare